dimecres, 30 de juliol de 2014

Inauguració de l'exposició El Maresme en la línia del temps de la Guerra de Successió (1702 -1714) a Cabrera de Mar

Dimarts 29 de juliol a les 19h es va inaugurar a Cal Conde, antic can Dalmases i Ros, propietat de l'Ajuntament de Cabrera de Mar, l'exposició itinerant provinent de Cabrils, "El Maresme en la línia del temps de la Guerra de Successió (1702 - 1714)".

Inauguració de l'exposició per l'alcalde de Cabrera de Mar, sr. Jordi Mir. (fot. J. Montlló)
L'acte va ser inaugurat per l'alcalde sr. Jordi Mir i la regidora de Cultura, Sra. Montserrat Reig. A continuació,  Laura Bosch, gerent del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils, va fer un recorregut explicatiu de l'exposició, i va finalitzar amb el plafó que parla del municipi de Cabrera, la recerca del qual ha estat feta per ella mateixa i per l'historiador Jordi Montlló.

Laura Bosch durant la presentació de l'exposició. (fot. J. Montlló)
Després d'una breu introducció a nivell polític, socioeconòmic i militar, va parlar de les fonts,provinents d'arxius municipals i privats, que han permès any per any recrear una seqüència cronològica en el temps.
I és que el Maresme, va jugar un paper decisiu en la Guerra de Successió, pel seu valor estratègic en el desenvolupament del conflicte. Per una banda, pel seu reconeixement a l'arxiduc Carles III,i per l'altra, perquè les tropes aliades van desembarcar a les costes de la Comarca durant el 1705, la qual cosa va facilitar que un cop l'arxiduc instal·lés la seva cort a Barcelona, les tropes borbòniques fossin derrotades durant el setge de Barcelona, la primavera de l'any 1706.

Per aquest motiu i d'altres, quan està establert el setge de Barcelona de 1713, les tropes borbòniques prenen la ciutat de Mataró, que es convertirà en el centre d'operacions militars al Maresme, on la repressió, saquejos i tota mena d'actes vandàlics, estarà a l'ordre del dia.

Imatges de l'acte inaugural i assistents.(fot. J. Montlló)
De Cabrera o Sant Feliu de Cabrera, com es coneixia el municipi ara fa tres cents anys, no s'han localitzat per ara documents que parlin d'atacs o repressions. Però si que cal remarcar que amb l'entrada del govern de l'arxiduc Carles III i l'establiment d'una cort reial a Barcelona, els més propers van aprofitar la situació per a convertir-se en els nous assentistes dels negocis de la cort. I és justament aquí on juntament amb l'adroguer Amador Dalmau, el flequer Joan Colomer de Vilassar i el mercader Salvador Feliu de la Penya, apareix el mercader Pau Dalmases, casat amb la pubilla del flequer Francesc Ros, descendent de Sant Feliu de Cabrera.

L'origen de Can Dalmases i Ros o més modernament, Cal Conde es remunta als Ros, que provenen d'una nissaga de pagesos benestants, originaris del mas Ros del Cloquer de Mollet i que s'estableixen a Cabrera entre 1529 i 1532.
La filla del flequer, Francesc Ros, Caterina, es casa amb Pau Ignasi Dalmases, cronista oficial del les Corts de 1701 i fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats. La unió genera una de les més importants famílies mercantils.
Pau Ignasi Dalmases, és un clar exemple d'aquesta burgesia mercantil que en aquest context d'inestabilitat política promou un munt d'iniciatives comercials, amb la participació en diverses empreses i negocis. És el que avui en diríem un emprenedor.
Com a culminació de l'estatus social , que li permet accedir a la noblesa més propera a la casa reial, el 1703 pacta el matrimoni de la seva filla amb Josep Faust de Potau, hereu del comte de Vallcabra, i membre del Real Consell de l’Audiència.
Durant la guerra, Dalmases subministra blat al govern austriacista, aconseguint privilegis de l’arxiduc; com el títol de marquès de Vilallonga. 



