dijous, 18 de maig de 2017

L'artista José Miguel Sevillano, sel·leccionat amb la seva obra "Caos" en el concurs Art Canyelles 2017

José Miguel Sevillano López, “Pepito Sevillano” – com se’l coneix en el món de l’art - neix a Premià de Mar el 3 de març de 1973. Cabrilenc d’adopció des de ja fa dotze anys, ha trobat en el nostre poble, que és el seu, la inspiració per a dedicar-se al que ja gestava en ell des de ben petit.

Autodidacta, des de la infància, el dibuix i la lectura han estat els seus passatemps favorits.  Als 22 anys, arriba a les seves mans una enciclopèdia pràctica sobre les diferents tècniques pictòriques, i tot i no tenir estudis específics en Belles Arts, s’inicia en aquest món.

Alterna l’oli i el pastel però tal vegada, per manca de maduresa, ho deixa de banda fins que vint anys després, l’any 2015, sent la necessitat d’expressar-se; i ara si que trobarà els recursos necessaris. De mica en mica ha reunit una vintena d’obres i un bon reguitzell d’esbossos. Si bé ha fet alguna natura morta i d’altres de naïfs, és en l’art abstracte on se sent més còmode; on pot plasmar somnis, visions o imatges que li venen al cap.

Forma part del col·lectiu “Associació d’Artistes Plàstics de Premià de Mar” i ja ha exposat varies vegades en aquest municipi però també a Sant Vicenç de Montalt i conjuntament amb d’altres autors al Museu Municipal de Premià de Dalt.
Fa tant sols uns dies, la seva obra titulada “Caos” ha estat seleccionada per al concurs d’Art Canyelles.

Felicitats! 

Esperem ben aviat poder-vos fer conèixer la seva obra al Museu. 

En José Miguel al costat de la seva obra "Caos". Foto: Gemma Galbany

 "Caos". Foto: Gemma Galbany

dilluns, 8 de maig de 2017

XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, a l'espai Can Bisa de Vilassar de Mar

Dissabte dia 6 de maig de 2017 va tenir lloc la XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, dedicat al "Desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme". L'organització ha anat a càrrec del  Centre d'Estudis Vilassarencs, conjuntament amb l'Arxiu Comarcal del Maresme, l'Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora del Centre d'Estudis de Parla Catalana, amb el suport de l'Ajuntament de Vilassar de Mar i el Consell Comarcal.


Inauguració de la XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme.
Foto: Arxiu Comarcal del Maresme
En llarg del matí els diferents historiadors de tota la comarca van presentar estudis i recerques relacionades amb l'urbanisme dels nuclis poblats del Maresme, els eixamples i ampliacions dels nostres pobles i elements arquitectònics concrets com cases, esglésies, fàbriques, palaus, castells, així com també de Mestres de cases, arquitectes i enginyers que han deixat una empremta al nostre territori.


La històriadora i arqueòloga, Laura Bosch, en representació del Museu Municipal ha presentat dues comunicacions:

La primera d'elles, "Del Mas Rafart de Cabrils al castell de Can Jaumar". La segona comunicació, es presenta conjuntament amb el també historiador i arqueòleg Jordi Montlló: "L'urbanisme al servei del capitalisme salvatge. La Cisa (Premià de Dalt). Un estudi de cas".


Intervenció de Laura Bosch. Foto: Arxiu Comarcal del Maresme
Presentació de Jordi Montlló i Laura Bosch. Foto: Arxiu Comarcal del Maresme

La Jornada es va iniciar amb la rebuda dels participants i el lliurament de les acreditacions. La inauguració va anar a càrrec de l'Il·lustrissim Sr. Damià del Clor, alcalde de Vilassar de Mar, seguida del senyor Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l'Institut Ramon Muntaner, i finalment pel senyor Alexis Serrano, president del Centre d'Estudis Vilassarencs i director de l'Arxiu Comarcal del Maresme.
La cloenda va anar a càrrec d'Alexandra Capdevila.


Cloenda de les Jornades. Foto: Arxiu Comarcal del Maresme
Després del dinar, la jornada va finalitzar amb una visita comentada pel nucli antic de Vilassar de Mar a càrrec d'Alexis Serrano.


