dimecres, 3 de desembre de 2014

El mapa parcel·lari del segle XIX es presenta a la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins

El dia 29 de novembre de 2014,  a les 17:00h, historiadors i investigadors, van presentar comunicacions de format breu sobre aspectes inèdits, d'història, arqueologia, geografia, etnografia, etc., en l'àmbit de tot el Maresme.



Enguany s'han presentat vint comunicacions amb treballs inèdits en diversos camps de la història i les ciències humanístiques en general, sempre en l'àmbit de Mataró i el Maresme. Coincidint amb l'any del Centenari d'Esteve Albert, quatre dels estudis han estat dedicats a la figura i l'obra d'aquest activista cultural nascut a Dosrius. En l'acte es van llegir els resums de totes les ponències i es va establir un  col·loqui entre assistents i comunicants.
La historiadora Laura Bosch va presentar al Museu Arxiu de Santa Maria - Centre d'Estudis Locals de Mataró, el projecte de restauració i digitalització del mapa parcel·lari de Cabrils, del segle XIX, un document d'interès cabdal per al coneixement de la història local. Aquest mapa, fruit de la reforma fiscal que pretenia tenir un control més exhaustiu de la contribució d'immobles, cultius i ramaderia és una font estadística de primer ordre per conèixer la història econòmica local (estructura de la propietat, els propietaris, els conreus i la qualitat de les terres) a més d'una gran font d'informació toponímica.

Enric Subiñà presentant l'edició de la XXX Sessió d'Estudis
Mataronins (Fot. J. Montlló)
La historiadora Laura Bosch en el moment de la seva intervenció
 (Fot. J. Montlló)
Assistents a la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins
El mateix dia, es va presentar de la mà d'Enric Subiñà el volum amb les comunicacions presentades en la sessió de l'any anterior, editades amb la col·laboració de la Direcció de Cultura de l'Ajuntament de Mataró i l'Institut Ramon Muntaner. Dins d'aquest volum s'ha publicat la comunicació de Jordi Montlló i Laura Bosch, que tracta sobre la coetera de Ca N'Amat, sota Montcabrer. 

Les coeteres varen aparèixer a finals del segle XIX, i
eren uns edificis singulars que servien per guardar els coets granífugs, amb iodur de plata, que desfeien les tempestes que amenaçaven cultius i vinyes.