dilluns, 29 de setembre de 2014

Jornades Europees de Patrimoni a Catalunya 2014. Visita guiada a l'ermita preromànica de Sant Cristòfor

Aquest any 2014, les Jornades Europees de Patrimoni s'han desenvolupat durant el cap de setmana del 26, 27 i 28 de setembre,
Les Jornades Europees de Patrimoni van ser creades per acostar la ciutadania europea a aquest tresor col·lectiu, tant des de la seva realitat més local, com des d'una dimensió continental, no menys certa ni de menys interès.

Gràcies a la implicació i amabilitat de la família de Can Vives, el Museu Col·lecció Municipal ha pogut oferir als assistents, la visita guiada a l'ermita preromànica de Sant Cristòfor.

L'ermita, datada entre els segles X i principis del XI, es troba al centre de l'antic veïnat del Sant Crist, originàriament format pels masos de Can Vives, Can Carbonell, Ca n'Amat i Can Saura (actualment desapareguda), i una mica més distants, Can Vehils, Can Casals,

Els assistents que no han tingut por de la pluja han pogut gaudir, en aquest indret carregat d'història, de les explicacions del Dr. Joaquim Graupera, especialista en art medieval, i gran coneixedor del preromànic, romànic i gòtic, no només a la comarca del Maresme, sinó de Catalunya en general.

El Dr. Graupera ha començat la seva explicació parlant dels vestigis localitzats d'època romana, del desenvolupament i la importància que varen tenir aquestes villae tardoromanes, passant després a parlar dels visigots i la conquesta musulmana. Acte seguit va remarcar la importància de l'ocupació d'aquest territori pels carolingis i la seva organització. Les explicacions històriques s'han anat alternant amb les arquitectòniques. Ha anat desglossant, cadascun dels elements arquitectònics de l'ermita, els materials constructius emprats, i les reformes realitzades fins a l'actualitat.

El Dr. Graupera ha posat al descobert, una vegada més que les característiques constructives i el bon estat de conservació, fan de l'ermita, un edifici excepcional dins del context de l'arquitectura preromànica del Maresme.

A l'inici de l'acte s'ha lliurat un llibret amb un recull històric, de descripció i estudi de la capella amb fotografies, elaborat pel Dr. Joaquim Graupera i Laura Bosch, amb el suport de l'Ajuntament de Cabrils.

Pla general de l'ermita de Sant Cristòfor (Fot. J. Montlló)

El Dr. Graupera durant la seva intervenció (Fot. J. Montlló)

Les explicacions han continuat a l'exterior de l'edifici (Fot. J. Montlló)






  • Les explicacions han continuat a l'exterior de l'edifici (Fot. J. Montlló)

    Després de la pluja, els mes joves han aprofitat per dibuixar l'ermita (Fot. J. Montlló)





  • El patrimoni és el reflexa de la nostra cultura i de la nostra història, d'una forma privilegiada. Quan això succeeix, aquest patrimoni es converteix en un símbol de la identitat dels pobles.
    El Patrimoni expressa, en qualsevol cas, la riquesa cultural col·lectiva i comuna, i és un factor de coneixença mútua i d'entesa entre les nacions.

    dilluns, 15 de setembre de 2014

    Vilassar als segles XVI i XVII, dins del cicle de xerrades Història de Vilassar

    Dins del cicle de xerrades que realitza el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, sobre els diferents aspectes de la història del Vilassar antic, us aconsellem la xerrada que protagonitzarà l'historiador Vilassarenc, Benet Oliva, divendres dia 19 de setembre a les 20h.

    La seva intervenció sobre el Vilassar als segles XVI i XVII promet ser molt interessant.



    L'atemptat de la Creu de Montcabrer presentat a la Societat Catalana d'Arqueologia



    En el full d'informació núm. 327 d'aquest mes de setembre, dins de l'apartat d'ACTIVITATS, Joan-Carles Alay, membre de la Societat Catalana d'Arqueologia  i de la Societad Española de Investigación de Perfiles Criminológicos (SEIPC) va presentar a  la Comissió de Patrimoni, l'informe realitzat des del Museu Municipal per Laura Bosch en col·laboració amb del Dr. Graupera de Maresme Medieval, el Tècnic de Patrimoni Cultural, Sr. Jordi Montlló.