Visita comentada pel nucli històric de Vilassar de Mar a càrrec del President del Centre d'Estudis Vilassarencs i Director del Museu Comarcal, Sr. Alexis Serrano. Foto. MMC



Bona part dels assistents a l'acte durant la pausa cafè del matí. Foto: MMC

divendres, 28 d’abril de 2017

Festa de la Capella del Crist Mujal 2017


Diumenge dia 7 de maig, a les 6 de la tarda, com cada any,  els veïns dels tres pobles, ens hem trobat a la capelleta del Crist Mujal. Enguany la benedicció dels termes ha anat a càrrec del rector de Cabrera de Mar. Després hi ha hagut una actuació musical seguida de la ja tradicional xocolatada amb melindros.

Foto: Vicenç Pallés

Foto: Vicenç Pallés

Foto: Vicenç Pallés

Foto: Vicenç Pallés


Foto: Vicenç Pallés


Història del Crist Mujal

La capelleta oratori va ser construïda l'any 1778 en els terrenys de la família Pallés Utset, reemplaçant la creu de terme medieval, de fusta, que en aquell indret marcava les sotsvegueries de Vilassar dels marquesos de Moja i de Cabrera de Mataró.

L'antiga creu de terme del Crist Mujal s'ha d'entendre alhora com un element de caire religiós i una fita de camins (etimològicament un "mujal" és una fita de camí). I és que des d'aquest enclavament de l'Antic Camí del Mig es podia bifurcar cap al veïnat de Sant Cristòfol, i cap a mar pel torrent dels Vinyals. El juny de l'any 1954, a redós de la capelleta s'hi va torbar el mil·liari de la Via Augusta, d'època romana, que es conserva al Museu de la Marina de Vilassar de Mar. 

La capelleta era parada obligatòria per a tots els traginers que feien la ruta de Mataró a Barcelona per l'anomenada Via Francigena o camí de França.

Durant la Guerra Civil, les imatges de la capelleta, concretament un Crist crucificat a la creu, policromat i la Mare de Déu dels Dolors van ser espoliades i carregades en un camió juntament amb altres imatges religioses de l'església de Vilassar de Mar que es van abocar a la platja per ser cremades.


L'avi d'en Vicenç Pallés, de ca l'Amell que vivia a tocar de la platja, la mateixa nit, va anar d'amagat fins a l'abocador per intentar salvar-les. Només va tenir temps de recuperar el Crist que va amagar entre les bales de palla. L'endemà va tornar a la platja després que hi calessin foc, recuperant la Mare de Déu, de la qual només en quedava l'esquelet de fusta, les mans i la cara.

En acabada la Guerra, les imatges van tornar a la capelleta fins que als anys setanta amb motiu de la construcció de l'accés a l'autopista 
C-32, es van expropiar els terrenys de ca l'Amell. La concessionària va donar vuit dies de temps per treure-ho tot i la família va emportar-se-les una vegada més a casa, on hi van fer construir un altar en honor seu.
Finalment la capella no va ser enderrocada ja que el senyor Pérez-Sala va fer donació dels terrenys per on s'acabarien construint l'accés i sortida de l'autopista. El Mujal però, va quedar a l'abandó i l'augment de la circulació de vehicles per aquest indret va ser tant intens que més d'un camió, arrambant-si la van anar escapçant fins al punt de quedar en completa ruïna.

L 'any 2000, però es crea una comissió de treball amb la idea de reconstruir la capella del Crist Mujal. Per Vilassar de Mar en formaven part, Vicenç Pallés, Dalmacio Ramon, Rafel Ortega i la seva esposa Mercè Mas, Carme Ramon, Pepeta Serra, Imma Romeu, Lluís Sardà, Rafel Boix, Damià Bas, el Museu de la Marina, el Rector Josep Maria Galbany i el Mossèn Ramon Roca. Per Cabrera de Mar hi havia en Joan Massó i la seva esposa, Carme Leon, en Joan Massó Sarrion, Maria Antònia Massó, David Farell, Núria López, Josep López Vinyals, Joan Lladó Puig i el Rector de la parròquia de Sant Feliu, mossèn Raimon Canalias. Finalment de Cabrils en van formar part en Jaume Tolrà i Ferrer, la Laura Bosch, del Museu-Arxiu Municipal i mossèn Salvador Freixas.

L'any 2003 just abans de que fos enderrocada, en Rafel Ortega i la seva esposa Mercè Mas i la Carme Ramon van fer un acurat treball de camp per tal de mesurar-la i documentar-la fotogràficament.

L'any 2004 amb motiu de les obres d'arranjament del vial de l'Antic Camí del Mig, s'aprova el projecte de reconstrucció de la capelleta, que serà desplaçada lleugerament del seu emplaçament inicial, en les terres que el sr. Joan Massó i la seva esposa Carme Leon van cedir per aquesta finalitat. L'obra de reconstrucció es va dur a terme per l'arquitecte Marià López, seguint la línia de la capelleta que hi havia als anys 1950. La creu que encapçala la teuladeta va ser obra del sr. Rafel Ortega.

