dijous, 21 de juliol de 2016

Excursió nocturna a la Cova de les Bruixes amb l'Espai Jove ALTELL

Lluna plena des de Montcabrer. Fot.: Xavier Fazio
Dimarts, 19 de juliol, a dos quarts de deu del vespre, amb el grup de l'Espai Jove Altell, vam pujar fins a la cova de les Bruixes, coneguda també amb el nom de cova de les Encantades o de la Bona Dona.
Una nit de lluna plena, amb el cel serè. Una nit perfecte per escoltar un munt de contes i llegendes on les bruixes i en banyetes són els protagonistes! I és que totes elles tenen un marc molt especial: el castell roquer de Burriac i la muntanya de Montcabrer.


Vam veure alguns dels elements considerats protectors contra les bruixes, com la creu de palma beneïda, la carlina, la ferradura. 

D'altres en canvi, hi estan relacionats. Els ocells negres com el corb i la cornella o nocturs com l'òliba, de la qual hi havia la creença popular que era una bruixa transformada en ocell nocturn i sigilós que tenia el poder d'entrar a les esglésies i beure's l'oli de la llàntia del Santíssim Sagrament.

També vam tenir a les mans "una quera bruixa", una pedra de llamp, una destral prehistòrica de sílex que molta gent considerava que tenien un poder protector contra els llamps, i per això en trobar-ne una, la posaven sota el ràfec de la casa, en una finestra o altre forat de la façana. Un dels casos més coneguts és el de la destral trobada a l'ermita de Sant Cristòfol durant la seva restauració, tot i que ningú sap del cert on va anara a parar.

Tots aquests éssers reals o imaginaris que anomenem bruixes o dimonis, tenen una part molt important en l'univers tradicional de la nostra cultura popular i de moltes altres d'arreu del món. 

La creença de que les bruixes obtenien el poder a través d'un pacte amb el dimoni, que les feia immortals i les hi otorgava poders per a fer tota classe de maldats, i que tenien el poder de volar en una escombra o forca ha perdurat fins els nostres dies. 

Una bruixa però, és una persona que realizta ritus, embruixaments, accions màgiques i conjurs relacionats amb les forces del mal, amb objectius o intencions malèfiques, i sempre en un context secret i nocturn. El lèxic relacionat amb aquest mon és ric; tenim expressions com "tenir una bellesa embruixadora", "ser una dona embruixadora", "tenir embruix", "estar embruixat". D'altres expressions fan referència a la metereologia popular: una bruixonada o una calabruixada equivalen a dir una calamarsa o una calamarsada. Qui no recorda l'expressió "Quin vent que fa! S'ha penjat una bruixa!".
Tots hem dit o sentit un dia o altre "ets una bruixa", "mala bruixa", "sembles una bruixa", o els pares i avis ens han dit de petits " au vinga ves a escampar la boira", "sembla fet per art de bruixeria!...

Així que un cop arribada la mitjanit... tots vam "escampar la boira"... sense escombra!!


A punt per escampar la boira! Foto: Xavier Fazio


A l'interior de la cova, durant les explicacions. Foto: Xavier Fazio.


Baixant a mitjanit. Foto: Xavier Fazio

dimecres, 20 de juliol de 2016

Inauguració Institucional de l'exposició itinerant "El Pergamí 436 de les franqueses de la Baronia del Maresme. Segle XV".





Divendres, 15 de juliol de 2016, a les set del vespre, va tenir lloc a l'Arxiu Comarcal del Maresme, la inaguració, (després de la restauració per part del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya), de l'exposició del pergamí 436 "Les franqueses de la Baronia del Maresme. Segle XV". 
La importància del document rau en què és la clau que va permetre als habitants del territori central del Maresme, d'alliberar-se del jou feudal i esdevenir súbdits directes del rei. A més a més, va permetre que els nuclis habitats al voltant de les parròquies poguessin crear consells municipals o universitats (els nostres ajuntaments actuals) amb el títol de carrers de Barcelona (1480) i per tant amb els privilegis que aquest fet comportava. Així tenim l'afranquiment de la vila de Mataró i les parròquies d'Argentona, Cabrera, Premià i Vilassar (actualment, Premià de Dalt i Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrils i Vilassar de Mar, Cabrera de Mar i Argentona, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d'Estrac.

