dissabte, 13 de desembre de 2014

Presentació del llibre i documental inèdit sobre la plantada del pessebre. Can Gallemí 1971 - Sant Mateu 2014

Com ja vam publicar fa uns dies,  el llibre i documental Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014, es va presentar en primícia al programa Divendres de TV3. El dia 23 de novembre es va fer la inauguració oficial al Museu de l'Estampació de Premià de Mar, juntament amb la inauguració d'una exposició amb tots els pessebres i figures que han estat plantats a Can Gallemí o posteriorment a Sant Mateu durant gairebé cinquanta anys.

El llibre, documental i exposició, és la culminació de la feina feta durant més de dos anys de treball i recerca on hi han col·laborat moltes entitats i persones a títol individual. És el compliment de molts esforços encapçalats pel Col·lectiu El Bou i la Mula i Mula i dirigits per Jordi Montlló. El documental ha estat realitzat pel Director de cinema, Martí Sala.


El Museu Col·lecció de Cabrils, juntament amb altres entitats, ha participat com a mecenes en l'edició d'aquesta obra perquè molts cabrilencs estem relacionats amb aquest indret carregat de simbolisme, ja sigui pujant a plantar el pessebre cada Nadal, en els aplecs de sardanes o senzillament com a lloc de recolliment després d'una bona excursió a peu, en bicicleta o amb cavall.

El paisatge és sublim. Aquest diumenge dia 14 de desembre a les 8 del matí els que vulguin podran sortir a peu portant el pessebre des de la plaça Nova de Premià de Mar, o bé a dos quarts de nou des de la Plaça de l'antic ajuntament, a Premià de Dalt. Pels que ho prefereixin, poden agafar el vehicle i pujar fins la cadena, al costat de la central elèctrica i acabar a peu o bé pujar fins dalt l'ermita. Aquest dia, els seus propietaris deixen la cadena oberta i permeten l'accés fins dalt, sempre i quan tothom tingui cura de l'entorn. Un cop dalt, després d'un bon esmorzar, es fa una missa de campanya i tots plegats cantem nadales, un veritable aplec de germanor.

El dissabte dia 20 de desembre a les 6 de la tarda, els autors del llibre i documental, vindran al nostre museu per presentar aquesta obra, la primera d'aquestes característiques.


Mossèn Ferran Bueno, iniciador de la plantada del pessebre a
Can Gallemí, (Fot. Arxiu F. Bueno)

dimecres, 3 de desembre de 2014

El mapa parcel·lari del segle XIX es presenta a la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins

El dia 29 de novembre de 2014,  a les 17:00h, historiadors i investigadors, van presentar comunicacions de format breu sobre aspectes inèdits, d'història, arqueologia, geografia, etnografia, etc., en l'àmbit de tot el Maresme.



Enguany s'han presentat vint comunicacions amb treballs inèdits en diversos camps de la història i les ciències humanístiques en general, sempre en l'àmbit de Mataró i el Maresme. Coincidint amb l'any del Centenari d'Esteve Albert, quatre dels estudis han estat dedicats a la figura i l'obra d'aquest activista cultural nascut a Dosrius. En l'acte es van llegir els resums de totes les ponències i es va establir un  col·loqui entre assistents i comunicants.
La historiadora Laura Bosch va presentar al Museu Arxiu de Santa Maria - Centre d'Estudis Locals de Mataró, el projecte de restauració i digitalització del mapa parcel·lari de Cabrils, del segle XIX, un document d'interès cabdal per al coneixement de la història local. Aquest mapa, fruit de la reforma fiscal que pretenia tenir un control més exhaustiu de la contribució d'immobles, cultius i ramaderia és una font estadística de primer ordre per conèixer la història econòmica local (estructura de la propietat, els propietaris, els conreus i la qualitat de les terres) a més d'una gran font d'informació toponímica.

Enric Subiñà presentant l'edició de la XXX Sessió d'Estudis
Mataronins (Fot. J. Montlló)
La historiadora Laura Bosch en el moment de la seva intervenció
 (Fot. J. Montlló)
Assistents a la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins
El mateix dia, es va presentar de la mà d'Enric Subiñà el volum amb les comunicacions presentades en la sessió de l'any anterior, editades amb la col·laboració de la Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró i l'Institut Ramon Muntaner. Dins d'aquest volum s'ha publicat la comunicació de Jordi Montlló i Laura Bosch, que tracta sobre la coetera de Ca N'Amat, sota Montcabrer. 

Les coeteres varen aparèixer a finals del segle XIX, i
eren uns edificis singulars que servien per guardar els coets granífugs, amb iodur de plata, que desfeien les tempestes que amenaçaven cultius i vinyes.


dijous, 27 de novembre de 2014

Presentació del llibre "Els camins del pessebre. Can Gallemí 1971 - Sant Mateu 2014".