Enviat com ambaixador de la ciutat de Barcelona a Gran Bretanya, Dalmases intenta desesperadament el recolzament de l’armada anglesa. Quan ho aconsegueix és massa tard, Barcelona ja havia caigut en mans borbòniques. Mesos després, el 1715, sol·licita poder tornar, retent obediència a Felip V Degut a l’ambigüitat familiar els bens no li són confiscats, però és desposseït dels títols concedits per Carles III.

Ca n’Orriols d’Agell és la propietat d’un dels grans llinatges de la Barcelona de 1700. Els seus orígens es remunten documentalment a l’any 950. La importància d’aquesta propietat queda reflectida en un capbreu de 1552,on Esteve Orriols és el que declara més peces de terra, 32, la majoria, a Cabrera.
Els personatges que ens interessen per aquesta època, són Francesc Orriols i Pons i el seu fill Ramon Orriols i Grimosachs. El primer, era catedràtic de medicina i es casa amb Raymunda Grimosachs i Muntaner. Fou conseller en cap l’any 1706 i l’any següent va ser nomenat Ciutadà Honrat per Carles III.
El seu fill Ramon Orriols i Grimosachs, també fou doctor en medicina i Ciutadà Honrat. Es casa amb Isabel Isern i Rafart, pubilla dels Isern de Vilassar i mor durant el setge de Barcelona, en el baluard de Santa Clara.

A primer terme asseguda i a l'esquerra, la família Ventós, propietaris de ca n'Orriols
que vam tenir el plaer de rebre durant l'acte de inauguració.
(fot. J. Montlló)
Varis dels assistents. A primer terme l'amic periodista i escriptor, Albert Calls. (fot. J. Montlló)

El públic assistent i els tècnics de TV Cabrera. (fot. J. Montlló)

dimarts, 22 de juliol de 2014

Atemptat contra la Creu de Montcabrer

Part posterior de la Creu de Montcabrer
(Fot. J. Montlló)
El dia 2 de juliol, els membres del Museu de Cabrils van ser posats en alerta per un excursionista que va informar d'una afectació severa a la part posterior del basament de la Creu de Montcabrer.

La sra. Laura Bosch, acompanyada del sr. Jaume Tolrà i el sr. Jordi Montlló, es van adreçar ràpidament al lloc, per tal d'esbrinar-ne l'origen. Van poder constatar que l'afectació del basament de la creu no era producte de l'impacta d'un llamp, o un despreniment per desgast o per erosió, sinó que tots els indicis menaven a un atemptat provinent de la mà de l'home.

Arreu es van poder observar amb tota claredat les marques deixades per eines tipus maceta i escarpa, pic i/o escarpell. El que és evident és que es va anar descalçant progressivament, netejant amb molta cura el tub collat a l'interior de la roca i decantant el conjunt de roques segellades amb ciment de forma paral·lela fins a formar un encaix trapezoïdal.


Se'n va informar personalment a l'Alcaldessa, Sra. Lina Morales que amb caràcter urgent va enviar la brigada municipal per tal de reparar i consolidar de nou el basament. També es va posar en alerta a la Policia Local.

Detall de l'afectació del basament de la creu
(Fot. J. Montlló)
S'ha realitzat un informe patrimonial, que ha rebut el recolzament de Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d'Arqueologia i membre del S.E.I.P.C. (Societat Española de Perfiles Criminológicos), el Dr. Joaquim Graupera, del Maresme Medieval i altres tècnics de patrimoni i museologia com Jordi Montlló, coneixedor del territori i que va elaborar l'any 2005 el Mapa de Patrimoni de Cabrils. Aquest s'ha transmès en primer lloc a l'Ajuntament de Cabrils així com al cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya, Agents Rurals, Parc de la Serralada Litoral i Policia Local de Cabrils.

La Creu de Montcabrer és un referent simbòlic i identitari, no només per tots nosaltres, cabrilencs, sinó per molts pobles del voltant, sobretot per Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. També és un punt de referència visual per als pescadors de la comarca del Maresme.