    Podeu accedir al Full d'informació des del següent enllaç:



    Full Informatiu núm. 327_Societat Catalana d'Arqueologia


    divendres, 5 de setembre de 2014

    Cicle de xerrades Història de Vilassar

    Ahir al vespre, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt va encetar la temporada d'hivern, amb la tercera de vàries xerrades, que s'han previst oferir al públic amb l'objectiu de divulgar el patrimoni d'un territori del qual nosaltres també hi hem estat lligats històricament.

    Marc Pons, després de fer una introducció, presentava ahir l'arqueòleg Ramon Coll que va iniciar la conferència parlant dels pioners i protagonistes de l'arqueologia al Maresme des de principis de segle XX: Serra Ràfols, que coordinà les excavacions dutes a terme pels aficionats locals, Marià Ribas  i Josep Lladó, de Mataró, Lluís Galera, del Masnou... De Vilassar va destacar la tasca del grup d'en Jaume Ventura i de l'últim representant d'aquesta generació, el nostre estimat amic Pau Ubach sempre disposat a donar un cop de mà a tots aquells investigadors i estudiosos de la Prehistòria i del món antic. Gràcies Pau.

    Coll va anar esmentant un a un els jaciments més coneguts, alguns d'ells des de temps antics,  tant a la plana com a muntanya i va fer una extensa i acurada explicació de la relació de jaciments no només dels pobles veïns com Òrrius i Cabrera de Mar sinó també Gavà, per les seves mines, Mataró o Ullastret. 

    En finalitzar, en el torn de precs i preguntes es va tractar una problemàtica cada vegada més preocupant com són els actes de vandalisme, les deixalles, la circulació de bicicletes i vehicles a motor per a qualsevol lloc, sense cap mena de respecte i l'escalada lliure que ha esdevingut un veritable fenomen de masses des de fa uns anys. Laura Bosch va senyalar el tema com una problemàtica general i estesa no només dins del Parc de la Serralada Litoral sinó arreu de la Comarca. La manca de sensibilitat per part de l'administració, la manca de legislació i la constant pressió demogràfica i urbanística que aquesta zona està rebent posen en perill el legat no només patrimonial sinó també la fauna i la flora. Abandonament de caus i zones de nidificació, erosió del sòl i conseqüentment d'un sotabosc ric en espècies aromàtiques, són algunes de les constatacions que qualsevol neòfit pot constatar a simple vista.

    Enric Ortega, tècnic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt va manifestar que s'està treballant conjuntament amb l'Ajuntament per tal de preparar un projecte de sensibilització i pedagogia destinada a preservar aquest paisatge i que es durà a terme properament. Des del Museu Col·lecció de Cabrils, encoratgem aquesta decisió i ens unim a ells en aquesta campanya pel que faci falta.

    dimecres, 3 de setembre de 2014

    Conferència sobre la Guerra de Successió al Maresme (1713-1714), a càrrec de l'historiador Josep Samon Forgas

    Enguany, dins dels actes de la Festa Major de Santa Helena, el Museu va oferir una conferència sobre La Guerra de Successió al Maresme (1713-1714). Aquesta va anar a càrrec de l'historiador i amic Josep Samon Forgas.

    Es va triar el dia 20 d'agost en commemoració dels 301 anys de l'atac borbònic que va patir Vilassar, que en aquella època aglutinava el veïnat de Cabrils, el del Sant Crist i Vilassar de Mar.

    Una cinquantena de persones van assistir a l'acte, que no va deixar a ningú indiferent.

    Josep Samon, després de fer una explicació acurada de l'atac borbònic al Vilassar de 1713, va introduir-nos en la Guerra de Successió a través de mapes de l'època, explicant el context que s'estava vivint a Europa amb les grans potències i va anar relatant a grans trets, els fets en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, reconegut a Barcelona l'any 1705 com a rei amb el títol de Carles III.
    Samon, va saber captivar el públic explicant la importància de la comarca del Maresme durant la guerra i el perquè de molts dels atacs que va patir el territori com a conseqüència del recolzament majoritari a la causa austriacista. 

    Presentació de la conferència per Laura Bosch (fot. J. Montlló)
    Josep Samon Forgas durant la seva intervenció (fot. J. Montlló)

    Públic assistent a la conferència (fot. J. Montlló)

    Públic assistent a la conferència (fot. J. Montlló)

    Al finalitzar la seva intervenció, el Sr. Samon va contestar a les
     preguntes d'un públic captivat (fot. J. Montlló)