El diumenge 23 de novembre, a les 12 h., es va fer la presentació en el Museu de l’Estampació de Premià de Mar del llibre i documental Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014. Acte seguit, es va inaugurar una exposició amb el mateix títol. Jordi Montlló va encapçalar la inauguració amb una explicació prèvia.  A l'acte hi van assistir unes dues centes persones. Abans d'inaugurar l'exposició, bona part dels assistents van col·locar-se als esglaons d'accés a l'edifici per tal d'immortalitzar aquest moment històric.

Presentant el llibre, Jordi Montlló. (Fot. Enric Almar)
El llibre, documental i exposició, és la culminació de la feina feta durant més de dos anys de treball i recerca on hi han col·laborat moltes entitats i persones a títol individual. És el compliment de molts esforços encapçalats pel Col·lectiu El Bou i la Mula i Mula i dirigits per Jordi Montlló. El Museu Col·lecció de Cabrils, juntament amb altres entitats, ha participat com a mecenes en l'edició d'aquesta obra.
L'exposició restarà oberta fins a la Candelera, el 2 de febrer. El llibre s'anirà presentant a tots els municipis col·laboradors.
J. Montlló explicant els aspectes més rellevants de l'exposició
 (Fot. Enric Almar)
A primera línia, dins de la vitrina, algunes de les figures en gres
realitzades per l'escultor premianenc, Joan Muñoz
 JUSTIFICACIÓ
L’any 1971 es va plantar el primer pessebre al paratge de la Serralada de Sant Mateu conegut com Can Gallemí. Des de llavors, ha esdevingut una fita obligada per famílies, entitats i col·lectius del poble.
Els Amics de l’Art Pessebrístic són els responsables artístics de l’èxit de la trobada. La parròquia de Sant Cristòfol i l’esplai parroquial preparen la celebració eucarística que es fa al voltant del pessebre. Molta gent es troba per pujar-hi caminant, com un vot de peregrinatge o, simplement, per fer salut o atansar-se lentament al cim i impregnar-se de l’alè de la muntanya. Des de fa uns anys, el pessebre també puja a peu, portat pels “Caminants de matinada”.

Els autors del llibre i documental, Jordi Montlló i el director cineasta
Martí Sala durant les signatures (Fot. Enric Almar)
EL LLIBRE
El llibre s’organitza en vuit capítols, una bibliografia final i tres annexos, precedits pel pròleg, d’Albert Calls, escriptor i periodista maresmenc. El primer capítol serveix per explicar la motivació i els objectius del llibre i, alhora, per fer els oportuns agraïments a totes les persones que hi han col·laborat d’una o altra manera. La resta de capítols són de contingut i són el resultat ordenat de la recerca. Tot i que es poden llegir amb l’ordre que es presenten en l’índex, també estan pensats perquè es puguin llegir independentment. El darrer capítol és una mena de reflexió final oberta, un resum per plantejar nous reptes de futur.
Els tres annexos són el recull de la informació  aplegada durant el procés de recerca, ordenada i presentada de forma amena i explicativa. El primer és un anuari de cadascun dels 44 pessebres que s’han plantat a Sant Mateu amb una fotografia i una fitxa, on hi ha l’any, el lloc de la plantada, l’autor del pessebre, els materials, el tema i una petita descripció. També s’aprofita per determinar el capellà o capellans oficiants i destacar alguna particularitat de la plantada d’aquell any.

El segon annex és el recull dels textos d’en Miquel Puig (a.c.s.) de Can Maneguins, membre dels Caminants de Matinada, que llegia durant l’esmorzar.
Finalment, el darrer annex és un resum històric de l’ermita de Sant Mateu. Es tracta d’una col·laboració molt especial de Joaquim Graupera, doctor en historia de l’art.

EL DOCUMENTAL
En el procés de la recerca, s’han recuperat imatges històriques de la plantada del pessebre; unes imatges dels primers anys de gran valor documental. Altres famílies han cedit filmacions casolanes dels anys 80 i 90. Calia aprofitar aquest material per explicar visualment, en format documental, la història d’aquests camins del pessebre de Sant Mateu. Es va encomanar la tasca al director cineasta, Martí  Sala, que va enregistrar la pujada de l’any 2012.
Amb tot el material filmat i les diferents entrevistes a persones relacionades amb els  fets, ha creat un magnífic documental que va més enllà de l’anècdota particular i contextualitza aquesta tradició amb les paradoxes socials i polítiques dels darrers 50 anys i qüestiona les motivacions i ens fa reflexionar sobre el futur.

L’EXPOSICIÓ
El guió de l’exposició complementa a la perfecció la resta de formats divulgatius i mostra els orígens de la plantada del pessebre de Sant Mateu i el contextualitza dins una tradició més amplia de l’excursionisme català. També mostra com hi ha altres centres maresmencs relacionats amb el pessebre de Sant Mateu.