Per la seva part, la família Pallés va signar un conveni amb els tres ajuntaments cedint les imatges per tal que fossin restituïdes al seu lloc d'origen. I així, el dia 8 de maig de l'any 2005 s'inaugurava per fi la capelleta del Crist Mujal en presència dels alcaldes i rectors dels tres municipis, l'Il·ltre. sr. Joaquim Colomer i mossèn Salvador Freixas, per Cabrils, l'Il·ltre. sr. Carles Rocabert  i mossèn Canalias, per Cabrera de Mar i l'Il·ltre. sr. Pere Almera i mossèn Josep Maria Galbany, per Vilassar de Mar. 

Des de llavors, any rere any es celebra al mes de maig la festa en honor al Sant Crist. 

dilluns, 24 d’abril de 2017

29 d'abril. "The life is wonderful". Exposició i performance en directe de l'artista cabrilenc, Josep Vias


29 d'abril a dos quarts set del vespre, el museu acull al pintor cabrilenc, Josep Vias Granados, artista reconegut internacionalment.

No us perdeu la performance en directe que realitzarà allí mateix.

També podreu veure exposat, en primícia, el quadre The life is wonderful, que l'artista ha realitzat i dedicat a la Proclamació de la República Catalana i que ha ofert al M. l'Hble. Sr. President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. 














Josep Vias Granados – Abararban (Barcelona 1971) – extret del catàleg

Comença a donar les primeres passes vitals i pictòriques a Cabrils, on amb vuit anys inicial el seu aprenentatge tècnic amb els pintors locals Salvador Fontanills i en Calzado.
El taller d’Art de Mataró, vinculat a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona (Llotja) suposa la seva primera trobada amb la vessant acadèmica de la formació artística, fet que tindrà continuació amb l’assistència a nombrosos seminaris. Però serà la seva tendència autodidacta la que anirà definint un estil marcat per bona part dels referents nord-americans dels anys quaranta i cinquanta, en especial els de l’expressionisme abstracte.
És el President del Comitè de Catalunya per als World Art Games.


Ha exposat:
Pintor escollit als II World Art Games. Bratislava, 2015
Exposició Individual a la Galeria Oriente & Occidente. València. Novembre 2016
Exposició col·lectiva a Donostiartean. Sant Sebastià. Maig, 2016
Exposició col·lectiva a la Galeria Soll. Zagreb (Croàcia). Març, 2016
Pintor escollit als III World Art Games. Bratislava, 2016
Performance als III World Art Games. Montenegro, 2016
Exposició col·lectiva a la Galeria Estudi Tenas. Desembre 2015 – Gener 2016
Exposició “The life is wonderful”. Museu Municipal de Cabrils. 29 abril 2017

Tres propostes sobre el “fet català” (extret del catàleg)
Josep Vias, tot i tenir una obra fonamentada en l’individualisme i la rebel·lió, no oblida el context on viu. La seva és també una proposta sintònica. La prova són tres obres nascudes de la reflexió sobre el procés que viu Catalunya en els darrers anys. La tela titulada 9N, fa referència a la proposta de consulta que va dur-se a terme el 9 de novembre de 2014.
L’obra, amb la qual l’autor va obsequiar el president Artur Mas, connecta amb una altra obra “Junts pel si”, amb motiu de la victòria de la candidatura de “Junts pel si” al Parlament de Catalunya l’any 2016. L’any 2016, la figura de Ramon Llull també va ocupar la seva atenció amb la seva obra “Lògica Nova. Ramon Llull” amb la qual obsequia al president Carles Puigdemont en reconeixement per la seva tasca al capdavant del govern de la Generalitat. Amb les tres obres, Vias, es distancia de la realitat i a partir de conceptes històrics explica plàsticament la necessitat d’un objectiu col·lectiu com és el d’una consulta.



Intensitat plàstica i veritat. 
Per Joan R. Herrador (AICA – Associació Internacional de Crítics d’Art).

