Durant
la realització, l’any 2005, del mapa de patrimoni cultural i natural de
Cabrils, es va detectar una caseta sota mateix del camí de Cabrera, al peu del
Montcabrer. La seva morfologia no s’assimilava a les típiques barraques de
vinya o pagès, amb la típica coberta de tartana i el dipòsit per la barreja bordelesa.
La
posterior troballa d’elements similars en el municipi de Vallromanes, feta per Francesc
Costa (2013), va aportar una nova visió d’aquest tipus de barraques, que ens
han fet replantejar la tipologia, l’ús i
la cronologia de la caseta del Camí de Cabrera. La hipòtesi que plantegem en
aquest treball és que es tracta d’una barraca destinada a guardar l’ utillatge
amb la finalitat de desfer pedregades i tempestes amb el llançament de coets.
Es
troba situada a la falda del vessant sud del Montcabrer, sota mateix de la Creu
i arran del Camí de Cabrera, a 100
m del Pi Gros, que està en la confluència amb el carrer
Burriac. Exactament entre el carrer Jaume Balmes i el Camí de Cabrera.
Tot
i que en altres indrets del municipi s’haguessin llençant coets, la situació
d’aquesta caseta és ben peculiar tenint en compte tots els antecedents
geogràfics, arqueològics i antropològics de la zona.
El turó de Montcabrer és
un dels vèrtexs etno-arqueològics més importants de la comarca. Tant per la
seva morfologia geològica,(com per haver hostatjat durant molts segles un
santuari d’època ibèrica i per haver estat epicentre d’innombrables llegendes,
rondalles i fets extraordinaris. Moltes
d’aquestes llegendes relacionades amb
les bruixes i les tempestes que provocaven per malmetre les collites
dels pagesos.
Amb
el present treball, pensem que s’ha pogut recuperar la identitat d’aquesta
caseta, s’ha identificat l’ús per al qual es va construir, se li ha pogut posar
un nom que li permetrà entrar a formar part de la comunitat dels béns
patrimonials, el que es diu en termes tècnics, posar en valor.
 |
Una trentena d'assistents han pogut gaudir i participar al torn de
preguntes la conferència. (Fot. Jan Rexach) |