Un dels pessebres exposats: L'ermita de Sant Cristòfor  i figures, obra de
Francesc Bosch amb motiu de la XXXIII plantada del pessebre
 a Sant Mateu.  (Fot. Enric Almar)
OBJECTIUS DEL PROJECTE

Recuperació de la memòria oral d’aquesta activitat  a partir de l’entrevista  de persones representatives de diversos àmbits relacionats amb l’organització i participació de la plantada del pessebre. Enregistrament i transcripció de les entrevistes.
Recuperació d’arxius particulars, sobretot gràfics, fotografies i gravacions, de la plantada del pessebre.
Elaboració d’un estudi divulgatiu on es reculli el resultat de les entrevistes i on es fa un estudi històric i antropològic de la plantada.
Realització d’un documental a càrrec d’un realitzador i guionista de l’ESCAC, Martí Sala.
Exposició que explica i complementa tant l’estudi com el documental i que mostra els pessebres que s’han conservat, les figures i fotografies i  filmacions inèdites.

Fotografia de grup en record d'aquest dia (Fot. Enric Almar)

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Alexis Serrano presenta el seu llibre 1001 curiositats del Maresme

El dia 31 d'octubre de 2014, a les 18h es presenta el llibre de l'autor maresmenc, Alexis Serrano, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i professor de Teologia a la Facultat de Barcelona.
Un llibre amè i ple de curiositats que ens permet descobrir una mica més la nostra comarca, com diu l'autor " una petita pàtria mig marítima i mig terrestre que ha estat escenari del pas de totes les civilitzacions i que ha produït personatges cabdals per a la història del nostre país".


dijous, 16 d’octubre de 2014

La vida quotidiana al Maresme medieval

Programa de ràdio - Maresme medieval

LA VIDA QUOTIDIANA AL MARESME MEDIEVAL


DIA : 16/10/2014
HORA:  21.05 h.

M​
ataró Ràdio:  89.3 fm


Convidats: 
  • Benet Oliva, president del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt per parlar de la vida quotidiana de l’estament nobiliar del Maresme
  • Enric Subiñà, president del Centre d'Estudis Argentonins "Jaume Clavell" que ens il.lustrarà sobre la vida quotidiana de la pagesia medieval del Maresme
  • Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal de Mataró que tractarà sobre la vida quotidiana de l’estament eclesiàstic i en particular dels monjos de Roca Rossa. 
Presenten:  Núria Gómez i Sandra Cabrespina.
Documentació: Joaquim Graupera (Maresme Medieval)
Tècnic: Carles Capella

Organitza: Grup d'Història del Casal i Mataró Ràdio

Amb aquest somriure és com et volem recordar, Jordi


Jordi Amat  ([Font Diari Maresme)
Diumenge dia 12 d'octubre ens va deixar el company Jordi Amat i Teixidó, als 55 anys. El funeral va tenir lloc el dimarts 14 d'octubre a les 9 del matí, a la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella.
En Jordi era doctor en història contemporània i professor de secundària.

Va ser president de l'Associació Cívica Capaspre i fundador id president de l'Associació Amics de Calella. També va promoure la creació del Centre d'Estudis Històrics de Calella per estimular la investigació i la recerca locals.

Ha estat autor d'una gran quantitat de treballs i llibres vinculats a la història local i comarcal, i sobretot destaquen els destinats a la República i a la Guerra Civil. La seva última obra, publicada per Sant Jordi, Retalls de guerra al Maresme (1936-1939) és un exemple del seu treball d'investigador incansable. 
L'any 1993 va rebre el Premi Iluro de monografia històrica amb el treball, República i Guerra Civil a Calella (1931-1939).
Va col·laborar amb diversos mitjans com la revista parroquial Estela, el Diari Maresme i en seccions d'història de Ràdio Calella i altres.

Des del Museu Municipal lamentem sincerament la seva pèrdua i fem extensiu el nostre condol a tota la seva família i amics.

dimecres, 1 d’octubre de 2014

El Vilassar del segle XVIII, dins del cicle de xerrades Història de Vilassar

Dins del cicle de xerrades que realitza el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, sobre els diferents aspectes de la història del Vilassar antic, us aconsellem la xerrada que protagonitzarà l'Alexis Serrano, divendres dia 3 d'octubre a les 20h.

dilluns, 29 de setembre de 2014

Jornades Europees de Patrimoni a Catalunya 2014. Visita guiada a l'ermita preromànica de Sant Cristòfor

Aquest any 2014, les Jornades Europees de Patrimoni s'han desenvolupat durant el cap de setmana del 26, 27 i 28 de setembre,
Les Jornades Europees de Patrimoni van ser creades per acostar la ciutadania europea a aquest tresor col·lectiu, tant des de la seva realitat més local, com des d'una dimensió continental, no menys certa ni de menys interès.

