divendres, 17 de març de 2017

Auca dels rellotges de sol de Cabrils



L'auca dels rellotges de sol ja està a disposició del públic. Us el podeu despenjar des del bloc mateix o bé en podreu trobar en paper a l'Ajuntament o al Museu.

Volem agraïr una vegada més a tots els cabrilencs que ens ha permès entrar al seu domicili, per a fer-ne l'estudi i  fer les diferents visites guiades. Però també, d'una manera molt especial, als senyors Joan Vilamala Terricabras i Ramon Cuéllar i Sorribes, la seva amabilitat en cedir-nos la lletra.

Per saber-ne més: 

JOAN VILAMALA TERRICABRAS. Nascut a Folgueroles (Osona) l’any 1949. És un home polifacètic: cantant, compositor, historiador i  escriptor de versos i auques.
Cofundador del grup Esquirols (1969-1985) i autor de cançons com ara Fent camí, Conte medieval, Al banderer de la pau, Cada dia és un nou pas... darrerament, com a lletrista, ha escrit els textos del cd Història de Catalunya amb cançons 2.0. (Picap 2009) que ha musicat Toni Xuclà.
Llicenciat en Filologia catalana, ha exercit com a  professor a Manresa on resideix des de 1972. És membre de la Societat Verdaguer, sobre l’obra del qual ha publicat un vídeo, tres antologies i articles de divulgació.
En qualitat d’historiador de l’art ha investigat i divulgat en diverses publicacions la nissaga dels Pujol, cinc generacions d’escultors de gust barroc que van aixecar una setantena de retaules al llarg dels segles XVIII i XIX.
Vilamala, en la seva faceta d’aucaire, ve publicant auques des de 1976. D’ençà de 1997 a internet disposa de «La Paret de les Auques» de l’IES Pius Font i Quer de Manresa, creada pel webmestre Jordi Fons, que podeu trobar a  http://www.auques.cat/ Han il·lustrat les seves auques dibuixants acreditats com Jaume Gubianas, Dani Hernández Massegú, Picanyol, Isaac Bosch, Pilarin, Manel Fontdevila, Alfons Font, Carolino, Valentí Gubianas, Àngel del Pozo, Àngel Garcia, Lluís Albert Arrufat, Anna Clariana, Clara Oliveras...    



RAMON CUÉLLAR I SORRIBES. Nascut el 2 de juliol del 1934 a Sant Andreu de Palomar, avui barri de Barcelona, resideix a Dully, Suïssa. És soci i vocal de cultura del Centre Català de Lausana.
Infermer diplomat, màster d’infermeria, ha estat professor en diverses Escoles d'infermeria en llengua francesa a Suïssa. És jubilat des del 1999.
Conferenciant en català i en francès en temes de cultura catalana, Ramon Cuéllar és autodidacta.
D’ençà que es va iniciar de la mà de Joan Vilamala en el món de l’auca, amb qui n’ha escrit «a quatre mans» una trentena, ha esdevingut, també en solitari, un Aucaire reconegut i un gran difusor a través d’aquest popular gènere de la cultura catalana i del fet català. Els seus versos han estat il·lustrats per dibuixants de prestigi com: Jaume Gubianas, Roger Tallada, Joaquim Bundó, Hugo Pradas, Mireia Grangé, Neus Olivé, Jou Ramírez, Francesc Masip, Joan Duch...
Des de l’any 2006 disposa d’un magnífic lloc web d'auques: 


divendres, 3 de febrer de 2017

Els hipogeus de Cabrils al programa "El Racó", del Grup d'Història del Casal, a Mataró Ràdio.


Dijous, 9 de febrer de 20176, de 9 a 10 del vespre, la historiadora Laura Bosch serà la convidada al programa de ràdio "El Racó", del Grup d'Història del Casal, a Mataró Ràdio, en la freqüència 89.3 fm. 


Parlarem del museu, de Cabrils i d'alguns dels seus elements patrimonials més amagats, en aquest cas sota terra: els hipogeus. Enguany, l'estudi sortirà a la llum després d'una recerca de llarga durada. Els resultats seran presentats al museu de Cabrils i a la XXXIV edició de les Sessions d'Estudis Mataronins, on historiadors i investigadors presenten comunicacions de format breu sobre aspectes inèdits d'història, arqueologia, geografia, etnografia... en l'àmbit de tot el Maresme. 