La pintura de Josep Vias, transita per dos camins paral·lels que sovint es creuen, el de la intensitat plàstica i el de la veritat. La seva és una proposta creativa on tenen una marcada preeminència la immediatesa, la frescor i l’atzar. Sense descartar aspectes com la composició i el contingut, on la seva producció adquireix comoditat i sentit estètic és amb el tractament lliure de la matèria pictòrica, generant una proposta de ritmes llarg i traços automàtics. Com el propi pintor diu “cerco un joc que em permeti narrar esdeveniments de tipus quàntic per a interactuar amb el públic, amb una mena de freqüència nascuda de la intuïció, per a fusionar l’interior més profund amb l’exterior més llunyà”.
Vias fa de les seves obres una expressió no controlada del jo amb una aposta per una pintura all over i una predilecció pel gran format sense la necessitat d’una idea prèvia compositiva. Generant teles d’espai complert, que no representen, sinó que són.
A les seves teles l’objectivitat, els convencionalismes, el càlcul i, en certs aspectes, la raó, deixen pas a un marcat individualisme nascut d’una rebel·lió interior. Amb la qual, ens acosta a una transcendència necessària per a guanyar-li la partida a dos conceptes inherents a tot creador, el dubte i l’ansietat. Això genera una proposta que no enganya,que guig de tendències decorativistes per a oferir-nos valors sòlids. Una pintura que s’aixeca sobre el principi existencial del “ser és fer” i que col·loca el procés per sobre del producte. Una obra que ens retroba, entre d’altres, amb Jackson Pollock, W. De Kooning i Robert Motherwell però que deia escletxes per on entra la llum de Caravaggio, la contundència de Picasso i la força de Matisse.



The life is wonderful – Abararban vist des de la visió de l'artista:

"L’ exposició The life is wonderful és una performance, una acció poètica ,quantum referèndum... Es tracta de enviar un missatge de desitjos positius a l’Univers, de crear el futur que volem ,algun desig, primer a la ment, ajudant-me de diverses eines una la presentació del meu Manager Francisco Torralba de la meva obra i del meu treball realitzat amb ell ,amb el Tai-txi y la presentació de Mario Torino introducció de exercicis de respirar y pels musics, connexió amb Fred Tassy, farà un programa de radio dedicat a The life is wonderful. Daniel Higienico tocarà un parell de temes ,y David Patricio ,Fede Marsa, possiblement mes convidats, que amenitzaran la festa...
el públic.

Diverses tècniques pictòriques realitzades per l’ Olga Torres i Abararban.

L’ Olga està convidada i en principi ha acceptat la invitació amb la seva tècnica de projectar-se des de la seva anima i la seva dolçor poderosa women power amb pintura per tots els pors de la seva pell ,es complementa amb la meva accion quantum painting projecció dels fets de l’ànima, als ancestres, portant-me amb inèrcia a una projecció còsmica d’inèrcia creada pel context, i les eines esmentades; una inèrcia lògica d’ incorporació de l’instant (al traç, a l’empremta, al dripping ). Al pensament següent, sense oblidar la direcció d’ antecedent projectat amb la creació d’un desig o una visualització de l’esperit a cada alè en totes les vibracions o a la manca, les absències, els presents, el canvi de paradigma, creació, de la connexió i la comunicació des de l inconscient a la realitat mes quotidiana. El diàleg entre plans, la possessió de lo natural ,a la cançó a l’esperança, a la plenitud ,l’alegria i l amor!!!

...El públic tindrà el dret amb la seva assistència d’ interactuar a l’acció ,The life is wonderful ,dedicada a la proclamació de la República Catalana ,si és el resultat del desig  general, aquet referèndum es quàntic. Hi haurà dues urnes; en una es podrà votar “SI amor” i a l’altra “No por” , que son les dues energies que al meu 
parer regeixen  the world. Els vots també poden anar acompanyats per els desitjos dels assistents.

El públic podrà posar els papers que seran dels color groc or au i el color vermell, la passió, en funció de com  vulgui enfocar-ho, a projectar-se en el pròxim referèndum polític, on els catalans podran expressar la seva opinió i el que volen a les urnes. Jo crec que és un dret,  encara que molts no ho vulguin reconèixer, però hi es...
També cadascun podrà apuntar en la papereta dels vots quàntics, els seues desitjos mes quotidians i amb l’ajut de les eines esmentades.