Gràcies a la implicació i amabilitat de la família de Can Vives, el Museu Col·lecció Municipal ha pogut oferir als assistents, la visita guiada a l'ermita preromànica de Sant Cristòfor.

L'ermita, datada entre els segles X i principis del XI, es troba al centre de l'antic veïnat del Sant Crist, originàriament format pels masos de Can Vives, Can Carbonell, Ca n'Amat i Can Saura (actualment desapareguda), i una mica més distants, Can Vehils, Can Casals,

Els assistents que no han tingut por de la pluja han pogut gaudir, en aquest indret carregat d'història, de les explicacions del Dr. Joaquim Graupera, especialista en art medieval, i gran coneixedor del preromànic, romànic i gòtic, no només a la comarca del Maresme, sinó de Catalunya en general.

El Dr. Graupera ha començat la seva explicació parlant dels vestigis localitzats d'època romana, del desenvolupament i la importància que varen tenir aquestes villae tardoromanes, passant després a parlar dels visigots i la conquesta musulmana. Acte seguit va remarcar la importància de l'ocupació d'aquest territori pels carolingis i la seva organització. Les explicacions històriques s'han anat alternant amb les arquitectòniques. Ha anat desglossant, cadascun dels elements arquitectònics de l'ermita, els materials constructius emprats, i les reformes realitzades fins a l'actualitat.

El Dr. Graupera ha posat al descobert, una vegada més que les característiques constructives i el bon estat de conservació, fan de l'ermita, un edifici excepcional dins del context de l'arquitectura preromànica del Maresme.

A l'inici de l'acte s'ha lliurat un llibret amb un recull històric, de descripció i estudi de la capella amb fotografies, elaborat pel Dr. Joaquim Graupera i Laura Bosch, amb el suport de l'Ajuntament de Cabrils.

Pla general de l'ermita de Sant Cristòfor (Fot. J. Montlló)

El Dr. Graupera durant la seva intervenció (Fot. J. Montlló)

Les explicacions han continuat a l'exterior de l'edifici (Fot. J. Montlló)






  • Les explicacions han continuat a l'exterior de l'edifici (Fot. J. Montlló)

    Després de la pluja, els mes joves han aprofitat per dibuixar l'ermita (Fot. J. Montlló)





  • El patrimoni és el reflexa de la nostra cultura i de la nostra història, d'una forma privilegiada. Quan això succeeix, aquest patrimoni es converteix en un símbol de la identitat dels pobles.
    El Patrimoni expressa, en qualsevol cas, la riquesa cultural col·lectiva i comuna, i és un factor de coneixença mútua i d'entesa entre les nacions.

    dilluns, 15 de setembre de 2014

    Vilassar als segles XVI i XVII, dins del cicle de xerrades Història de Vilassar

    Dins del cicle de xerrades que realitza el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, sobre els diferents aspectes de la història del Vilassar antic, us aconsellem la xerrada que protagonitzarà l'historiador Vilassarenc, Benet Oliva, divendres dia 19 de setembre a les 20h.

    La seva intervenció sobre el Vilassar als segles XVI i XVII promet ser molt interessant.



    L'atemptat de la Creu de Montcabrer presentat a la Societat Catalana d'Arqueologia



    En el full d'informació núm. 327 d'aquest mes de setembre, dins de l'apartat d'ACTIVITATS, Joan-Carles Alay, membre de la Societat Catalana d'Arqueologia  i de la Societad Española de Investigación de Perfiles Criminológicos (SEIPC) va presentar a  la Comissió de Patrimoni, l'informe realitzat des del Museu Municipal per Laura Bosch en col·laboració amb del Dr. Graupera de Maresme Medieval, el Tècnic de Patrimoni Cultural, Sr. Jordi Montlló.

    Podeu accedir al Full d'informació des del següent enllaç:



    Full Informatiu núm. 327_Societat Catalana d'Arqueologia


    divendres, 5 de setembre de 2014

    Cicle de xerrades Història de Vilassar

    Ahir al vespre, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt va encetar la temporada d'hivern, amb la tercera de vàries xerrades, que s'han previst oferir al públic amb l'objectiu de divulgar el patrimoni d'un territori del qual nosaltres també hi hem estat lligats històricament.

    Marc Pons, després de fer una introducció, presentava ahir l'arqueòleg Ramon Coll que va iniciar la conferència parlant dels pioners i protagonistes de l'arqueologia al Maresme des de principis de segle XX: Serra Ràfols, que coordinà les excavacions dutes a terme pels aficionats locals, Marià Ribas  i Josep Lladó, de Mataró, Lluís Galera, del Masnou... De Vilassar va destacar la tasca del grup d'en Jaume Ventura i de l'últim representant d'aquesta generació, el nostre estimat amic Pau Ubach sempre disposat a donar un cop de mà a tots aquells investigadors i estudiosos de la Prehistòria i del món antic. Gràcies Pau.

