divendres, 23 de setembre de 2016

JEP_2016 Descoberta d'un rellotge de sol presumptament realitzat per l'artista Salvador Dalí

Can Serraclara - Actual restaurant Can Rin. - Façana sense capçer. 
Postal de la col·lecció Thomas de l'any realitzades durant els anys 1915-1918 


Salvador Dalí (1911)
Foto Arxiu: Fundació Gala-Dalí
http://www.salvador-dali.org

Salvador Dalí neix l'onze de maig de 1904 a Figueres. Els seus paren eren en Salvador Dalí Cusí, de professió notari, i la Felipa Domènech Ferrés, filla de Vilassar de Mar. Ambdós es coneixeran a la casa d'estiueig que la família Serraclara tenia a Cabrils. Tindrà una germana quatre anys més petita, l'Anna Maria, nascuda el 1908. La mare mor  el 1921, i un any després, el pare contrau segones núpcies amb la tieta d'en Salvador i germana de la difunta, la Caterina. 

De la infància d'en Salvador Dalí poca cosa sabem. L'any 1894 neix el primer dels germans, anomenat Salvador, però mor de meningitis tres anys abans de la vinguda al món de l'artista. Quan neix, la semblança és tal, que els pares li posaran el mateix nom, creient que és la seva reencarnació.
De fet, al cinc anys, els pares el porten al cementiri on estava enterrat el germà i li expliquen el fets.
És per això que de més gran Dalí dirà de son germà "Jo he viscut la mort abans de viure la vida (...) ens semblàvem com dues gotes d'aigua, només que amb diferents reflexos"

Als quatre anys el seu pare l'inscriu a l'Escola Pública de pàrvuls, sita a Figueres. El seu primer mestre serà el pedagog Esteve Trayter. Al cap de dos anys canvia d'escola i accedeix al Col·legi Hispanofrancès de la Immaculada Concepció, on aprendrà la llengua i la cultura francesa.

Una infància i adolescència inquieta, d'aprenentatge de la vida, de la qual desconeixem moltes coses. Sabem que l'any 1916, als dotze anys, estiueja a Cadaqués amb la família Ramon Pichot, però i de Cabrils?

Per una banda, tenim els records dels nostres avis, la Ramona de Ca l'Auleda i la seva germana, la Doloretes de l'Hostal, en Fèlix de Can Cabrera (1880-1975) , i d'altres, tots nascuts a l'últim quart del segle XIX i que van conèixer les dues famílies. El poble era molt petit i tothom es coneixia. Però llavors ell era un nen i no l'artista en que anys després es convertiria. Tots ells havien vist més d'una vegada "el cotxe negre dels Serraclara, que venia de Barcelona" (de fet, el vehicle oficial de l'Ajuntament de Barcelona). D'ells també el record d'un rellotge de sol que hauria regalat en Salvador a la família, però cap document com acostuma a passar amb aquests tipus d'elements que formen part del nostre patrimoni arquitectònic.

I és que els Serraclara, tenien la casa que encara avui es conserva i que molta gent associa al restaurant de Can Rin, gerenciat pels germans Masiques i propietat de la família Sellabona.
Era la casa d'estiueig de la família benestant de Barcelona, titular d'un bufet molt important d'advocats i al mateix temps amb una clara tradició política. Un exemple en són en Josep Maria Serraclara Costa (1862-1938) i el seu germà Gonçal (1841-1945).

La família d'en Josep Maria i en Gonçal tenien una filiació clarament republicana i haven estat comerciants dels Porxos d'en Xifré, a Barcelona. En Gonçal va participar en la revolució de 1868 i l'any 1869 va ser elegit com a diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles. Intransigent, va intervenir en varis aixecaments, i en el de 1870 va ser condemnat a 12 anys d'exili tot i que l'any 1873 va ser amnistiat i proclamat diputat provincial de Barcelona. Des d'aquí col·laborà estretament amb Baldomer Lostau amb l'objectiu de proclamar l'Estat Català el març del mateix any.

En Josep Maria es llicencià en dret i des de 1875 fins al 1879 va ser el secretari del Col·legi d'Advocats de Barcelona. També va ser membre de l'Ateneu Barcelonès i de la maçoneria. Va militar al Partit Republicà Democràtic Federal, al Partit Republicà Centralista i finalment a la Unió Republicana on va ser escollit diputat de la Diputació de Barcelona. Com advocat defensà en Ramon Sempau que havia intentat assassinar el botxí de Montjuïc.
L'any 1901 com a membre de la candidatura municipal de Coalició Republicana és éscollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. La seva carrera política continua amb alts i baixos i a les eleccions de 1909, serà escollit tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. L'any 1931 és un dels membres que participarà en la redacció de l'Estatut de Núria. 
La seva fulgurant carrera no va impedir a en Josep Maria gaudir de les llargues estades a la casa d'estiueig, on durant anys practicà el seu hobby preferit, la fotografia. 
Gracies a les plaques de vidre inèdites que conserva el col·leccionista Joan Sala, que ben aviat podrem gaudir-ne en el llibre "Arran del Camí Ral 1888-1912 - de Barcelona a Arenys de Mar".  

