dimarts, 21 de juliol de 2015

Conferència "Tempestes, bruixes i coeteres a Cabrils". Dia 24 de Juliol a les 8 del vespre

Durant la realització, l’any 2005, del mapa de patrimoni cultural i natural de Cabrils, es va detectar una caseta sota mateix del camí de Cabrera, al peu del Montcabrer. La seva morfologia no s’assimilava a les típiques barraques de vinya o pagès, amb la típica coberta de tartana i el dipòsit per la barreja bordelesa.

La posterior troballa d’elements similars en el municipi de Vallromanes, feta per Francesc Costa (2013), va aportar una nova visió d’aquest tipus de barraques, que ens han  fet replantejar la tipologia, l’ús i la cronologia de la caseta del Camí de Cabrera. La hipòtesi que plantegem en aquest treball és que es tracta d’una barraca destinada a guardar l’ utillatge amb la finalitat de desfer pedregades i tempestes amb el llançament de coets.
Es troba situada a la falda del vessant sud del Montcabrer, sota mateix de la Creu i arran del Camí de Cabrera, a 100 m del Pi Gros, que està en la confluència amb el carrer Burriac. Exactament entre el carrer Jaume Balmes i el Camí de Cabrera.

Tot i que en altres indrets del municipi s’haguessin llençant coets, la situació d’aquesta caseta és ben peculiar tenint en compte tots els antecedents geogràfics, arqueològics i antropològics de la zona. 

El turó de Montcabrer és un dels vèrtexs etno-arqueològics més importants de la comarca. Tant per la seva morfologia geològica,(com per haver hostatjat durant molts segles un santuari d’època ibèrica i per haver estat epicentre d’innombrables llegendes, rondalles i fets extraordinaris.  Moltes d’aquestes llegendes relacionades amb  les bruixes i les tempestes que provocaven per malmetre les collites dels pagesos.

Amb el present treball, pensem que s’ha pogut recuperar la identitat d’aquesta caseta, s’ha identificat l’ús per al qual es va construir, se li ha pogut posar un nom que li permetrà entrar a formar part de la comunitat dels béns patrimonials, el que es diu en termes tècnics, posar en valor. 
A partir d’ara deixarà de ser una caseta al costat del Camí de Cabrera per ser la Coetera de Ca n’Amat. Potser molts tiraven coets per allunyar pedregades, però és ben cert que només les propietats més adinerades es podien permetre el luxe de tenir una caseta per guardar-hi els canons. 


Coetera de Ca n'Amat. (Fot. J. Montlló 2005)
En definitiva, els investigadors han deixat palès com a partir de l'inventari d'un element patrimonial i la seva posterior recerca, s'ha pogut observar una continuïtat dins la comunitat de Cabrils, en l'elaboració d'estratègies col·lectives per protegir el seu modus vivendi de tempestes i malvestats. Durant la conferència s'han exposat una sèrie de solucions que s'han documentat i que també es poden trobar en altres indrets: comunidors, benediccions del terme, creus i sacralització de llocs emblemàtics i les pedres de llamp. 



Jordi Montlló i Laura Bosch durant la ponència (Fot. Jan Rexach)


Jordi Montlló durant la conferència (Fot. Jan Rexach)


Imatges de llibre Malevs Maleficvm "Martell de les bruixes" 
escrit al 1485 per Kramer i  Sprenger, dos monjos 
inquisidors domínics. (Fot. Jan Rexach)

Una trentena d'assistents han pogut gaudir i participar al torn de 
preguntes la conferència. (Fot. Jan Rexach)