    Coll va anar esmentant un a un els jaciments més coneguts, alguns d'ells des de temps antics,  tant a la plana com a muntanya i va fer una extensa i acurada explicació de la relació de jaciments no només dels pobles veïns com Òrrius i Cabrera de Mar sinó també Gavà, per les seves mines, Mataró o Ullastret. 

    En finalitzar, en el torn de precs i preguntes es va tractar una problemàtica cada vegada més preocupant com són els actes de vandalisme, les deixalles, la circulació de bicicletes i vehicles a motor per a qualsevol lloc, sense cap mena de respecte i l'escalada lliure que ha esdevingut un veritable fenomen de masses des de fa uns anys. Laura Bosch va senyalar el tema com una problemàtica general i estesa no només dins del Parc de la Serralada Litoral sinó arreu de la Comarca. La manca de sensibilitat per part de l'administració, la manca de legislació i la constant pressió demogràfica i urbanística que aquesta zona està rebent posen en perill el legat no només patrimonial sinó també la fauna i la flora. Abandonament de caus i zones de nidificació, erosió del sòl i conseqüentment d'un sotabosc ric en espècies aromàtiques, són algunes de les constatacions que qualsevol neòfit pot constatar a simple vista.

    Enric Ortega, tècnic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt va manifestar que s'està treballant conjuntament amb l'Ajuntament per tal de preparar un projecte de sensibilització i pedagogia destinada a preservar aquest paisatge i que es durà a terme properament. Des del Museu Col·lecció de Cabrils, encoratgem aquesta decisió i ens unim a ells en aquesta campanya pel que faci falta.

    dimecres, 3 de setembre de 2014

    Conferència sobre la Guerra de Successió al Maresme (1713-1714), a càrrec de l'historiador Josep Samon Forgas

    Enguany, dins dels actes de la Festa Major de Santa Helena, el Museu va oferir una conferència sobre La Guerra de Successió al Maresme (1713-1714). Aquesta va anar a càrrec de l'historiador i amic Josep Samon Forgas.

    Es va triar el dia 20 d'agost en commemoració dels 301 anys de l'atac borbònic que va patir Vilassar, que en aquella època aglutinava el veïnat de Cabrils, el del Sant Crist i Vilassar de Mar.

    Una cinquantena de persones van assistir a l'acte, que no va deixar a ningú indiferent.

    Josep Samon, després de fer una explicació acurada de l'atac borbònic al Vilassar de 1713, va introduir-nos en la Guerra de Successió a través de mapes de l'època, explicant el context que s'estava vivint a Europa amb les grans potències i va anar relatant a grans trets, els fets en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, reconegut a Barcelona l'any 1705 com a rei amb el títol de Carles III.
    Samon, va saber captivar el públic explicant la importància de la comarca del Maresme durant la guerra i el perquè de molts dels atacs que va patir el territori com a conseqüència del recolzament majoritari a la causa austriacista. 

    Presentació de la conferència per Laura Bosch (fot. J. Montlló)
    Josep Samon Forgas durant la seva intervenció (fot. J. Montlló)

    Públic assistent a la conferència (fot. J. Montlló)

    Públic assistent a la conferència (fot. J. Montlló)

    Al finalitzar la seva intervenció, el Sr. Samon va contestar a les
     preguntes d'un públic captivat (fot. J. Montlló)

    dimecres, 30 de juliol de 2014

    Inauguració de l'exposició El Maresme en la línia del temps de la Guerra de Successió (1702 -1714) a Cabrera de Mar

    Dimarts 29 de juliol a les 19h es va inaugurar a Cal Conde, antic can Dalmases i Ros, propietat de l'Ajuntament de Cabrera de Mar, l'exposició itinerant provinent de Cabrils, "El Maresme en la línia del temps de la Guerra de Successió (1702 - 1714)".

    Inauguració de l'exposició per l'alcalde de Cabrera de Mar, sr. Jordi Mir. (fot. J. Montlló)
    L'acte va ser inaugurat per l'alcalde sr. Jordi Mir i la regidora de Cultura, Sra. Montserrat Reig. A continuació,  Laura Bosch, gerent del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils, va fer un recorregut explicatiu de l'exposició, i va finalitzar amb el plafó que parla del municipi de Cabrera, la recerca del qual ha estat feta per ella mateixa i per l'historiador Jordi Montlló.

    Laura Bosch durant la presentació de l'exposició. (fot. J. Montlló)
    Després d'una breu introducció a nivell polític, socioeconòmic i militar, va parlar de les fonts,provinents d'arxius municipals i privats, que han permès any per any recrear una seqüència cronològica en el temps.
    I és que el Maresme, va jugar un paper decisiu en la Guerra de Successió, pel seu valor estratègic en el desenvolupament del conflicte. Per una banda, pel seu reconeixement a l'arxiduc Carles III,i per l'altra, perquè les tropes aliades van desembarcar a les costes de la Comarca durant el 1705, la qual cosa va facilitar que un cop l'arxiduc instal·lés la seva cort a Barcelona, les tropes borbòniques fossin derrotades durant el setge de Barcelona, la primavera de l'any 1706.