Benedicció de la  nova Creu de Montcabrer l'any
1983. A primer terme el mestre Rogeli Lloveras.
A la dreta, en Quico Carcolé. A l'esquerra, en Sigfrid
 i en Jordi Galbany  (fill i pare respectivament),
(Fot. Jaume Tolrà Ferrer)
En el món rural de fa uns anys, fins a la transformació d’aquesta manera de viure i els seus conseqüents canvis socials contemporanis, hi havia, normalment, una correspondència evident entre l’àmbit socio-espaial on es desenvolupava la població i el seu marc simbòlic – cultural. Es configuraven així uns territoris que, a més a més d’estar integrats en el paisatge, resultaven coherents, perquè solvataven, de manera funcional, les necessitats de la vida quotidiana, tant productives com de sociabilitat o d’hàbitat. Es tractava d’espais històrics identitaris, fruit de l’experiència i cultura col·lectiva, que anaven adquirint una consistència existencial i de significat amb el pas del temps.

Malgrat que el nostre poble ha modificat el seu hàbitat rural, malgrat ha patit i està patint un seguit de complexes transformacions, hi ha indrets, paisatges, elements, que ens continuen identificant; és a dir, que contenen un seguit de signes o components emblemàtics – la Creu -  a través dels quals comunica la seva identitat. De manera que el grup d’individus, cabrilencs, que  es reconeix en un paisatge, manifesta la seva afecció a través de la voluntat de protecció davant d’un cas d’amenaça externa, sigui del tipus que sigui.

Des d'aquí volem instar a qualsevol persona que pugui observar o sigui testimoni d'algun atemptat contra el nostre patrimoni, n'informi ràpidament al cos de la Policia Local de Cabrils, 609411550 o trucant al 112, donant el màxim d'informació possible en referència a la o les persones, vehicles (matrícula, color, etc), i localització exacte, i sobretot guardant en tot moment la calma perquè el nostre missatge sigui clar i entenedor i es pugui actuar el més ràpid possible.

Accedeix a l'informe

dilluns, 14 de juliol de 2014

La Cartoteca Digital hostatja el mapa parcel·lari de Cabrils de 1849

Mapa parcel·lari de Cabrils. 1846. (Fot. ICGC)

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) impulsa un projecte per a donar a conèixer mapes antics dipositats en ajuntaments i altres institucions.

L'ICGC n'ha dut a terme la digiltalització i ara els posa a disposició dels usuaris mitjançant la Cartoteca Digital.

També s'hi han inclòs alguns mapes de particulars que han permès que figuressin en aquesta mateixa pàgina de manera desinteressada.





A més a més del Museu-Col·lecció Municipal a través de l'Ajuntament de Cabrils, altres institucions de les quals hi figuren mapes són:

L'Ajuntament de la Garriga, l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, l'Ajuntament de Manresa, l'Ajuntament de Vic, l'Institut Botànic de Barcelona, el Laboratori d'Urbanisme de Barcelona (LUB), i el Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet


Preparació per la digitalització del mapa parcel·lari de Cabrils de 1849.
(Fot. Laura Bosch)

Instal·lació del mapa abans de la seva restauració a l'Arxiu Nacional
de Catalunya per Montserrat Florensa. (Fot. Laura Bosch)

Els mapes originals són propietat de cadascuna de les institucions o particulars que figuren en la descripció i, per tant, per a qualsevol utilització de la imatge que no sigui per a estudi, cal sol·licitar-la a la institució que n'és la propietària museucabrils@gmail.com  i en té els drets de reproducció. Les sol·licituds també es poden adreçar a l'email de la Cartoteca de Catalunya cartoteca@icgc.cat que les redirigirà a qui correspongui.

El mapa parcel·lari de Cabrils està a disposició a la Cartoteca Digital des del 26 de juny de 2014.

dilluns, 7 de juliol de 2014

Passejada cultural pel Cabrils medieval

Divendres 4 de juliol, a dos quarts de vuit del vespre, es va dur a terme una visita cultural pel Cabrils medieval.

