dilluns, 24 d’octubre de 2016

Exposició Dones - Força - Canvi. Descobreix-les


Divendres dia 4 de novembre, a les 7 del vespre, es va inaugurar l'exposició
"Dones - Força - Canvi. Descobreix-les". A l'acte hi va assistir l'alcaldessa, Sra. Lina Morales i el regidor de cultura, Sr. Xavier Badia.
La presentació va anar a càrrec de la Sra. Montse Ortiz Moran, Coordinadora de la Unitat de Sensibilització i Departament de Comunicació i experta en gènere.

La Fundació Vicente Ferrer és una ONG de desenvolupament compromesa amb el procés de transformació d'una de les zones més pobres i necessitades de la Índia. Vicenç Ferrer, es va comprometre i va ser capaç de transmetre els eu compromís per erradicar les desigualtats i movilitzar les consciències, involucrant a les persones. El seu llegat és enorme, però sobretot, demostrar-nos que esser solidaris, vol dir treballar pel bé comú. la solidaritat no només es basa en el treball directe amb les comunitats en risc d'exclusió, sinó que radica en gran part en la sensibilització de la societat, per a que aquest canvi sigui significatiu.

A l’Índia, el sistema patriarcal pren unes característiques que el fan especialment virulent. L’alta mortalitat materna, els matrimonis infantils o la violència de gènere són només alguns dels exemples que situen l’Índia com el quart país del món més perillós per ser dona.

Aquesta exposició obre una finestra a la vida quotidiana de set dones que, amb el suport de la FVF, han trencat amb les estructures socials que les oprimeixen, aconseguint un futur millor per a elles i les seves famílies. Hemavathi, Yellamma, Kanthamma, Nagamma, Vani, Durgamma i Likita són les protagonistes d’un canvi i el testimoni de superació. Les seves històries ens fan reflexionar sobre el paper de les dones en un context que les discrimina. 

La Fundació Vicente Ferrer (FVF) treballa, des de fa gairebé 50 anys, als estats d’Andhra Pradesh i Telangana, per eradicar la pobresa extrema i apoderar les persones de les comunitats rurals més desafavorides.

Foto Arxiu: Xavier Fazio
Foto Arxiu: Xavier Fazio

Foto Arxiu: Xavier Fazio

Foto Arxiu: Xavier Fazio

dilluns, 3 d’octubre de 2016

15 d'octubre. Exposició "El Calendari dels pagesos, 150 anys mesurant el temps" i taula rodona “L’ofici de pagès i la seva contribució a la preservació del paisatge cabrilenc"


Dissabte, a les 7 del vespre, va tenir lloc la inauguració de l'exposició itinerant, "El calendari dels pagesos. 150 anys mesurant el temps". També, sota el títol "L'ofici de pagès i la seva contribució a la preservació del paisatge cabrilenc" es va organitzar una taula rodona per tal de recuperar la memòria oral i històrica dels darrers pagesos. Els convidats d'honor han estat en Salvador Bosch, de Can Cabrera; en Ramon Gonzàlez, de Ca la Mansiona; en Sigfrid Galbany, de Ca l'Arlot; en Josep Suari, de Can Manolito; en Miguel Doñate, antropòleg, docent i vinyataire, i finalment, en Joaquim Colomer de Cal Fesoler.

Cadascun dels convidats ha explicat les seves vivències, i per quina via es van convertir en pagesos. S'han parlat dels diferents cultius i de l'evolució que ha sofert el poble; de les tècniques i mètodes de treball; de l'aigua i els sistemes per obtenir-la. Tanmateix i malgrat algunes diferències, hem pogut veure que tots ells comparteixen una cosa en comú, l’amor per la terra. Cadascú d’ells a la seva manera i al seu entendre se l’estima, la treballa i en recol·lecta el seus fruits. Uns, llegums i verdures, fruita, els altres raïm. 

La seva aportació ha enriquit els nostre coneixements. La gravació i filmació de la vetllada permetra conservar una informació cabdal per a les generacions futures, que es podrà consultar a l'arxiu del museu.