    Per aquest motiu i d'altres, quan està establert el setge de Barcelona de 1713, les tropes borbòniques prenen la ciutat de Mataró, que es convertirà en el centre d'operacions militars al Maresme, on la repressió, saquejos i tota mena d'actes vandàlics, estarà a l'ordre del dia.

    Imatges de l'acte inaugural i assistents.(fot. J. Montlló)
    De Cabrera o Sant Feliu de Cabrera, com es coneixia el municipi ara fa tres cents anys, no s'han localitzat per ara documents que parlin d'atacs o repressions. Però si que cal remarcar que amb l'entrada del govern de l'arxiduc Carles III i l'establiment d'una cort reial a Barcelona, els més propers van aprofitar la situació per a convertir-se en els nous assentistes dels negocis de la cort. I és justament aquí on juntament amb l'adroguer Amador Dalmau, el flequer Joan Colomer de Vilassar i el mercader Salvador Feliu de la Penya, apareix el mercader Pau Dalmases, casat amb la pubilla del flequer Francesc Ros, descendent de Sant Feliu de Cabrera.

    L'origen de Can Dalmases i Ros o més modernament, Cal Conde es remunta als Ros, que provenen d'una nissaga de pagesos benestants, originaris del mas Ros del Cloquer de Mollet i que s'estableixen a Cabrera entre 1529 i 1532.
    La filla del flequer, Francesc Ros, Caterina, es casa amb Pau Ignasi Dalmases, cronista oficial del les Corts de 1701 i fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats. La unió genera una de les més importants famílies mercantils.
    Pau Ignasi Dalmases, és un clar exemple d'aquesta burgesia mercantil que en aquest context d'inestabilitat política promou un munt d'iniciatives comercials, amb la participació en diverses empreses i negocis. És el que avui en diríem un emprenedor.
    Com a culminació de l'estatus social , que li permet accedir a la noblesa més propera a la casa reial, el 1703 pacta el matrimoni de la seva filla amb Josep Faust de Potau, hereu del comte de Vallcabra, i membre del Real Consell de l’Audiència.
    Durant la guerra, Dalmases subministra blat al govern austriacista, aconseguint privilegis de l’arxiduc; com el títol de marquès de Vilallonga. 



    Enviat com ambaixador de la ciutat de Barcelona a Gran Bretanya, Dalmases intenta desesperadament el recolzament de l’armada anglesa. Quan ho aconsegueix és massa tard, Barcelona ja havia caigut en mans borbòniques. Mesos després, el 1715, sol·licita poder tornar, retent obediència a Felip V Degut a l’ambigüitat familiar els bens no li són confiscats, però és desposseït dels títols concedits per Carles III.

    Ca n’Orriols d’Agell és la propietat d’un dels grans llinatges de la Barcelona de 1700. Els seus orígens es remunten documentalment a l’any 950. La importància d’aquesta propietat queda reflectida en un capbreu de 1552,on Esteve Orriols és el que declara més peces de terra, 32, la majoria, a Cabrera.
    Els personatges que ens interessen per aquesta època, són Francesc Orriols i Pons i el seu fill Ramon Orriols i Grimosachs. El primer, era catedràtic de medicina i es casa amb Raymunda Grimosachs i Muntaner. Fou conseller en cap l’any 1706 i l’any següent va ser nomenat Ciutadà Honrat per Carles III.
    El seu fill Ramon Orriols i Grimosachs, també fou doctor en medicina i Ciutadà Honrat. Es casa amb Isabel Isern i Rafart, pubilla dels Isern de Vilassar i mor durant el setge de Barcelona, en el baluard de Santa Clara.

    A primer terme asseguda i a l'esquerra, la família Ventós, propietaris de ca n'Orriols
    que vam tenir el plaer de rebre durant l'acte de inauguració.
    (fot. J. Montlló)
    Varis dels assistents. A primer terme l'amic periodista i escriptor, Albert Calls. (fot. J. Montlló)

    El públic assistent i els tècnics de TV Cabrera. (fot. J. Montlló)

    dimarts, 22 de juliol de 2014

    Atemptat contra la Creu de Montcabrer

    Part posterior de la Creu de Montcabrer
    (Fot. J. Montlló)
    El dia 2 de juliol, els membres del Museu de Cabrils van ser posats en alerta per un excursionista que va informar d'una afectació severa a la part posterior del basament de la Creu de Montcabrer.

