divendres, 23 de setembre de 2016

JEP_2016 Descoberta d'un rellotge de sol realitzat per l'artista Salvador Dalí

Can Serraclara - Actual restaurant Can Rin. - Façana sense capçer. 
Postal de la col·lecció Thomas de l'any realitzades durant els anys 1915-1918 


Salvador Dalí (1911)
Foto Arxiu: Fundació Gala-Dalí
http://www.salvador-dali.org

Salvador Dalí neix l'onze de maig de 1904 a Figueres. Els seus paren eren en Salvador Dalí Cusí, de professió notari, i la Felipa Domènech Ferrés, filla de Vilassar de Mar. Ambdós es coneixeran a la casa d'estiueig que la família Serraclara tenia a Cabrils. Tindrà una germana quatre anys més petita, l'Anna Maria, nascuda el 1908. La mare mor  el 1921, i un any després, el pare contrau segones núpcies amb la tieta d'en Salvador i germana de la difunta, la Caterina. 

De la infància d'en Salvador Dalí poca cosa sabem. L'any 1894 neix el primer dels germans, anomenat Salvador, però mor de meningitis tres anys abans de la vinguda al món de l'artista. Quan neix, la semblança és tal, que els pares li posaran el mateix nom, creient que és la seva reencarnació.
De fet, al cinc anys, els pares el porten al cementiri on estava enterrat el germà i li expliquen el fets.
És per això que de més gran Dalí dirà de son germà "Jo he viscut la mort abans de viure la vida (...) ens semblàvem com dues gotes d'aigua, només que amb diferents reflexos"

Als quatre anys el seu pare l'inscriu a l'Escola Pública de pàrvuls, sita a Figueres. El seu primer mestre serà el pedagog Esteve Trayter. Al cap de dos anys canvia d'escola i accedeix al Col·legi Hispanofrancès de la Immaculada Concepció, on aprendrà la llengua i la cultura francesa.

Una infància i adolescència inquieta, d'aprenentatge de la vida, de la qual desconeixem moltes coses. Sabem que l'any 1916, als dotze anys, estiueja a Cadaqués amb la família Ramon Pichot, però i de Cabrils?

Per una banda, tenim els records dels nostres avis, la Ramona de Ca l'Auleda i la seva germana, la Doloretes de l'Hostal, en Fèlix de Can Cabrera (1880-1975) , i d'altres, tots nascuts a l'últim quart del segle XIX i que van conèixer les dues famílies. El poble era molt petit i tothom es coneixia. Però llavors ell era un nen i no l'artista en que anys després es convertiria. Tots ells havien vist més d'una vegada "el cotxe negre dels Serraclara, que venia de Barcelona" (de fet, el vehicle oficial de l'Ajuntament de Barcelona). D'ells també el record d'un rellotge de sol que hauria regalat en Salvador a la família, però cap document com acostuma a passar amb aquests tipus d'elements que formen part del nostre patrimoni arquitectònic.

I és que els Serraclara, tenien la casa que encara avui es conserva i que molta gent associa al restaurant de Can Rin, gerenciat pels germans Masiques i propietat de la família Sellabona.
Era la casa d'estiueig de la família benestant de Barcelona, titular d'un bufet molt important d'advocats i al mateix temps amb una clara tradició política. Un exemple en són en Josep Maria Serraclara Costa (1862-1938) i el seu germà Gonçal (1841-1945).

La família d'en Josep Maria i en Gonçal tenien una filiació clarament republicana i haven estat comerciants dels Porxos d'en Xifré, a Barcelona. En Gonçal va participar en la revolució de 1868 i l'any 1869 va ser elegit com a diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles. Intransigent, va intervenir en varis aixecaments, i en el de 1870 va ser condemnat a 12 anys d'exili tot i que l'any 1873 va ser amnistiat i proclamat diputat provincial de Barcelona. Des d'aquí col·laborà estretament amb Baldomer Lostau amb l'objectiu de proclamar l'Estat Català el març del mateix any.

En Josep Maria es llicencià en dret i des de 1875 fins al 1879 va ser el secretari del Col·legi d'Advocats de Barcelona. També va ser membre de l'Ateneu Barcelonès i de la maçoneria. Va militar al Partit Republicà Democràtic Federal, al Partit Republicà Centralista i finalment a la Unió Republicana on va ser escollit diputat de la Diputació de Barcelona. Com advocat defensà en Ramon Sempau que havia intentat assassinar el botxí de Montjuïc.
L'any 1901 com a membre de la candidatura municipal de Coalició Republicana és éscollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. La seva carrera política continua amb alts i baixos i a les eleccions de 1909, serà escollit tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. L'any 1931 és un dels membres que participarà en la redacció de l'Estatut de Núria. 
La seva fulgurant carrera no va impedir a en Josep Maria gaudir de les llargues estades a la casa d'estiueig, on durant anys practicà el seu hobby preferit, la fotografia. 
Gracies a les plaques de vidre inèdites que conserva el col·leccionista Joan Sala, que ben aviat podrem gaudir-ne en el llibre "Arran del Camí Ral 1888-1912 - de Barcelona a Arenys de Mar".  