Les presentadores seràn Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Maria Asmarat. Esperem que sigueu nombrosos a escoltar-ho.

dijous, 19 de gener de 2017

El cadirat gòtic de la basílica de Santa Maria del Mar i l'església de la Santa Creu de Cabrils. Història d'una peça recuperada.







Conferenciant: DR. JOAQUIM GRAUPERA GRAUPERA
Dia: Dissabte 28 de gener a les 7 de vespre
Lloc: Museu Municipal – carrer de Santa Creu, núm. 5, 08348 Cabrils


Crònica:


Fons Salvany  (SaP – 289-08 (1916).
Biblioteca de Catalunya
A partir d’una sèrie de fotografies de principis del segle XX, realitzades l’any 1908 i conservades a l’Arxiu Mas, dipositat a l’Institut Amatller -  (negatiu b/n). (16b) Número de clixé: B-1560 i 1540 Any: 1908) -,  i a la Biblioteca de Catalunya – C. Fons Salvany (SaP – 289-08 (1916), es van identificar uns plafons de fusta amb relleus gòtics inèdits que l’any 1918 es conservaven en el cor de l’església de la Santa Creu de Cabrils. En aparença, semblaven mampares laterals d’una càtedra o d’un banc de cor gòtic. Aquestes mampares, es van cremar l’any 1936 al mig de la plaça de l’Església juntament amb la resta del mobiliari litúrgic (a excepció dels bancs i l’orgue).

Semblava estrany que una església acabada de construir i la seva predecessora, la capella de la Santa Creu, construïda també al mateix indret, tinguessin una importància litúrgica i econòmica rellevant per posseir  una peça d’aquesta qualitat. Per tant, d’algun lloc hauria vingut, però d’on? i, per què?

Fons MMC
Josep Samon, que està treballant en la catalogació d'una part de l’Arxiu Patrimonial de la família Tolrà, ens ha permès descobrir una branca lateral de la família, originària del mas Tolrà de Cabrils, on una sèrie d’anotacions permeten confirmar l’origen importat de les peces.

La documentació consultada ens confirma que el dia 2 de maig de l’any 1779, Francesc Tolrà i Lledó, sombrerer , establert al barri de la Rivera de Barcelona   va aprofitar que a la Basílica de Santa Maria de Barcelona, s’estava desmuntant el cadirat gòtic de la primera meitat del segle XV,  per adquirir-ne una part.
Gràcies a la descoberta d’aquesta informació, se sap doncs que en el moment de la demolició, una part dels seients del cor va ser venuda a particulars. És aquí on apareix el nom de Francesc Tolrà i Lledó
El text diu  que va comprar “(...) nou cadires belles del cor de Santa Maria de Barcelona, per al cor de Santa Creu de Cabrils” (...) que van costar 27 lliures. Per altra banda, en la documentació conservada a l’Arxiu de Santa Maria del Mar, se sap que els constructors del cadirat van ser Francesc Gener, Llorenç Reixac, Antoni Claperós, Macià Bonafè i Enric de Birbar de Lovaina o de Bravant.

Fins la troballa d’aquesta documentació, es creia que el cadirat gòtic havia desaparegut totalment entre la seva demolició i els fets ocorreguts el juliol del 1936 que comportaren la crema de la major part del mobiliari litúrgic de la Basílica.

Així doncs, una descoberta excepcional, que torna a fer parlar una vegada més de Cabrils. 

El Doctor Joaquim Graupera, es va desplaçar in situ, a la Basílica de Santa Maria per intentar esbrinar alguna dada més i la seva sorpresa va ser quan va anar localitzant part d’aquest cadirat, desmembrat i repartit en les diverses capelles laterals de la basílica, amb un total d’11 seients del cor baix i 3 seients pertanyents al cor alt.


Restes del cadirat gòtic que encara es poden veure a la basílica de Santa 
Maria de Barcelona. Foto cedida pel Dr. Joaquim Graupera.


Foto: Xavier Fazio
Foto: Xavier Fazio


Foto: Xavier Fazio

Foto: Xavier Fazio
Foto: Xavier Fazio


Foto: Xavier Fazio





 Foto: Xavier Fazio