    La sra. Laura Bosch, acompanyada del sr. Jaume Tolrà i el sr. Jordi Montlló, es van adreçar ràpidament al lloc, per tal d'esbrinar-ne l'origen. Van poder constatar que l'afectació del basament de la creu no era producte de l'impacta d'un llamp, o un despreniment per desgast o per erosió, sinó que tots els indicis menaven a un atemptat provinent de la mà de l'home.

    Arreu es van poder observar amb tota claredat les marques deixades per eines tipus maceta i escarpa, pic i/o escarpell. El que és evident és que es va anar descalçant progressivament, netejant amb molta cura el tub collat a l'interior de la roca i decantant el conjunt de roques segellades amb ciment de forma paral·lela fins a formar un encaix trapezoïdal.


    Se'n va informar personalment a l'Alcaldessa, Sra. Lina Morales que amb caràcter urgent va enviar la brigada municipal per tal de reparar i consolidar de nou el basament. També es va posar en alerta a la Policia Local.

    Detall de l'afectació del basament de la creu
    (Fot. J. Montlló)
    S'ha realitzat un informe patrimonial, que ha rebut el recolzament de Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d'Arqueologia i membre del S.E.I.P.C. (Societat Española de Perfiles Criminológicos), el Dr. Joaquim Graupera, del Maresme Medieval i altres tècnics de patrimoni i museologia com Jordi Montlló, coneixedor del territori i que va elaborar l'any 2005 el Mapa de Patrimoni de Cabrils. Aquest s'ha transmès en primer lloc a l'Ajuntament de Cabrils així com al cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya, Agents Rurals, Parc de la Serralada Litoral i Policia Local de Cabrils.

    La Creu de Montcabrer és un referent simbòlic i identitari, no només per tots nosaltres, cabrilencs, sinó per molts pobles del voltant, sobretot per Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. També és un punt de referència visual per als pescadors de la comarca del Maresme.

    Benedicció de la  nova Creu de Montcabrer l'any
    1983. A primer terme el mestre Rogeli Lloveras.
    A la dreta, en Quico Carcolé. A l'esquerra, en Sigfrid
     i en Jordi Galbany  (fill i pare respectivament),
    (Fot. Jaume Tolrà Ferrer)
    En el món rural de fa uns anys, fins a la transformació d’aquesta manera de viure i els seus conseqüents canvis socials contemporanis, hi havia, normalment, una correspondència evident entre l’àmbit socio-espaial on es desenvolupava la població i el seu marc simbòlic – cultural. Es configuraven així uns territoris que, a més a més d’estar integrats en el paisatge, resultaven coherents, perquè solvataven, de manera funcional, les necessitats de la vida quotidiana, tant productives com de sociabilitat o d’hàbitat. Es tractava d’espais històrics identitaris, fruit de l’experiència i cultura col·lectiva, que anaven adquirint una consistència existencial i de significat amb el pas del temps.

    Malgrat que el nostre poble ha modificat el seu hàbitat rural, malgrat ha patit i està patint un seguit de complexes transformacions, hi ha indrets, paisatges, elements, que ens continuen identificant; és a dir, que contenen un seguit de signes o components emblemàtics – la Creu -  a través dels quals comunica la seva identitat. De manera que el grup d’individus, cabrilencs, que  es reconeix en un paisatge, manifesta la seva afecció a través de la voluntat de protecció davant d’un cas d’amenaça externa, sigui del tipus que sigui.

    Des d'aquí volem instar a qualsevol persona que pugui observar o sigui testimoni d'algun atemptat contra el nostre patrimoni, n'informi ràpidament al cos de la Policia Local de Cabrils, 609411550 o trucant al 112, donant el màxim d'informació possible en referència a la o les persones, vehicles (matrícula, color, etc), i localització exacte, i sobretot guardant en tot moment la calma perquè el nostre missatge sigui clar i entenedor i es pugui actuar el més ràpid possible.

    Accedeix a l'informe

    dilluns, 14 de juliol de 2014

    La Cartoteca Digital hostatja el mapa parcel·lari de Cabrils de 1849

    Mapa parcel·lari de Cabrils. 1846. (Fot. ICGC)

    L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) impulsa un projecte per a donar a conèixer mapes antics dipositats en ajuntaments i altres institucions.

    L'ICGC n'ha dut a terme la digiltalització i ara els posa a disposició dels usuaris mitjançant la Cartoteca Digital.

    També s'hi han inclòs alguns mapes de particulars que han permès que figuressin en aquesta mateixa pàgina de manera desinteressada.