La informació més directa que tenim sobre l'estada de Dalí a Cabrils ens la proporciona Ian Gibson en el llibre "La vida excessiva de Salvador Dalí" on el pintor explica alguns dels seus records més íntims. També aquí trobem una fotografia, datada de 1908, realitzada a Can Serraclara, amb en Salvador agafat de la ma de la seva cosina Montserrat; ell tenia quatre anys. 
Dalí parla a Ian de les seves entrevistes amb en Gonçal Serraclara, amb el qual hi tindrà una gran amistat. La imatge data de l'any 1908, quan el pintor tenia 4 anys. La família Serraclara va acollir durant anys a la família Dalí. No hi ha cap dubte en que el pintor tenia una estima molt especial per la família i la casa en la que hi va estiuejar durant la seva infantesa i adolescència. Gibson també plasma dues escenes viscudes pel Dalí infant que van quedar gravades a la memòria del pintor. La primera d'elles succeeix quan en Dalí, amb cinc anys, dona una empenta a un nen per fer-lo caure d'un pont baix, només pel fet de que això li feia gràcia. En aquests anys de ponts no n'hi ha cap a Cabrils (si més no que en tinguem constància) sino és l'aqueducte de sota Montcabrer, una zona on moltes famílies de l'època  anaven a passar les tardes d'estiu per la frescor que allí hi trobaven. El segon fet simpàtic que Dalí relata a Ian és quan un bon dia guaitava d'amagat una dona, que als seus ulls era molt bella, orinant al mig d'uns horts. Quan la dona se'n va donar compte ell no se'n va poder estar de continuar observant alhora que "una vergonya mortal m'aflorava a la cara amb el flux i el reflux de la meva sang desbocada".

Fotografia de Can Serraclara - actual restaurant de Can Rin - Foto: J. Montlló.
Arxiu MMC 2005

L'únic rellotge de sol que coneixíem fins ara d'en Salvador Dalí és el que es troba a la façana del núm. 27 del carrer Saint Jacques, a Paris. Com en el cas de la família Serraclara, el pintor el va regalar a una família amb la qual eren amics i que regentaven una botiga de la cantonada. El rellotge està signat i datat de l'any 1966. Representa una dona amb la cara en forma de petxina en record dels pelegrins que anaven a Sant Jaume de Compostela. Els cabells són les línies solars i de les pestanyes neixen els raigs solars.

Rellotge de sol del carrer Saint Jacques, núm. 27 - Foto Arxiu: L. Bosch (1987)


Pel que fa al rellotge de sol, el podríem situar dins del corrent Noucentista català. Està realitzat amb rajols ceràmics i es va col·locar en el capcer de la façana, fet especialment per al rellotge. La iconografia descriu molt bé la vida camperola del poble. Des d'una finestra es pot veure representat el mar i la muntanya, un taronger amb un llaç de color blau lligat al tronc presideix el rellotge. De la lectura d'aquest llaç veiem les incials "S" "D". La llegenda diu "Sols conto las horas lluminosas". Ha perdut molt de color i un impacte a mà esquerra fa uns anys ha provocat que la ceràmica es degradi molt més depressa. Des del museu ens hem posat en contacte amb la Fundació Gala-Dalí per tal de poder estudiar a fons aquesta peça patrimonial.
Els contactes realitzats amb els descendents de la família, confirmen que es tractaria d'un obsequi de l'artista.


Rellotge de sol de Can Serraclara - actual restaurant de Can Rin
Foto arxiu MMC - Laura Bosch (2015)

Fonts.


  1. Gibson, Ian (1993). The secret live of Salvador Dali.  Ed. Dover Publications, INC. New York
  2. Gibson, Ian (1998), La vida excessiva de Salvador Dali. Ed. Empúries Narrativa.
  3. Fons personal de Montserrat Dalí - Lali Bas Dalí
  4. Bas Dalí, Lali (2004). Los Dalí, Historia de una familia. Ed. Juventud
  5. Webgrafia: http://www.salvador-dali.org/
Laura Bosch






dimecres, 21 de setembre de 2016

JEP_2016 Ruta guiada dels rellotges de sol i visita a la col·lecció Andreu Majó


Si ens passegem per Cabrils, una de les coses que ens sorprendrà agradablement és la gran quantitat de rellotges de sol que hi ha a les façanes: pintats, de ceràmica, de marmolina, a l’oli. N’hi ha d’antics, però també n’hi ha de moderns. I pot semblar paradoxal parlar de rellotges de sol quan en ple segle XXI la nostra vida està totalment condicionada pel temps. Tanmateix, els rellotges segueixen aquí, immutables, esperant a que un de nosaltres aixequi la mirada cap a una façana.
Així doncs, continuant amb les Jornades Europees de Patrimoni, el dissabte 17 i diumenge 18 van tenir lloc dues activitats obertes a especialistes i públic en general relacionades amb l'art de fer rellotges de sol.

