divendres, 12 d’agost de 2016

15 de maig de 1933. Un meteorit cau a Cabrils

Sabíeu que a Cabrils, el 15 de maig de l'any 1933 va caure un meteorit?

Ens ho explica l'Alejandro O'Felan en un interessant article publicat a la revista científica “Vrania, revista d’astronomia y cièncias afines” (gener-juny de 1966).

El 4 de juny de 1961 en el terme municipal de Cabrils es va localitzar de manera casual, en una zona de sauló, un meteorit fèrric de 843 gr, de la forma d’un puny.  El primer reconeixement in situ (pes, atracció a l'imant van determinar la seva autenticitat. 

Animats per la troballa, es va iniciar una recerca exhaustiva per tota la zona però només es van poder localitzar restes mil·limètriques. 

De fet, O’Felan tenia coneixement de la caiguda d’un bòlit  a la terra el 15 de maig de 1933, coincidint amb la trajectòria teòrica de precipitació de la pluja de partícules meteòriques que havia observat el Dr. Comas i Solà, Director de l'Observatori Fabra a un quart de dotze de la nit. 

Comas i Solà, en col·laboració amb els doctors Pòlit i Febrer, van redactar el següent informe:

Durante su carrera dejó un reguero o cola constituida por filamentos luminosos, mientras de la cabeza del bólido surgían chisporroteos y chorros luminosos que se arqueaban hacia atrás recordando el aspecto de los grandes cometas. Al final de la aparición, desprendiéronse del núcleo como gotas de fuego, indudablemente de metal fundido, que se precipitaron hacia el suelo. No hubo explosión, sino que extinguió el bólido bastante bruscamente, quedando visibles, durante unos momentos y en el punto de desaparición una nube de chispas luminosas”.

Anys després, parlant del mateix meteorit, el Dr. Paluzie Borrell, escriuria  a la revista ”Vrania” (núm. 225, pàgs. 1 a 24), “A las once quince de la noche, desde Barcelona y otros puntos de Cataluña, Baleares y Francia se vio durante unos segundos un brillante bólido que pasó de un blanco inicial al verde y después al rojo, dejando un rastro de puntos brillantes. También se oyeron detonaciones. Los estudios que de él se hicieron por Comas Solà, Polit i Febrer determinaron que su trayectoria cósmica era una hipérbole; que su entrada en la atmosfera terrestre pudo ser vista desde cuando se encontraba a 146 km de altura, extinguiéndose su visión a los 44 km de altura; que recorrió con dirección Norte-sur unos 284 km y que debió caer en el mar Mediterráneo entre Barcelona y la isla de Mallorca,  a unos 100 km de Barcelona. Dedujeron asimismo su masa probable, que indican pudo ser de 3.200.000 Tn

Partint d'aquesta base, O'Felan va poder realitzar l’estudi de la trajectòria i comprovar la coincidència entre la zona teòrica de dipòsit de la pluja de partícules meteòriques durant el  pas del bòlit en la seva caiguda i la zona real on van ser localitzats els micrometeorits.  Un cop sobre el terreny, i a partir de la troballa realitzada a Cabrils, es va continuar fent recerca per altres indrets de la comarca, seguint la trajectòria del bòlit, recollint-se un total de 5.000 partícules, corroborant així amb la descripció que el Dr. Comas i Solà va fer la nit del 15 de maig de 1933.


FITXA:

LLOC. ? Cabrils
GEOLOGIA: granit àcid en descomposició
CLASSIFICACIÓ: fèrric
PES DE LA MASSA: 846 gr
VOLUM: 210 cm3
DENSITAT ESPECÍFICA: 4,03
DIMENSIONS: 9X9X5 cm
FORMA: semblant a la d'un puny. La massa de gra fi presentava a l’interior petites esferes de fins a 0,5 mm de diàmetre, de ferro
COMPOSICIÓ QUÍMICA: Fe2O2+Fe2O3+FEO, 87,3%; SiO2, 2,30 per cent; MgO, 0,34 per cent; Ni, indicis; Co, indicis.
MAGNETISME: Positiu, polar.