dimarts, 22 de juliol de 2014

Atemptat contra la Creu de Montcabrer

Part posterior de la Creu de Montcabrer
(Fot. J. Montlló)
El dia 2 de juliol, els membres del Museu de Cabrils van ser posats en alerta per un excursionista que va informar d'una afectació severa a la part posterior del basament de la Creu de Montcabrer.

La sra. Laura Bosch, acompanyada del sr. Jaume Tolrà i el sr. Jordi Montlló, es van adreçar ràpidament al lloc, per tal d'esbrinar-ne l'origen. Van poder constatar que l'afectació del basament de la creu no era producte de l'impacta d'un llamp, o un despreniment per desgast o per erosió, sinó que tots els indicis menaven a un atemptat provinent de la mà de l'home.

Arreu es van poder observar amb tota claredat les marques deixades per eines tipus maceta i escarpa, pic i/o escarpell. El que és evident és que es va anar descalçant progressivament, netejant amb molta cura el tub collat a l'interior de la roca i decantant el conjunt de roques segellades amb ciment de forma paral·lela fins a formar un encaix trapezoïdal.


Se'n va informar personalment a l'Alcaldessa, Sra. Lina Morales que amb caràcter urgent va enviar la brigada municipal per tal de reparar i consolidar de nou el basament. També es va posar en alerta a la Policia Local.

Detall de l'afectació del basament de la creu
(Fot. J. Montlló)
S'ha realitzat un informe patrimonial, que ha rebut el recolzament de Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d'Arqueologia i membre del S.E.I.P.C. (Societat Española de Perfiles Criminológicos), el Dr. Joaquim Graupera, del Maresme Medieval i altres tècnics de patrimoni i museologia com Jordi Montlló, coneixedor del territori i que va elaborar l'any 2005 el Mapa de Patrimoni de Cabrils. Aquest s'ha transmès en primer lloc a l'Ajuntament de Cabrils així com al cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya, Agents Rurals, Parc de la Serralada Litoral i Policia Local de Cabrils.

La Creu de Montcabrer és un referent simbòlic i identitari, no només per tots nosaltres, cabrilencs, sinó per molts pobles del voltant, sobretot per Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. També és un punt de referència visual per als pescadors de la comarca del Maresme.

Benedicció de la  nova Creu de Montcabrer l'any
1983. A primer terme el mestre Rogeli Lloveras.
A la dreta, en Quico Carcolé. A l'esquerra, en Sigfrid
 i en Jordi Galbany  (fill i pare respectivament),
(Fot. Jaume Tolrà Ferrer)
En el món rural de fa uns anys, fins a la transformació d’aquesta manera de viure i els seus conseqüents canvis socials contemporanis, hi havia, normalment, una correspondència evident entre l’àmbit socio-espaial on es desenvolupava la població i el seu marc simbòlic – cultural. Es configuraven així uns territoris que, a més a més d’estar integrats en el paisatge, resultaven coherents, perquè solvataven, de manera funcional, les necessitats de la vida quotidiana, tant productives com de sociabilitat o d’hàbitat. Es tractava d’espais històrics identitaris, fruit de l’experiència i cultura col·lectiva, que anaven adquirint una consistència existencial i de significat amb el pas del temps.

Malgrat que el nostre poble ha modificat el seu hàbitat rural, malgrat ha patit i està patint un seguit de complexes transformacions, hi ha indrets, paisatges, elements, que ens continuen identificant; és a dir, que contenen un seguit de signes o components emblemàtics – la Creu -  a través dels quals comunica la seva identitat. De manera que el grup d’individus, cabrilencs, que  es reconeix en un paisatge, manifesta la seva afecció a través de la voluntat de protecció davant d’un cas d’amenaça externa, sigui del tipus que sigui.

Des d'aquí volem instar a qualsevol persona que pugui observar o sigui testimoni d'algun atemptat contra el nostre patrimoni, n'informi ràpidament al cos de la Policia Local de Cabrils, 609411550 o trucant al 112, donant el màxim d'informació possible en referència a la o les persones, vehicles (matrícula, color, etc), i localització exacte, i sobretot guardant en tot moment la calma perquè el nostre missatge sigui clar i entenedor i es pugui actuar el més ràpid possible.

Accedeix a l'informe