Museu de Cabrils: Presentació del llibre de Joan Sala Grau "Arran del Camí Ral. De Barcelona a Arenys de Mar (1890-1920) i exposició inèdita de fotografies de Cabrils

Dissabte dia 3 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre es va presentar un llibre excepcional, no només per les més de 350 fotografies que s'hi recullen, d'una qualitat impressionant, sinó perquè la majoria d'elles són inèdites, sobretot les de Cabrils.

L'autor del llibre és en Joan Sala Grau, vilassarenc, col·leccionista i passionat per la fotografia que ha fet un treball de recerca molt acurat. Amb la presentació del llibre es va inaugurar una exposició inèdites de fotografies de Cabrils i d'altres pobles del Maresme cedides pel sr. Sala. A la presentació de l'acte va ser present la sra. Maria Teresa Serraclara, besneta del famós fotògraf Josep Maria Serraclara Costa.

L’obra, Arran del Camí Ral. De Barcelona a Arenys de Mar (1880 - 1920), consta d’una selecció, de més de 350 fotografies, moltes d’elles inèdites pel que respecta a Cabrils, d’entre els anys 1890 i 1912, a través d’un eix comú, el Camí Ral.

Aquesta recerca de fotografia antiga té una motivació inicial en un recull de plaques de vidre – exactament en nombre de 41, originals, de la família Serraclara, inèdites, que s’acompanya de la descripció dels paisatges, les cases i els personatges que en són protagonistes. També donen noticia de la data de creació, que arriba fins a l’any 1890, i pertanyen sobre tot al poble de Cabrils, amb alguna imatge de Vilassar de Dalt i de Vilassar de Mar.

Les plaques de vidre s’han conservat amb una definició extraordinària malgrat el temps transcorregut.

La família Serraclara, amb una gran tradició política, des del seu bufet d’advocacia de Barcelona, de clara orientació republicana federal, es va responsabilitzar, quan pertocava, d’exercir la defensa d’obrers curulls de coratge. Detentors d’assenyalats càrrecs a l’Ajuntament de Barcelona, fins al punt que van exercir l’alcaldia accidental en diferents ocasions, eren propietaris d’una casa al poble de Cabrils, on estiuejaven cada any i on un dels membres, Josep Maria Serraclara Costa (1863 – 1938), amb una gran sensibilitat de fotògraf i artista, ens va deixar tres caixes de plaques de gelatinobromur, de gran format, que volem donar a conèixer a tots aquells a qui els interessi la historia i els costums ciutadans d'aquell moment.

A la casa que els Serraclara tenien a Cabrils s’hi reunien familiars i amics, alguns dels quals van esdevenir personatges rellevants la dècada de 1890, data del reportatge recuperat, i durant el període 1910-1915. Amb tot el material gràfic recuperat tenim l’oportunitat d’aprofundir i puntualitzar aspectes més íntims del tarannà de la família, que es detalla en el capítol sobre Cabrils i que posen en relleu la importància d’aquest tipus de reunions en un context històric molt concret. La imatge del jardí de la família amb l’automòbil del besavi, fulgent, que Maria Teresa Serraclara Pla ens ha cedit generosament podria servir de cloenda a un reportatge que permet entendre millor una part de la nostra història.

En un recorregut gràfic de gran valor, ens endinsarem pels pobles que vertebraven el Maresme just a l’època en què les noves tècniques fotogràfiques permetien una operativa molt més pràctica que fins aleshores només era a l’abast dels professionals. L’esforç dels Serraclara per retratar el món és minuciós, artístic i emotiu, i necessitava un decorat apropiat, una edició gràfica àmplia i curosa per tal que la difusió del treball copsés tot l’esperit i recuperés l’ambient en què la mà, guiada per la mirada, transcendia el moment. Amb un clic, assistim al naixement d’una obra d’art singular, el que Walter Benjamin definia com l’aura.

La història d’aquest territori ens demanava resseguir aquests pobles i els de dalt per reconstruir la imatgeria del Camí Ral que els unia. La riquesa del paisatge, dels pobles i dels habitants mostren una diversitat extraordinària que ens semblava que calia recollir en imatges inèdites que n’expliquen la idiosincràsia, sempre mantenint-nos dins de la cronologia i el territori marc. Es tractava, doncs, de trobar vidres estereoscòpics i de gran format, postals o fotografies singulars. Tot això amb la inestimable ajuda dels arxius locals i institucionals, que ofereixen un gran ventall de possibilitats i que ens han brindat material molt valuós per completar el treball.

Per Joan Sala, "el repte més important ha estat trobar imatges de totes les poblacions, un total de 21 incloent-hi Barcelona. Malgrat la presència de força famílies benestants a la zona, no sempre s’ha pogut disposar de prou material i de prou qualitat, si bé entenem que les més de 360 imatges inèdites seleccionades d’un nombre molt més elevat permeten donar per acabada la recerca, per bé que no el treball, ja que en un país tan aficionat a la fotografia com el nostre és segur que continuaran apareixent exemplars valuosos que permetran als col·leccionistes, historiadors, editors i aficionats completar el treball d’avui".

"La intenció d’una obra com aquesta és fer palesa la importància d’aquest Camí Ral per a les poblacions de la zona, que durant tants anys va ser maltractat per les autoritats i que la voluntat dels ciutadans va aconseguir transformar en una gran font de riquesa".