Aquesta visita forma part d'un projecte endegat pel Museu Col·lecció per intentar localitzar els vestigis d'aquest passat no tany llunyà i que es realitzarà en dues fases.

La primera d'elles va ser la de divendres, on es va visitar el nucli de la Sagrera, part del barri de la Sobirana i va acabar al mas pairal de Can Tolrà. 

En la segona visita pendent visitarem el veïnat de Sant Cristòfol que és el que conserva la major part del patrimoni medieval del terme, Can Casals i Can Roldós.

La visita va ser guiada pels historiadors Josep Samon, Jaume Tolrà i Laura Bosch. Van assistir-hi una seixantena de persones, no només de Cabrils sinó també de varis municipis de la comarca del Maresme.


Laura Bosch durant la seva intervenció davant l'església (Fot. Núria López)
Des del museu, volem agrair a totes aquelles famílies que ens han obert les portes desinteressadament per tal de tirar endavant l'activitat: en Sigrid Galbany i la seva esposa Fina de ca l'Arlot, Joan Lagresa de ca l'Avellà i Miguel Carles-Tolrà i la seva esposa Gemma, de Can Tolrà.


Josep Samon i part del grup assistent a la passejada
cultural (Fot. Laura Bosch)
La nostra història està lligada al Vilassar històric i per tant quan estudiem la història medieval hem de tenir present els actuals termes municipals de Vilassar, Cabrils i Vilassar de Mar.


La llarga corrua de públic assistent un cop deixada enrere
l'església de la Santa Creu, en direcció a Can Rafart (Fot. Laura Bosch)
La primera referència documentada localitzada fins ara sobre Cabrils es troba al "Libri Antiquitatum", de l'Arxiu Capitual de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona on l'any 996 s'esmenta la riera de Cabrils o ribo caprilis. Mentre que el nom de Vilassar el trobem per primera vegada l'any 978, en una escriptura de venda d'unes propietats situades a Premià i que afronta a llevant amb el terme de "Vilazari". Altres referències documentals les tenim l'any 1037 i l'any 1025 on s'esmenta el feu de Cabrils.


Can Rafart (Fot. Laura Bosch)
El veïnat de Cabrils, va dependre, a nivell eclesiàstic de la parròquia de Vilassar, fins l'any 1779. A nivell jurisdiccional ho va fer el Castell de Vilassar. I fins l'any 1821 no aconseguirà la independència de Vilassar.

El municipi creix dins d'una vall oberta de la serralada litoral, delimitada a l'est per la muntanya de Montcabrer i el turó de la Cirera al Nord-Est. Al Nord, el turó d'en Torres i a l'oest la Galbanya i el turonet de Sant Sebastià. Està regada per la riera de Cabrils que desemboca directament al mar, al terme de Vilassar de Mar.

Ca l'Arlot (Fot. Laura Bosch)
Alguns dels vestigis medievals conservats en el barri de la Sagrera que visitarem, es troben ubicats a la façana d'algunes masies. Ca l'Abellà conserva un portal rodó adovellat damunt del qual hi ha una finestra gòtica d'art conopial, del segle XV. Ca l'Abril, amb un portal de punt rodó i finestra esquerra amb arc de mig punt i a la dreta una finestra amb els muntants, l'ampit i la llinda de carreus de granit. Damunt del portal dovellat hi ha un element gòtic amb elements escultòrics i llinda amb relleus vegetals. Tanmateix, hi ha altres cases sense elements no tant destacats, que conformaven aquest paisatge, com Ca l'Arlot o Can Rafart.
També a un dels escaires de l'església que dona al pati de les antigues escoles Tolrà, tenim un element re aprofitat, un carreu de pedra amb inscripció, segurament de l'antiga església de la Santa Creu.

Josep Samon davant la Font Sagrera (Fot. Laura Bosch)


Part del grup gaudint de les explicacions a l'era de Can Tolrà (Fot. Laura Bosch)

Inauguració de l'exposició itinerant "El Maresme en la línia del temps de la Guerra de Successió (1702-1714)".