La performance (The life is wonderful) està dedicada al meu estimat amic .        Complementa l’ exposició d’ olis ,  la sèrie “d’absències” dedicada al meu pare i al meu amic Oli, que estan en un altre pla. També hi ha un petit dibuix finalitzat per l’ EVRU, amb el projecte “ el vuelo del pájaro” de Frederic Amat.
L’exposició gira al voltant del quadre The life is wonderful dedicat a la proclamació de la República Catalana, ofert  com a obsequi al molt Honorable President de la Generalitat Carles Puigdemont, per la seva lògica i el seu corrent amb la connexió amb la terra i al president Mas per la seva saviesa i connexió amb l art.
L’exposició consta d un parell de peces dedicades a la seva persona. Se li farà lliurament oficial al seu representant públic.
Lliurament d’obsequis  als patrocinadors de la sèrie Catalònia - The life is wonderful
i entrega del quadre “la sang de Guifre” al guanyador de la rifa, quadre donat per l’artista al Comitè Catalònia per WAG (World Art Games), per la meva participació als jocs d’agost WAG.
Hi haurà una degustació, cortesia del forn Ca la Rosi.
Després de la performance es podrà visualitzar la projecció del vídeo fet a la colònia d’ artistes a Konadle WAG on he tingut l’honor de participar amb el Comitè de Catalònia i també tinc l’ honor de presidir i participar als jocs des de 2015 (Bratislava),  2016 (Montenegro), i durant el mes d’agost d’enguany, a Croàcia.
Vídeo promocional y presentació del Comitè Catalònia.  
Es podrà degustar llavora’ns la pasta(CAKE) orgànica natural alcalina que també presentaré als 4rts jocs de l’ Art , al mes d’agost del 2017".

Josep Vias - Abararban 


http://www.wagames.org/
abararban.com



diumenge, 23 d’abril de 2017

Conferència amb imatges: Els romàntics del tren


Ahir dissabte, dia 22 d’abril, a les 7 del vespre, el Museu Municipal va acollir l’enginyer Xavier Nubiola de Castellarnau, membre del Cercle Històric Miquel Biada, Barcelona – Mataró, que ens va oferir la conferencia amb imatges “Els romàntics del tren”, en reivindicació del romanticisme com un factor destacat que va impulsar el ferrocarril contra l’immobilisme dels escèptics.



Xavier Nubiola de Castellarnau. Foto cedida per Xavier Nubiola Briera
Foto: MMC

El ferrocarril va crear noves ocupacions, moltes d’elles substituïdes per controls automàtics fruit de l’electrònica.

Per alguns, agafar el tren era un dels moments més difícils de la seva vida, fins i tot feien testament abans. Al passar pel Túnel de Montgat els primers viatgers cridaven eufòrics i aplaudien d’entusiasme per la prova superada. Per altres, el túnel era conegut com el “Passatge de l’amor”, aprofitant els instants de foscor per a “fer manetes”, tot i que el moment més romàntic corresponia als comiats i arribades a les estacions.




Qui no conserva o ha vist una postal que familiars i amics s’enviaven com a prova del seu afecte i amor. Els viatges es mostraven contents per arribar al seu destí sense cap problema ni accident, establint un paral·lelisme entre la nostra vida i el viatge en tren.


Després de la presentació, en un ambient distès, Xavier Nubiola va oferir als assitents varis retalls ben còmics de pel·lícules mudes en blanc i negre relacionades amb l'amor: Buster Keaton, Jaimito i moltes altres que podreu seguir al nostre canal de video Youtube
Nubiola va oferir un tast del documental en blanc i negre realitzada per TVE1 en commemoració del Centenari del primer tren Barcelona-Mataró 1848-1948.

Per aquells interessants en el tema del ferrocarrilhttp://www.biada.com/







Arxiu TVE Catalunya - El tren de Barcelona a Mataró, Arxiu TVE 
http://mvod.lvlt.rtve.es/resources/TE...




dimecres, 12 d’abril de 2017

El museu recomana: Art des de l'altre costat. Josefa Tolrà i Julia Aguilar

Foto Arxiu: Martí Artalejo

Les Bernardes, la casa de cultura del Gironès, va inaugurar divendres passat una exposició inèdita que parteix de tres projectes artístics de quatre artistes diferents. Es tracta del pintor Rafael Fuster, del fotògraf Pablo Sola i de les mèdiums Josefa Tolrà i Julia Aguilar. L’exposició, comissariada per Laura Cornejo i Pere Parramon, es podrà visitar fins al proper 26 de maig, a les sales expositives de Les Bernardes, a Salt.

Pablo Sola presenta «Empire of Dirt», Rafael Fuster «Le Louvre», i pel que fa a Josefa Tolrà (1880–1959) i Julia Aguilar (1899–1979), Pilar Bonet ha estat l’encarregada d’articular els discursos artístics d’ambdues en una única exposició. La mostra vol ser un viatge des del cos físic més sensual fins al treball a partir de l’espiritualitat —i l’espiritisme—, passant per l’estat intermedi entre allò que es toca i allò que no, el món dels reflexos i les ombres.