    A més a més del Museu-Col·lecció Municipal a través de l'Ajuntament de Cabrils, altres institucions de les quals hi figuren mapes són:

    L'Ajuntament de la Garriga, l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, l'Ajuntament de Manresa, l'Ajuntament de Vic, l'Institut Botànic de Barcelona, el Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (LUB), i el Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet


    Preparació per la digitalització del mapa parcel·lari de Cabrils de 1849.
    (Fot. Laura Bosch)

    Instal·lació del mapa abans de la seva restauració a l'Arxiu Nacional
    de Catalunya per Montserrat Florensa. (Fot. Laura Bosch)

    Els mapes originals són propietat de cadascuna de les institucions o particulars que figuren en la descripció i, per tant, per a qualsevol utilització de la imatge que no sigui per a estudi, cal sol·licitar-la a la institució que n'és la propietària museucabrils@gmail.com  i en té els drets de reproducció. Les sol·licituds també es poden adreçar a l'email de la Cartoteca de Catalunya cartoteca@icgc.cat que les redirigirà a qui correspongui.

    El mapa parcel·lari de Cabrils està a disposició a la Cartoteca Digital des del 26 de juny de 2014.

    dilluns, 7 de juliol de 2014

    Passejada cultural pel Cabrils medieval

    Divendres 4 de juliol, a dos quarts de vuit del vespre, es va dur a terme una visita cultural pel Cabrils medieval.

    Aquesta visita forma part d'un projecte endegat pel Museu Col·lecció per intentar localitzar els vestigis d'aquest passat no tany llunyà i que es realitzarà en dues fases.

    La primera d'elles va ser la de divendres, on es va visitar el nucli de la Sagrera, part del barri de la Sobirana i va acabar al mas pairal de Can Tolrà. 

    En la segona visita pendent visitarem el veïnat de Sant Cristòfol que és el que conserva la major part del patrimoni medieval del terme, Can Casals i Can Roldós.

    La visita va ser guiada pels historiadors Josep Samon, Jaume Tolrà i Laura Bosch. Van assistir-hi una seixantena de persones, no només de Cabrils sinó també de varis municipis de la comarca del Maresme.


    Laura Bosch durant la seva intervenció davant l'església (Fot. Núria López)
    Des del museu, volem agrair a totes aquelles famílies que ens han obert les portes desinteressadament per tal de tirar endavant l'activitat: en Sigrid Galbany i la seva esposa Fina de ca l'Arlot, Joan Lagresa de ca l'Avellà i Miguel Carles-Tolrà i la seva esposa Gemma, de Can Tolrà.


    Josep Samon i part del grup assistent a la passejada
    cultural (Fot. Laura Bosch)
    La nostra història està lligada al Vilassar històric i per tant quan estudiem la història medieval hem de tenir present els actuals termes municipals de Vilassar, Cabrils i Vilassar de Mar.


    La llarga corrua de públic assistent un cop deixada enrere
    l'església de la Santa Creu, en direcció a Can Rafart (Fot. Laura Bosch)
    La primera referència documentada localitzada fins ara sobre Cabrils es troba al "Libri Antiquitatum", de l'Arxiu Capitual de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona on l'any 996 s'esmenta la riera de Cabrils o ribo caprilis. Mentre que el nom de Vilassar el trobem per primera vegada l'any 978, en una escriptura de venda d'unes propietats situades a Premià i que afronta a llevant amb el terme de "Vilazari". Altres referències documentals les tenim l'any 1037 i l'any 1025 on s'esmenta el feu de Cabrils.


    Can Rafart (Fot. Laura Bosch)
    El veïnat de Cabrils, va dependre, a nivell eclesiàstic de la parròquia de Vilassar, fins l'any 1779. A nivell jurisdiccional ho va fer el Castell de Vilassar. I fins l'any 1821 no aconseguirà la independència de Vilassar.

    El municipi creix dins d'una vall oberta de la serralada litoral, delimitada a l'est per la muntanya de Montcabrer i el turó de la Cirera al Nord-Est. Al Nord, el turó d'en Torres i a l'oest la Galbanya i el turonet de Sant Sebastià. Està regada per la riera de Cabrils que desemboca directament al mar, al terme de Vilassar de Mar.

    Ca l'Arlot (Fot. Laura Bosch)
    Alguns dels vestigis medievals conservats en el barri de la Sagrera que visitarem, es troben ubicats a la façana d'algunes masies. Ca l'Abellà conserva un portal rodó adovellat damunt del qual hi ha una finestra gòtica d'art conopial, del segle XV. Ca l'Abril, amb un portal de punt rodó i finestra esquerra amb arc de mig punt i a la dreta una finestra amb els muntants, l'ampit i la llinda de carreus de granit. Damunt del portal dovellat hi ha un element gòtic amb elements escultòrics i llinda amb relleus vegetals. Tanmateix, hi ha altres cases sense elements no tant destacats, que conformaven aquest paisatge, com Ca l'Arlot o Can Rafart.
    També a un dels escaires de l'església que dona al pati de les antigues escoles Tolrà, tenim un element re aprofitat, un carreu de pedra amb inscripció, segurament de l'antiga església de la Santa Creu.

    Josep Samon davant la Font Sagrera (Fot. Laura Bosch)


    Part del grup gaudint de les explicacions a l'era de Can Tolrà (Fot. Laura Bosch)