dijous, 25 d’agost de 2016

Jornades Europees de Patrimoni 2016. Del 12 al 18 de Setembre


Un any més, arriben les Jornades Europees de Patrimoni. Enguany se celebren els 25 anys de l’esdeveniment cultural participatiu més important d’Europa creat pel Consell d’Europa, l’any 1991.
Al nostre país, les JEP estan coorganitzades per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner, en el qual ajuntaments, entitats i agrupacions culturals organitzen activitats amb un clar objectiu: facilitar els recursos necessaris per descobrir i viure el patrimoni cultural, concebut com un bé comú tant a nivell local com a nivell europeu.
L'edició 2016 a Catalunya se celebrarà els dies 16, 17 i 18 de setembre de 2016. La sessió plenària del programa de les JEP al Consell d’Europa, ha decidit dedicar l’edició d’enguany a les persones que treballen per al coneixement, la difusió i la conservació del Patrimoni agrupades com a comunitats patrimonials.

El lema suggerit és “Patrimoni de tot@s” i posa en relleu la cooperació multilateral de tots els agents necessaris per a difondre i conservar el patrimoni cultural, fomentar la màxima visibilitat de la participació ciutadana, el voluntariat, els col·lectius minoritaris, els projectes exemplars de col·laboració i finançament públic-privat i activitats, en les quals les comunitats locals participin de la gestió i conservació del patrimoni.

Des del Museu Municipal en estreta col·laboració amb la Regidoria de Cultura i la Parròquia de la Santa Creu, hem cregut adient proposar una activitat destinada al públic en general, escoles i professionals: la restauració del rellotge de sol de la façana de ponent de l’església de la Santa Creu, datat del segle XVIII. Una oportunitat única de poder veure en directe el treball d’aquests apassionats dels quadrants, seguint els mateixos canons de l’època.

Així doncs, us proposem tres activitats complementàries:

Del dilluns 12 al divendres 16 de setembre, podrem assistir en directe a la restauració del rellotge de sol de l'església de Cabrils, situat a la façana de ponent (carrer Mestre Jambert). Es podrà fer el seguiment de tot el procés, seguint les tècniques més respectuoses dels quadranters. La restauració serà efectuada pel sr. Albert Mollar, segona generació de restauradors. Aixecarà una plantilla del rellotge original, a partir d'un calc, amb les sanefes, el lema i les línies solars, que un cop finalitzada, passarà a formar part del fons arxivístic del Museu Municipal. Obtindrà una mostra in situ de les terres emprades per a la confecció de l' original durant el segle XVIII per tal de poder pintar-lo amb els mateixos colors i tonalitats.

El dissabte dia 17 de setembre, a les 11 del matí ens trobarem a la Plaça de l'Església. Podrem veure el rellotge de l'església acabat de restaurar i plegats visitarem la col·lecció Majó de rellotges de sol. Les explicacions aniran a càrrec del sr. Andreu Majó.

El diumenge dia 18 de setembre, a les 11 del matí i fins a la una aproximadament farem una visita guiada dels rellotges més emblemàtics del municipi. Les explicacions aniran a càrrec de la Laura Bosch, gerent del Museu Municipal – Can Ventura del Vi. El lloc de trobada serà la Plaça de l'Església, on inaugurarem la visita amb les explicacions in situ de la restauració del rellotge de sol.


OPUSCLE I AUCA DELS RELLOTGES DE SOL

Oferirem a tots els assistents un opuscle amb l'inventari complert de tots els rellotges de Sol del municipi i una AUCA especialment creada per l'ocasió amb les imatges dels rellotges més rellevants. La lletra és de Ramon Cuéllar i Sorribes (Barcelona, 1934) i Joan Vilamala i Terricabres (Osona, 1949), dels quals us oferim una petita biografia:


Ramon Cuéllar és resident a Suïssa i soci del Centre Català de Lausana. Autodidacta, ha treballat com infermer i mestre a les escoles d'infermeria de Suïssa.

Joan Vilamala va cursar estudis eclesiàstics a Vic i a la Facultat de Teologia de Barcelona. És fundador i exmembre del grup de cançó Esquirols (1969 - 1985). És membre de la "Societat Verdaguer" sobre l'obra del qual ha publicat un vídeo i diverses obres de divulgació, i com a historiador local ha publicat alguns articles i un llibre sobre els Pujol, una nissaga d'escultors barrocs del segle XVIII. Llicenciat en Filologia catalana, actualment exerceix de professor de l'Institut d'Ensenyament Secundari Pius Font i Quer de Manresa, on disposa d'una màgnífica pàgina web sobre les auques.

dilluns, 22 d’agost de 2016

Activitats del Museu durant la Festa Major de Santa Helena 2016



Del 19 al 22 d’agost al recinte de la Fira Gastronòmica.

Durant tota la durada de la  Fira Gastronòmica, a l'estand de l'Ajuntament i Museu Municipal, es podran veure els resultats de la restauració d'un document cabdal per a la història dels pobles del Baix Maresme: “El pergamí gegant de les franqueses de la Baronia del Maresme. Segle XV”. 
La restauració s’ha dut a terme pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
El pergamí, de 1485, deixa constància del procés que va viure el territori de la Baronia del Maresme durant el segle XV, i que va culminar amb l’afranquiment de la vil·la de Mataró i de les parròquies d’Argentona, Cabrera, Premià i Vilassar (actualment: Premià de Dalt, Premià de Mar, Argentona, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrils, Cabrera de Mar, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac) i la incorporació al carreratge de Barcelona l’any 1485.
El document, forma part del fons de l’Arxiu Comarcal del Maresme. Té unes dimensions considerables (1.972 mm x 612 mm). 