Obra de Josefa Tolrà.
Fons Associació Josefa Tolrà
D'elles, Pilar Bonet diu: «Dues dones que mai no es van creuar, dues vides diferents però properes en l’experiència del sobrenatural, del dolor i l’energia del renéixer: Josefa i Julia. Protagonistes d’una extraordinària història de creació gràfica i literària germinada en l’automatisme mental i una capacitat visionària més enllà del pensament conscient i el món físic.» 

Durant la presentació, Albert Piñeira, vicepresident de la Diputació de Girona i diputat de Cultura, seguint amb la idea que guia el cicle expositiu, va explicar «que per a l’ens supramunicipal aquesta proposta és un espai d’oportunitats que ofereix una experiència artística que inclou qualitat estètica i pensament crític contemporani».

A la inauguració també hi van assistir Robert Fàbregas, director de la casa de cultura Les Bernardes; Maria Mercè Roca, consellera de Cultura del Consell Comarcal del Gironès; Eva Rigau, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Salt; Pere Parramon i Laura Cornejo, comissaris, i Pilar Bonet, artista.

L'exposició romandrà oberta fins el dia 7 de maig


Obra de Julia Aguilar.

divendres, 7 d’abril de 2017

Del Mas Rafart de Cabrils al castell de Can Jaumar, a la XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme.



El dia 6 de maig, el Centre d’Estudis Vilassarencs, organitza la XIa Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, que tindrà lloc a la Sala Roser Carrau, a l’Espai Cultural de Can Bisa.

En finalitzar les comunicacions, pels volts de les 5 de la tarda, es farà una visita comentada pel nucli antic de Vilassar de Mar, Can Bassa, Sitges i la Torre d’en Nadal. El punt de trobada és la plaça de l’església; és gratuïta i oberta a tothom qui hi vulgui assistir.

Amb el tema “Desenvolupament Urbanístic dels pobles del Maresme”, historiadors de tota la comarca presenten les seves comunicacions en relació a l’urbanisme dels nuclis poblats del Maresme, els eixamples i ampliacions dels nostres pobles i elements arquitectònics concrets com cases, esglésies, fabriques, palaus, castells, així com també de Mestres de cases, arquitectes i enginyers que han deixat una empremta al nostre territori.

La historiadora i arqueòloga, Laura Bosch, gerent del Museu Municipal, presenta dues comunicacions:

La primera d’elles porta el següent títol: Del Mas Rafart de Cabrils al castell de Can Jaumar. La segona comunicació, es presenta conjuntament amb el també historiador i arqueòleg Jordi Montlló : L’urbanisme al servei del capitalisme salvatge. La Cisa (Premià de Dalt). Un estudi de cas.

Resum:
El mas Rafart, ubicat al turó de l’actual Cementiri, està documentat al segle XVI. Però els seus orígens són anteriors. La documentació localitzada per ara és minsa. Sabem que al segle XIX ja pertany a la família De Jaumar, i que l’any 1924 el seu propietari decideix transformar-lo en un castell neomedieval. Qui n’és el seu arquitecte? Enderroc i nova construcció o remodelació? Quins varen ser els motius?

Un cop presentat al Centre d’Estudis Vilassarencs, l’autora presentarà els resultats de la recerca al Museu Municipal de Cabrils, on esperem hi assistireu nombrosos.


divendres, 31 de març de 2017

El Museu recomana: Exposició de Josefa Tolrà i Julia Aguilar a l'antic convent de Les Bernades - Salt - Girona


L’artista i mèdium cabrilenca Josefa Tolrà, juntament amb l’aragonesa Julia Aguilar, seran les protagonistes de l’exposició “Josefa Tolrà i Julia Aguilar. Artistes i visionàries” que el pròxim divendres 7 d’abril a les 19.30 h s’inaugurarà a l’antic convent de Les Bernardes, a Salt (Girona).
Per primera vegada juntes, s’uneixen dues artistes històriques que comparteixen origen en les seves capacitats mediúmiques i que han estat venerades per noms tan heterodoxos com Brossa, Cuixart o Tàpies. Aquesta mostra inèdita, és possible gràcies a la investigació que porta a terme l’Associació Josefa Tolrà i els estudis que han fet Antonio Buil i Antonio Abarba sobre el llegat de Julia Aguilar.
Josefa Tolrà va néixer el 8 de gener de 1880 en una casa de cos del carrer Sant Salvador i va viure a Cabrils fins a la seva mort, el 1959. Pepeta Tolrà va començar a dibuixar a partir del 1942 com a antídot a la tristesa i la depressió ocasionada per la mort dels seus dos fills —un abans i l’altre durant la Guerra Civil—, recreant més d'un centenar d'extraordinàries visions d'un gran contingut simbòlic al dictat del què ella denominà éssers de llum.
Durant aquest temps també va escriure i il·lustrar nombroses llibretes, va compondre poemes, transcriure textos, brodar mantons amb filigranes fluídiques, redactar una novel·la i atendre els seus veïns com a sanadora.