Dissabte el públic assitent va poder observar i gaudir de les explicacions sobre el procés de restauració del rellotge de tarda de l'església de la Santa Creu. Acte seguit es va anar a Can Serraclara, actual restaurant de Can Rin. El rellotge de sol que es pot veure al capcer de la façana principal seria obra de l'artista Salvador Dalí. Els assitents van poder escoltar els resultats del treball de recerca realitzats a partir de la iconografia i la història de la família. 

Finalment, el grup es va adreçar a la Col·lecció de rellotges de sol de l'Andreu Majó. Es tracta de la col·lecció més important a nivell europeu de quadrants de tota mena, en ceràmica, anells, equatorials, de pastor, polièdrics. També destaca una important col·lecció de rellotges realitzats en cartró, cartulina i paper, des quals en destaquem un d'esfèric amb el que l'any 2001,  l'Andreu Majó, va obtenir una menció honorífica en el Concurs de Gnomònica Internacional organitzat pel "Centro Studi e Ricerche Serafino Zani" a  Breszia (Itàlia).

Diumenge al matí es va fer una ruta guiada on els assistents van poder observar una quinzena de rellotges de sol.

Durant els dos dies es va repartir un opuscle i una auca amb les imatges de 24 rellotges i lletra de Ramon Cuèllar i Joan Vilamala.

Des del Museu i la Regidoria de Cultura volem agraïr a tota la gent que ens ha obert les seves portes, que ens ha facilitat informació, i molt especialment als senyors Andreu Majó, Joan Vilamala i Ramon Cuèllar.



Foto: Ramon Boadella

Foto: Ramon Boadella

Foto: Ramon Boadella



Foto: L. Bosch - Fons Museu Municipal


Foto: L. Bosch - Fons Museu Municipal

Foto Arxiu: Isabel Majó


Foto: J. Montlló - Fons Museu Municipal


Foto: J. Montlló - Fons Museu Municipal

Foto: J. Montlló - Fons Museu Municipal


Foto: J. Montlló - Fons Museu Municipal

Can Serracant - Can Quintavalle. Foto: L. Bosch - Fons Museu Municipal

Ca l'Ardano. Foto: L. Bosch - Fons Museu Municipal
Rellotge de sol de Ca l'Ardano, realitzat per la Mercè Font l'any 1997.
Fons Museu Municipal
Foto: J. Montlló - Fons Museu Municipal

Rellotge de sol de Can Serraclara realitzat per Salvador Dalí.
Foto: J. Montlló - Fons Museu Municipal

JEP_2016 Procés de restauració del rellotge de sol de l'església de la Santa Creu

Del 12 al 16 de setembre, els restauradors manresans, Josep i Albert Mollar han dut a terme la restauració del rellotge de sol ubicat a la façana de ponent de l'església parroquial de la Santa Creu.
Tres cents anys de vida per un rellotge anònim, immutable, que ha vist crèixer i marxar generacions de cabrilencs.




Les inclemències del temps l'havien anat afectant dia rera dia. L'església havia tingut un altre rellotge de sol ubicat a la façana de migdia, per sota mateix de la rosassa. A finals del segle XIX ja estava força esborrat degut al rovell que amb la pluja s'anava desprenent del marc de ferro que protegeix el vitrall. Quan als anys 90 del segle XX, es va rehabilitar la façana, es va fer saltar l'arrebossat de morter de calç deixant la pedra vista, amb la qual cosa, el que quedava del rellotge també va desaparèixer.
Des del museu es va fer la proposta de restauració d'aquest element patrimonial amb motiu de preparar les Jornades Europees de Patrimoni, evitant així la seva pèrdua. Tant la Regidoria de Cultura com l'Alcaldessa, presidenta del Consell de Govern de l'Entitat van creure-hi des d'un primer moment.
El projecte també va ser presentat al mn. Josep Rodríguez, rector de la parròquia que ho va transmetre al Bisbat de Barcelona. Un cop el vist i plau, es va procedir a la seva restauració.
El quadrant ha retrobat els colors originals a partir de les mostres obtingudes in situ. S'ha realitzat un calc per poder obtenir una plantilla. D'aquesta manera, les generacions futures podran continuar restaurant-lo sense perill de perdre la forma original.
El suport s'ha refert a partir d'un lliscat d'arrebossat de calç i abans de que quedés sec, els restauradors hi han tornat a esgrafiar tots els detalls del quadrant. La sorpresa més agradable ha estat retrobar el lema que l'encapçala "AVE MARIA PURISMA", respectant l'obra de l'autor anònim.
El gnòmon de vareta, o estil, s'ha consolidat i protegit del rovell. Després, només quedava pintar-lo amb terres barrejades amb llet de calç. 

Durant tota la setmana, una desfilada de gent ha pogut contemplar in situ la restauració.

























Fotografies de Mª Àngels Aldrufeu, Xavier Fazio, Albert Mollar i Laura Bosch.
Fons Museu Municipal de Cabrils