dimecres, 30 de juliol de 2014

Inauguració de l'exposició El Maresme en la línia del temps de la Guerra de Successió (1702 -1714) a Cabrera de Mar

Dimarts 29 de juliol a les 19h es va inaugurar a Cal Conde, antic can Dalmases i Ros, propietat de l'Ajuntament de Cabrera de Mar, l'exposició itinerant provinent de Cabrils, "El Maresme en la línia del temps de la Guerra de Successió (1702 - 1714)".

Inauguració de l'exposició per l'alcalde de Cabrera de Mar, sr. Jordi Mir. (fot. J. Montlló)
L'acte va ser inaugurat per l'alcalde sr. Jordi Mir i la regidora de Cultura, Sra. Montserrat Reig. A continuació,  Laura Bosch, gerent del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils, va fer un recorregut explicatiu de l'exposició, i va finalitzar amb el plafó que parla del municipi de Cabrera, la recerca del qual ha estat feta per ella mateixa i per l'historiador Jordi Montlló.

Laura Bosch durant la presentació de l'exposició. (fot. J. Montlló)
Després d'una breu introducció a nivell polític, socioeconòmic i militar, va parlar de les fonts,provinents d'arxius municipals i privats, que han permès any per any recrear una seqüència cronològica en el temps.
I és que el Maresme, va jugar un paper decisiu en la Guerra de Successió, pel seu valor estratègic en el desenvolupament del conflicte. Per una banda, pel seu reconeixement a l'arxiduc Carles III,i per l'altra, perquè les tropes aliades van desembarcar a les costes de la Comarca durant el 1705, la qual cosa va facilitar que un cop l'arxiduc instal·lés la seva cort a Barcelona, les tropes borbòniques fossin derrotades durant el setge de Barcelona, la primavera de l'any 1706.

Per aquest motiu i d'altres, quan està establert el setge de Barcelona de 1713, les tropes borbòniques prenen la ciutat de Mataró, que es convertirà en el centre d'operacions militars al Maresme, on la repressió, saquejos i tota mena d'actes vandàlics, estarà a l'ordre del dia.

Imatges de l'acte inaugural i assistents.(fot. J. Montlló)
De Cabrera o Sant Feliu de Cabrera, com es coneixia el municipi ara fa tres cents anys, no s'han localitzat per ara documents que parlin d'atacs o repressions. Però si que cal remarcar que amb l'entrada del govern de l'arxiduc Carles III i l'establiment d'una cort reial a Barcelona, els més propers van aprofitar la situació per a convertir-se en els nous assentistes dels negocis de la cort. I és justament aquí on juntament amb l'adroguer Amador Dalmau, el flequer Joan Colomer de Vilassar i el mercader Salvador Feliu de la Penya, apareix el mercader Pau Dalmases, casat amb la pubilla del flequer Francesc Ros, descendent de Sant Feliu de Cabrera.

L'origen de Can Dalmases i Ros o més modernament, Cal Conde es remunta als Ros, que provenen d'una nissaga de pagesos benestants, originaris del mas Ros del Cloquer de Mollet i que s'estableixen a Cabrera entre 1529 i 1532.
La filla del flequer, Francesc Ros, Caterina, es casa amb Pau Ignasi Dalmases, cronista oficial del les Corts de 1701 i fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats. La unió genera una de les més importants famílies mercantils.
Pau Ignasi Dalmases, és un clar exemple d'aquesta burgesia mercantil que en aquest context d'inestabilitat política promou un munt d'iniciatives comercials, amb la participació en diverses empreses i negocis. És el que avui en diríem un emprenedor.
Com a culminació de l'estatus social , que li permet accedir a la noblesa més propera a la casa reial, el 1703 pacta el matrimoni de la seva filla amb Josep Faust de Potau, hereu del comte de Vallcabra, i membre del Real Consell de l’Audiència.
Durant la guerra, Dalmases subministra blat al govern austriacista, aconseguint privilegis de l’arxiduc; com el títol de marquès de Vilallonga. 



Enviat com ambaixador de la ciutat de Barcelona a Gran Bretanya, Dalmases intenta desesperadament el recolzament de l’armada anglesa. Quan ho aconsegueix és massa tard, Barcelona ja havia caigut en mans borbòniques. Mesos després, el 1715, sol·licita poder tornar, retent obediència a Felip V Degut a l’ambigüitat familiar els bens no li són confiscats, però és desposseït dels títols concedits per Carles III.

Ca n’Orriols d’Agell és la propietat d’un dels grans llinatges de la Barcelona de 1700. Els seus orígens es remunten documentalment a l’any 950. La importància d’aquesta propietat queda reflectida en un capbreu de 1552,on Esteve Orriols és el que declara més peces de terra, 32, la majoria, a Cabrera.
Els personatges que ens interessen per aquesta època, són Francesc Orriols i Pons i el seu fill Ramon Orriols i Grimosachs. El primer, era catedràtic de medicina i es casa amb Raymunda Grimosachs i Muntaner. Fou conseller en cap l’any 1706 i l’any següent va ser nomenat Ciutadà Honrat per Carles III.
El seu fill Ramon Orriols i Grimosachs, també fou doctor en medicina i Ciutadà Honrat. Es casa amb Isabel Isern i Rafart, pubilla dels Isern de Vilassar i mor durant el setge de Barcelona, en el baluard de Santa Clara.

A primer terme asseguda i a l'esquerra, la família Ventós, propietaris de ca n'Orriols
que vam tenir el plaer de rebre durant l'acte de inauguració.
(fot. J. Montlló)
Varis dels assistents. A primer terme l'amic periodista i escriptor, Albert Calls. (fot. J. Montlló)

El públic assistent i els tècnics de TV Cabrera. (fot. J. Montlló)