divendres, 17 de març de 2017

Auca dels rellotges de sol de Cabrils



L'auca dels rellotges de sol ja està a disposició del públic. Us el podeu despenjar des del bloc mateix o bé en podreu trobar en paper a l'Ajuntament o al Museu.

Volem agraïr una vegada més a tots els cabrilencs que ens ha permès entrar al seu domicili, per a fer-ne l'estudi i  fer les diferents visites guiades. Però també, d'una manera molt especial, als senyors Joan Vilamala Terricabras i Ramon Cuéllar i Sorribes, la seva amabilitat en cedir-nos la lletra.

Per saber-ne més: 

JOAN VILAMALA TERRICABRAS. Nascut a Folgueroles (Osona) l’any 1949. És un home polifacètic: cantant, compositor, historiador i  escriptor de versos i auques.
Cofundador del grup Esquirols (1969-1985) i autor de cançons com ara Fent camí, Conte medieval, Al banderer de la pau, Cada dia és un nou pas... darrerament, com a lletrista, ha escrit els textos del cd Història de Catalunya amb cançons 2.0. (Picap 2009) que ha musicat Toni Xuclà.
Llicenciat en Filologia catalana, ha exercit com a  professor a Manresa on resideix des de 1972. És membre de la Societat Verdaguer, sobre l’obra del qual ha publicat un vídeo, tres antologies i articles de divulgació.
En qualitat d’historiador de l’art ha investigat i divulgat en diverses publicacions la nissaga dels Pujol, cinc generacions d’escultors de gust barroc que van aixecar una setantena de retaules al llarg dels segles XVIII i XIX.
Vilamala, en la seva faceta d’aucaire, ve publicant auques des de 1976. D’ençà de 1997 a internet disposa de «La Paret de les Auques» de l’IES Pius Font i Quer de Manresa, creada pel webmestre Jordi Fons, que podeu trobar a  http://www.auques.cat/ Han il·lustrat les seves auques dibuixants acreditats com Jaume Gubianas, Dani Hernández Massegú, Picanyol, Isaac Bosch, Pilarin, Manel Fontdevila, Alfons Font, Carolino, Valentí Gubianas, Àngel del Pozo, Àngel Garcia, Lluís Albert Arrufat, Anna Clariana, Clara Oliveras...    



RAMON CUÉLLAR I SORRIBES. Nascut el 2 de juliol del 1934 a Sant Andreu de Palomar, avui barri de Barcelona, resideix a Dully, Suïssa. És soci i vocal de cultura del Centre Català de Lausana.
Infermer diplomat, màster d’infermeria, ha estat professor en diverses Escoles d'infermeria en llengua francesa a Suïssa. És jubilat des del 1999.
Conferenciant en català i en francès en temes de cultura catalana, Ramon Cuéllar és autodidacta.
D’ençà que es va iniciar de la mà de Joan Vilamala en el món de l’auca, amb qui n’ha escrit «a quatre mans» una trentena, ha esdevingut, també en solitari, un Aucaire reconegut i un gran difusor a través d’aquest popular gènere de la cultura catalana i del fet català. Els seus versos han estat il·lustrats per dibuixants de prestigi com: Jaume Gubianas, Roger Tallada, Joaquim Bundó, Hugo Pradas, Mireia Grangé, Neus Olivé, Jou Ramírez, Francesc Masip, Joan Duch...
Des de l’any 2006 disposa d’un magnífic lloc web d'auques: 


divendres, 3 de febrer de 2017

Els hipogeus de Cabrils al programa "El Racó", del Grup d'Història del Casal, a Mataró Ràdio.


Dijous, 9 de febrer de 20176, de 9 a 10 del vespre, la historiadora Laura Bosch serà la convidada al programa de ràdio "El Racó", del Grup d'Història del Casal, a Mataró Ràdio, en la freqüència 89.3 fm. 