Van presidir l'acte de inauguració, el director de l'Arxiu, sr. Alexis Serrano; el Dr. Enric Subiñà que ha transcrit el pergamí; la restauradora,  sra. Carme Balliu, del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya; el sr. Juan Carlos Jerez, 6è Tinent Alcalde i Regidor delegat de Serveis Centrals de l'Ajuntament de Mataró i el sr. Jordi Mir, alcalde de Cabrera de Mar i Conseller Delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme.

Acte d'inauguració. Fot.: J.Maria Clariana de l'ACM.


El públic assistent . Fot.: J.Maria Clariana de l'ACM.
A primer terme la vitrina on es conserva el pergamí 436. Les vitrines han estat
realitzades per la Fusteria Altafulla de Cabrils.
El pergamí original estarà exposat a l'Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet - Carrer d'en Palau, núm. 32 - 34 de Mataró) del 19 al 22 de juliol, de dos quarts d'onze a dos quarts de dues i de les sis de la tarda fins les nou del vespre.

A més a més, en col·laboració amb tots els municipis que formaven part de la Baronia, s'ha creat el web que podreu visitar i llegir la seva transcripció literal i s'ha previst una exposició itinerant.

Per consultar tot el referent al pergamí i la seva transcripció, podeu entrar a:
http://historiacomarcal.ccmaresme.cat/

Actes previstos a Cabrils:


  • Exposició: divendres 19 al dilluns 22 d'agost a l'estand de l'Ajuntament de Cabrils i Museu Municipal que tindrà lloc al recinte de la Mostra Gastronòmica.
  • 21 d'agost, a les 19:30h: xerrada sobre el procés de restauració i divulgació del pergamí 436 i la història de la Baronia del Maresme, a càrrec del director de l'Arxiu Comarcal del Maresme, sr. Alexis Serrano.


divendres, 8 de juliol de 2016

IN MARITIMA, 1r Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval

Dissabte dia 2 de juliol de 2016, va tenir lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el I Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval "IN MARITIMA", que en aquesta primera edició ha estat dedicada al tema "El s. XV, temps de canvis i incerteses".
Aquest Simposi, amb caràcter biennal, té la intenció d'apropar-se des de perspectives molt diverses a la difusió i al coneixement del patrimoni medieval que conserva la nostra comarca.
El segle XV té un caràcter molt trascendental en la història de Catalunya. A més a més del canvi de dinastia des que va succeïr la mort de Martí l'Humà, l'any 1410, i el posterior compromís de Casp, al 1412, el segle XV serà decisitu en l'evolució de la confederació catalano-aragonesa cap a l'edat moderna. Aquesta tancarà amb una greu crisi social, econòmica i política que marcarà les causes de les dues guerres civils catalanes.
En aquest context, la comarca del Maresme veurà néixer les diferents municipalitats que per escapar del control feudal buscaran l'empara reial i la protecció del carreratge de Barcelona. Per altra banda, el feudalisme mostrarà els seus útlims brots amb la creació de la Baronia del Maresme amb Pere Joan Ferrer o el control de part meridional del vescomtat de Cabrera per a Bertran d'Armendariz.

El primer Simposi ha estat encapçalat pel director i doctor en Història de l'Art, sr. Joaquim Graupera; pel Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, sr. Enric Ortega, com a cap de la secretaria tècnica. El Comité Científic ha estat integrat per la Dra. Coral Cuadrada i Majó, de la Universitat Rovira Virgili de Tarragona; la Dra. Roser Salicrú i Lluch de la Institució Milà i Fontanals, de Barcelona; el sr. Josep Samon Forgas, representant del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt; el sr. Alexis Serrano Méndez, Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i president del Centre d'Estudis Vilassarencs, i Laura Bosch Martínez, historiadora i gerent del Museu-Col·lecció Municipal de Cabrils.


I Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval. El Dr. Subiñà
durant la seva intervenció. Foto Arxiu: Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt.

I Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval. El director de l'Arxiu Comarcal, sr. Alexis Serrano durant la seva intervenció.
Foto Arxiu: Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt.

El Simposi ha estat un èxit de participació amb un total de 64 persones inscrites.

Un cop presentades les acreditacions, i respectant l'horari previst, el Dr. Graupera va fer un breu parlament seguit de l'Il.lm. Alcalde de Vilassar, Xavier Godàs.

La Dra. Roser Salicrú va comerçar la ponència inaugural amb el tema "De Martí l'Humà a Ferran II: la Catalunya del segle XV, un segle de canvis i transicions". Després d'una breu pausa cafè, es va visitar l'Arxiu Històric, inaugurat el dia 1 de juliol. El sr. Benet Oliva i la Dra. Coral Cuadrada, van  explicar la importància del fons,  el procés digitalització de l'Arxiu (AMSMB) dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, que des d'ara es podrà consultar a l'Arxiu del Museu de Vilassar de Dalt i es va destacar la rellevància del fons Llull.
La segona ponència va anar a càrrec del Dr. Enric Subiñà Coll, President del centre d'Estudis Argentonins, "Jaume Clavell", amb el títol "El Maresme al s. XV. Un segle de canvis".
A continuació i fins a dos quarts de tres de la tarda tots els ponents van anar presentant de manera breu cada una de les comunicacions que es podran llegir un cop surtin publicades les actes del Simposi.
L'ordre es va establir en dos àmbits: 

Tractant el tema propi de les jornades:

  1. Alexis Serrano i Méndez: Darreres actuacions arxivístiques sobre documentació medieval dutes a terme a l'Arxiu Comarcal del Maresme.
  2. Xavier Soldevila i Temporal: Masos, pobles, vilanoves i marines: la xarxa de poblament als termes de Palafolls i Montpalau al segle XV.
  3. Mikel Soberón i Rodríguez: Les relacions marítimes entre Barcelona i el Maresme a mitjans segle XV.
  4. Benet Oliva i Ricós: Prohoms i res publica: Els Eroles al Vilassar del segle XV.
  5. Josep Maria Armengol i Villanueva: Els Batlles Tries de Sant Martí d'Arenys.
  6. Jordi Indiano i Navarrete: Breus notícies entorn de Palafolls i el cavaller navarrès Bertran de Arendáriz a l'época de la guerra civil catalana (1462 - 1472).
  7. Enric Subiñà: El mercat d'animals al Maresme durant el s. XV.
En el segon àmbit es va tractar temes de política, economia, societat i cultura al Maresme medieval:

  1. Joaquim Graupera i Graupera: Us i producció librària al Maresme baix medieval. Llums i ombres d'una realitat poc coneguda.
  2. Josep Samon Forgas: Documentació dels segles XIX i XV de Can Tolrà de Cabrils. Fons patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar.
  3. Aniol Noguera i Clofent: Sant Andreu de les Sitges: in heremo silvestri ab antiquo constructa.
  4. Marta Nolla i Enfedaque: La ceràmica baixmedieval de cuina del castell de Mata de Mataró.
El Dr. Joaquim Graupera, director del I Simposi In Maritima, durant la inauguració. Foto: J. Montlló

Un cop finalitzades les comunicacions, es va fer la pausa per dinar i a les 5 de la tarda, per finalitzar el I Simposi,  es va fer una visita comentada al Castell de Vilassar, al Museu Parroquial de Sant Genís (col·lecció lapidària de l'antiga església gòtica, el tresor de la Parròquia amb la indumentària litúrgica i l'orfebreria) i per finalitzar a l'Arxiu Parroquial. Aquestes intervencions van anar de mà del Dr. Joaquim Graupera, el sr. Marc Pons, el sr. Josep Samon i el sr. Alexis Serrano.