Foto arxiu: Xavier Fazio

Foto arxiu: Xavier Fazio

Foto arxiu: Xavier Fazio

Foto arxiu: Xavier Fazio

Foto arxiu: Xavier Fazio

Foto arxiu: Xavier Fazio

Foto arxiu: Xavier Fazio

Foto arxiu: Xavier Fazio


Foto arxiu: Xavier Fazio


Foto arxiu. Laura  Bosch

El calendari dels Pagesos. 150 anys mesurant el temps

La quarteta que llegireu a continuació és la que va aparèixer publicada a la portada del primer número aparegut l'any 1861:
“Después de resà’l rosari 
á la voreta del foch 
repasa aquest calendari 
que t’instruirás un poch”


El Calendari dels Pagesos ha estat d'utilitzat pràctica indiscutible fins a èpoques recents. Forma part del nostre patrimoni etnogràfic. 

Els antecedents directes dels calendaris, reben el nom d'almanacs, llunaris o pronòstics. Tenien un caràcter perpetu. Els realitzaven persones de ciència, sovient per encàrrec de personatges adinerats com el clergue, notaris. A Catalunya s'en coneixen alguns de molt antics on hi trobem recollitdes dades astronòmiques, llunacions, eclipsis de sol i de lluna o aspectes més pragmàtics com el santoral, les festes movibles i les fires.

Aquest costum d'editar almanacs es va arrelar amb molta força entrada la segona meitat del segle XIX. Moltes publicacions famoses, com el Cu-Cut!, El Patufet i d'altres obsequiaven als seus lectors amb almanacs. Empreses i comerços importants també n'oferien als seus clients.

Els calendaris que han sobreviscut i que es poden trobar a casa nostra són El Calendari de l'Ermità dels Pirineus, el Calendari dels Pagesos i un tercer, "el Zaragozano". Tots ells van ser editats amb uns continguts clarament dirigits a la pagesia, amb la intenció de difondre les novetats i avenços tècnics del camp.

L’aparició del Calendari dels Pagesos no és accidental i s'ha de contextualitzar en un moment precís i con-cret de popularització d’aquesta mena de publicacions. Per entendre aquest fenomen hem de remuntar-nos al regnat de Ferran VII, concretament a l’any 1814, en què s’abolí la llibertat de premsa i, per tant, es prohibí l’e-dició de diaris i almanacs. Només es va permetre, en el cas que ens ocupa, la publicació d’un almanac oficial, redactat pel Real Observatorio Astronómico de San Fernando de Cadis. Tot un negoci editorial controlat des de l’Estat!

L’aparició del Calendari dels Pagesos no és accidental i cal contextualitzar-lo en un moment precís i con-cret de popularització d’aquesta mena de publicacions. Per entendre aquest fenomen hem de remuntar-nos al regnat de Ferran VII, concretament a l’any 1814, en què s’abolí la llibertat de premsa i, per tant, es prohibí l’e-dició de diaris i almanacs. Només es va permetre, en el cas que ens ocupa, la publicació d’un almanac oficial, redactat pel Real Observatorio Astronómico de San Fernando de Cadis, que va arribar a vendre en el període absolutista tres milions d’exemplars anuals. Tot un negoci editorial controlat des de l’Estat!

Aquesta situació de monopoli va durar fins al 2 de juliol de 1855, en què els diputats lliberals van fer una proposició de llei a les Corts que sol·licitava la llibertat de confecció i impressió d'almanacs a l'Estat espanyol, en coherència amb la llibertat d'impremta que promulaga la constitució vigent del moment. El debat va ser molt llarg, però la tenacitat dels lliberals va fer que el 28 de novembre de 1855 es publiqués la llei que alliberaria els almanacs del monopoli estatal a partir de l'any 1856. El mateix any apareig el primer número del Calendari del Pagès, editat per l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Poc temps després desapareix i el 1861 surt el Calendari dels Pagesos.

La llengua vehicular serà el català, a excepció dels anys 1841 a 1975 en què se'n prohibeix el seu ús i es redacten en castellà, degut a la prohibició que la dictadura franquista d'emprar la llengua catalana.

El calendari de l'any 1940 va sortir però encara en català, a risc de l'editor. Però la necessitat d'iniciar mesos abans la composició tipogràfica que llavor era manual, va fer que les coses anessin així. És un número curiós, perquè degut a la mancança de paper, l'editorial va aprofitar un paper imprés amb els cupons de racionament de l'Ajuntament de Barcelona.