Parlarem del museu, de Cabrils i d'alguns dels seus elements patrimonials més amagats, en aquest cas sota terra: els hipogeus. Enguany, l'estudi sortirà a la llum després d'una recerca de llarga durada. Els resultats seran presentats al museu de Cabrils i a la XXXIV edició de les Sessions d'Estudis Mataronins, on historiadors i investigadors presenten comunicacions de format breu sobre aspectes inèdits d'història, arqueologia, geografia, etnografia... en l'àmbit de tot el Maresme. 

Fons Mataró Ràdio


Les presentadores seràn Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Maria Asmarat. Esperem que sigueu nombrosos a escoltar-ho.

dijous, 19 de gener de 2017

El cadirat gòtic de la basílica de Santa Maria del Mar i l'església de la Santa Creu de Cabrils. Història d'una peça recuperada.







Conferenciant: DR. JOAQUIM GRAUPERA GRAUPERA
Dia: Dissabte 28 de gener a les 7 de vespre
Lloc: Museu Municipal – carrer de Santa Creu, núm. 5, 08348 Cabrils


Crònica:


Fons Salvany  (SaP – 289-08 (1916).
Biblioteca de Catalunya
A partir d’una sèrie de fotografies de principis del segle XX, realitzades l’any 1908 i conservades a l’Arxiu Mas, dipositat a l’Institut Amatller -  (negatiu b/n). (16b) Número de clixé: B-1560 i 1540 Any: 1908) -,  i a la Biblioteca de Catalunya – C. Fons Salvany (SaP – 289-08 (1916), es van identificar uns plafons de fusta amb relleus gòtics inèdits que l’any 1918 es conservaven en el cor de l’església de la Santa Creu de Cabrils. En aparença, semblaven mampares laterals d’una càtedra o d’un banc de cor gòtic. Aquestes mampares, es van cremar l’any 1936 al mig de la plaça de l’Església juntament amb la resta del mobiliari litúrgic (a excepció dels bancs i l’orgue).

Semblava estrany que una església acabada de construir i la seva predecessora, la capella de la Santa Creu, construïda també al mateix indret, tinguessin una importància litúrgica i econòmica rellevant per posseir  una peça d’aquesta qualitat. Per tant, d’algun lloc hauria vingut, però d’on? i, per què?

Fons MMC
Josep Samon, que està treballant en la catalogació d'una part de l’Arxiu Patrimonial de la família Tolrà, ens ha permès descobrir una branca lateral de la família, originària del mas Tolrà de Cabrils, on una sèrie d’anotacions permeten confirmar l’origen importat de les peces.

La documentació consultada ens confirma que el dia 2 de maig de l’any 1779, Francesc Tolrà i Lledó, sombrerer , establert al barri de la Rivera de Barcelona   va aprofitar que a la Basílica de Santa Maria de Barcelona, s’estava desmuntant el cadirat gòtic de la primera meitat del segle XV,  per adquirir-ne una part.
Gràcies a la descoberta d’aquesta informació, se sap doncs que en el moment de la demolició, una part dels seients del cor va ser venuda a particulars. És aquí on apareix el nom de Francesc Tolrà i Lledó
El text diu  que va comprar “(...) nou cadires belles del cor de Santa Maria de Barcelona, per al cor de Santa Creu de Cabrils” (...) que van costar 27 lliures. Per altra banda, en la documentació conservada a l’Arxiu de Santa Maria del Mar, se sap que els constructors del cadirat van ser Francesc Gener, Llorenç Reixac, Antoni Claperós, Macià Bonafè i Enric de Birbar de Lovaina o de Bravant.

Fins la troballa d’aquesta documentació, es creia que el cadirat gòtic havia desaparegut totalment entre la seva demolició i els fets ocorreguts el juliol del 1936 que comportaren la crema de la major part del mobiliari litúrgic de la Basílica.

Així doncs, una descoberta excepcional, que torna a fer parlar una vegada més de Cabrils. 

El Doctor Joaquim Graupera, es va desplaçar in situ, a la Basílica de Santa Maria per intentar esbrinar alguna dada més i la seva sorpresa va ser quan va anar localitzant part d’aquest cadirat, desmembrat i repartit en les diverses capelles laterals de la basílica, amb un total d’11 seients del cor baix i 3 seients pertanyents al cor alt.


Restes del cadirat gòtic que encara es poden veure a la basílica de Santa 
Maria de Barcelona. Foto cedida pel Dr. Joaquim Graupera.


Foto: Xavier Fazio
Foto: Xavier Fazio


Foto: Xavier Fazio

Foto: Xavier Fazio
Foto: Xavier Fazio


Foto: Xavier Fazio





 Foto: Xavier Fazio