Presentació del Pergamí gegant de les franqueses de la Baronia del Maresme. Segle XV.
Estand de l'Ajuntament de Cabrils en la XXIXa edició de la Mostra Gastronòmica
del Maresme. Foto: J. Montlló


Alexis Serrano durant la xerrada a l'estand de l'Ajuntament de Cabrils. Foto: J. Montlló

Alexis Serrano durant la xerrada a l'estand de l'Ajuntament de Cabrils. Foto: L. Bosch




Dia 21 d’agost a les 19,30. A l’estand de l’Ajuntament, el Museu Municipal de Cabrils presenta:


“Xerrada sobre el procés de restauració i divulgació del pergamí 436 i la història de la Baronia del Maresme per Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme”.


Si voleu conèixer tota la història, podeu accedir-hi a través del següent enllaç, creat per l'Arxiu Comarcal del Maresme amb la col·laboració de tots els municipis de l'antiga Baronia:


divendres, 12 d’agost de 2016

15 de maig de 1933. Un meteorit cau a Cabrils

Sabíeu que a Cabrils, el 15 de maig de l'any 1933 va caure un meteorit?

Ens ho explica l'Alejandro O'Felan en un interessant article publicat a la revista científica “Vrania, revista d’astronomia y cièncias afines” (gener-juny de 1966).

El 4 de juny de 1961 en el terme municipal de Cabrils es va localitzar de manera casual, en una zona de sauló, un meteorit fèrric de 843 gr, de la forma d’un puny.  El primer reconeixement in situ (pes, atracció a l'imant van determinar la seva autenticitat. 

Animats per la troballa, es va iniciar una recerca exhaustiva per tota la zona però només es van poder localitzar restes mil·limètriques. 

De fet, O’Felan tenia coneixement de la caiguda d’un bòlit  a la terra el 15 de maig de 1933, coincidint amb la trajectòria teòrica de precipitació de la pluja de partícules meteòriques que havia observat el Dr. Comas i Solà, Director de l'Observatori Fabra a un quart de dotze de la nit. 

Comas i Solà, en col·laboració amb els doctors Pòlit i Febrer, van redactar el següent informe:

Durante su carrera dejó un reguero o cola constituida por filamentos luminosos, mientras de la cabeza del bólido surgían chisporroteos y chorros luminosos que se arqueaban hacia atrás recordando el aspecto de los grandes cometas. Al final de la aparición, desprendiéronse del núcleo como gotas de fuego, indudablemente de metal fundido, que se precipitaron hacia el suelo. No hubo explosión, sino que extinguió el bólido bastante bruscamente, quedando visibles, durante unos momentos y en el punto de desaparición una nube de chispas luminosas”.

Anys després, parlant del mateix meteorit, el Dr. Paluzie Borrell, escriuria  a la revista ”Vrania” (núm. 225, pàgs. 1 a 24), “A las once quince de la noche, desde Barcelona y otros puntos de Cataluña, Baleares y Francia se vio durante unos segundos un brillante bólido que pasó de un blanco inicial al verde y después al rojo, dejando un rastro de puntos brillantes. También se oyeron detonaciones. Los estudios que de él se hicieron por Comas Solà, Polit i Febrer determinaron que su trayectoria cósmica era una hipérbole; que su entrada en la atmosfera terrestre pudo ser vista desde cuando se encontraba a 146 km de altura, extinguiéndose su visión a los 44 km de altura; que recorrió con dirección Norte-sur unos 284 km y que debió caer en el mar Mediterráneo entre Barcelona y la isla de Mallorca,  a unos 100 km de Barcelona. Dedujeron asimismo su masa probable, que indican pudo ser de 3.200.000 Tn

Partint d'aquesta base, O'Felan va poder realitzar l’estudi de la trajectòria i comprovar la coincidència entre la zona teòrica de dipòsit de la pluja de partícules meteòriques durant el  pas del bòlit en la seva caiguda i la zona real on van ser localitzats els micrometeorits.  Un cop sobre el terreny, i a partir de la troballa realitzada a Cabrils, es va continuar fent recerca per altres indrets de la comarca, seguint la trajectòria del bòlit, recollint-se un total de 5.000 partícules, corroborant així amb la descripció que el Dr. Comas i Solà va fer la nit del 15 de maig de 1933.


FITXA:

LLOC. ? Cabrils
GEOLOGIA: granit àcid en descomposició
CLASSIFICACIÓ: fèrric
PES DE LA MASSA: 846 gr
VOLUM: 210 cm3
DENSITAT ESPECÍFICA: 4,03
DIMENSIONS: 9X9X5 cm
FORMA: semblant a la d'un puny. La massa de gra fi presentava a l’interior petites esferes de fins a 0,5 mm de diàmetre, de ferro
COMPOSICIÓ QUÍMICA: Fe2O2+Fe2O3+FEO, 87,3%; SiO2, 2,30 per cent; MgO, 0,34 per cent; Ni, indicis; Co, indicis.
MAGNETISME: Positiu, polar.