La informació més directa que tenim sobre l'estada de Dalí a Cabrils ens la proporciona Ian Gibson en el llibre "La vida excessiva de Salvador Dalí" on el pintor explica alguns dels seus records més íntims. També aquí trobem una fotografia, datada de 1908, realitzada a Can Serraclara, amb en Salvador agafat de la ma de la seva cosina Montserrat; ell tenia quatre anys. 
Dalí parla a Ian de les seves entrevistes amb en Gonçal Serraclara, amb el qual hi tindrà una gran amistat. La imatge data de l'any 1908, quan el pintor tenia 4 anys. La família Serraclara va acollir durant anys a la família Dalí. No hi ha cap dubte en que el pintor tenia una estima molt especial per la família i la casa en la que hi va estiuejar durant la seva infantesa i adolescència. Gibson també plasma dues escenes viscudes pel Dalí infant que van quedar gravades a la memòria del pintor. La primera d'elles succeeix quan en Dalí, amb cinc anys, dona una empenta a un nen per fer-lo caure d'un pont baix, només pel fet de que això li feia gràcia. En aquests anys de ponts no n'hi ha cap a Cabrils (si més no que en tinguem constància) sino és l'aqueducte de sota Montcabrer, una zona on moltes famílies de l'època  anaven a passar les tardes d'estiu per la frescor que allí hi trobaven. El segon fet simpàtic que Dalí relata a Ian és quan un bon dia guaitava d'amagat una dona, que als seus ulls era molt bella, orinant al mig d'uns horts. Quan la dona se'n va donar compte ell no se'n va poder estar de continuar observant alhora que "una vergonya mortal m'aflorava a la cara amb el flux i el reflux de la meva sang desbocada".

Fotografia de Can Serraclara - actual restaurant de Can Rin - Foto: J. Montlló.
Arxiu MMC 2005

L'únic rellotge de sol que coneixíem fins ara d'en Salvador Dalí és el que es troba a la façana del núm. 27 del carrer Saint Jacques, a Paris. Com en el cas de la família Serraclara, el pintor el va regalar a una família amb la qual eren amics i que regentaven una botiga de la cantonada. El rellotge està signat i datat de l'any 1966. Representa una dona amb la cara en forma de petxina en record dels pelegrins que anaven a Sant Jaume de Compostela. Els cabells són les línies solars i de les pestanyes neixen els raigs solars.

Rellotge de sol del carrer Saint Jacques, núm. 27 - Foto Arxiu: L. Bosch (1987)


Pel que fa al rellotge de sol, el podríem situar dins del corrent Noucentista català. Està realitzat amb rajols ceràmics i es va col·locar en el capcer de la façana, fet especialment per al rellotge. La iconografia descriu molt bé la vida camperola del poble. Des d'una finestra es pot veure representat el mar i la muntanya, un taronger amb un llaç de color blau lligat al tronc presideix el rellotge. De la lectura d'aquest llaç veiem les incials "S" "D". La llegenda diu "Sols conto las horas lluminosas". Ha perdut molt de color i un impacte a mà esquerra fa uns anys ha provocat que la ceràmica es degradi molt més depressa. Des del museu ens hem posat en contacte amb la Fundació Gala-Dalí per tal de poder estudiar a fons aquesta peça patrimonial.
Els contactes realitzats amb els descendents de la família, confirmen que es tractaria d'un obsequi de l'artista.


Rellotge de sol de Can Serraclara - actual restaurant de Can Rin
Foto arxiu MMC - Laura Bosch (2015)

Fonts.


  1. Gibson, Ian (1993). The secret live of Salvador Dali.  Ed. Dover Publications, INC. New York
  2. Gibson, Ian (1998), La vida excessiva de Salvador Dali. Ed. Empúries Narrativa.
  3. Fons personal de Montserrat Dalí - Lali Bas Dalí
  4. Bas Dalí, Lali (2004). Los Dalí, Historia de una familia. Ed. Juventud
  5. Webgrafia: http://www.salvador-dali.org/
Laura Bosch