El dia 3 de juliol, a les 19:00h, el Museu va inaugurar l'exposició itinerant "El Maresme en la línia del temps de la Guerra de Successió (1702-1714)". 


L'Alcaldessa, Lina Morales va inaugurar l'acte, juntament amb el regidor de cultura del municipi, Oriol Gil.  
Laura Bosch en nom de la Junta va fer un agraïment públic a la Dolors Casanovas, de cal Gras i al Sr. Quico Gil i la seva germana, Maria Elena, de Can Verivol per l'amabilitat i predisposició a col·laborar en tot allò que fes falta per avançar en la investigació sobre la Guerra de Successió a Cabrils. Acte seguit la Rosa Almuzara, Directora de l'Arxiu Comarcal del Maresme i Comissària de l'exposició va fer una presentació més detallada dels fets fins ara localitzats i la gerent va explicar els dos plafons que fan referència als fets ocorreguts al poble durant aquest període. 


Inauguració de l'exposició per l'Alcaldessa, Sra. Lina Morales. (Fot. J.Montlló)


Les famílies Estruga, Gil de Can Veribol i Casanovas de Cal Gras,
durant els agraïments (Fot. J. Montlló)

Assistents durant l'acte inaugural (Fot. J. Montlló)

El veïnat de Cabrils no va quedar al marge durant la Guerra de Successió. A l'exposició podreu gaudir, tot i que d'una manera breu, d'alguns dels fets succeïts durant aquesta època.



El projecte d'organitzar una exposició sobre el Maresme i el 1714 va sorgir després que quedés constituïda la Comissió Maresme Commemoració 1713-1714, formada per vint-i-tres ajuntaments i l'Arxiu Comarcal, fet que posava de manifest l'interès municipal d'impulsar i divulgar estudis històrics locals sobre el Tricentenari.

Es va optar per un projecte a partir de seleccionar documents sobre el Maresme que, a través d'anar-los ubicant en la línia general del temps de la Guerra de Successió, s'anés construint el diàleg expositiu, ja que no es podia establir un diàleg entorn de la síntesi del context polític, socioeconòmic o militar d'aquest conflicte bèl·lic a la comarca, perquè són molts els aspectes que encara cal estudiar, i per tant hi ha buits històrics que no permetien presentar una sinopsi dels fets històrics en aquest territori.

Conscients dels pocs fons conservats d'aquesta època en els arxius locals del Maresme, l'objectiu inicial era exposar un mostreig documental, però el resultat de l'aportació de documents de divuit dels municipis que configuren aquesta exposició és sorprenent.


La Comissària de l'exsposició, Rosa Almuzara durant la presentació. (Fot. Laura Bosch)

La Comissària de l'exsposició, Rosa Almuzara durant la presentació. (Fot. Laura Bosch)
En primer lloc es tracta de manuscrits, la majoria inèdits. En segon lloc, ocupen un període de temps que va des del 1700 fins el 1714, de manera que hi ha tota la seqüència cronològica, any per any amb esdeveniments succeïts al Maresme. En tercer lloc, hi ha documents rars, com els que fan referència a les instruccions al síndic assistent a Corts, com és el cas de Mataró, o bé les monedes de la seva de Barcelona procedents del Masnou, o el pesquí conservat a Calella en suport de Carles III. En quart lloc, han aparegut documents on s'explica la repressió, com és el cas de Pineda de Mar o Vilassar.

La Comissària de l'exsposició, Rosa Almuzara durant la presentació. (Fot. Laura Bosch)
El format de l'exposició en 20 panells no ha permès posar tota la informació recopilada. Des del Museu de Cabrils, i segurament no serem els únics, animem a l'Arxiu Comarcal del Maresme, a l'edició d'un catàleg per  tal de donar a conèixer tota la documentació apareguda referent a la Guerra de Successió a la nostra Comarca.


Els assistents a la inauguració.. En primer terme,
Jordi Estruga en conversa amb la Rosa Almuzara (Fot. J. Montlló)

Assistents a l'acte, a primer terme família Gil, Dolors Casanovas de Cal Gras
i Pilar Llongueras de Ca l'Estrany