dimarts, 7 de novembre de 2017

Del mas Rafart al Castell de Can Jaumar, 800 anys d'història. La reforma del mas en castell d'estil neomedieval

Postal anys 1970. Vista aèria del Castell de Can Jaumar. Fons MMC


Dissabte 4 de novembre, la historiadora i arqueòloga Laura Bosch, va presentar al públic el resultat del seu treball d'investigació, que ha durat més de tres anys.
La sala plena de gom a gom, va poder seguir les explicacions de l'evolució del mas Rafart des de la primera dada històrica coneguda: 1229 fins a l'arribada de la nissaga Jaumar, l'any 1835, quan l'adquireix Joaquim de Jaumar de la Carrera i Bofarull a partir d'una venda judicial.

A partir de documents i arxius fotogràfics, es va poder anar veient les diferents reformes fins arribar a l'any 1923 on la família fa remodelar la gran masia en castell d'estil neomedieval.

Aquest fet, és el resultat d'un corrent on a mitjan del segle XIX i primer quart del segle XX molts masos, aparentment senzills, desperten un interès especial, d'exaltació del pairalisme, dins el discurs nacionalista. La masia es mitifica i certament anirà molt més enllà dels seus valors arquitectònics. Puig i Cadafalch és un dels impulsors d'aquest corrent. El seguiran d'altres com Lluís Bonet Garí, Josep Danès o Joaquim Folch i Torres.

L'artífex de la reforma serà el jove arquitecte, Pedro-Eugenio de Cendoya Oscoz. Mentre treballa en el projecte de remodelació, l'any 1924 obté el reconeixement oficial en guanyar el concurs que es convoca el mateix any a Barcelona per a la realització d'un dels edificis més emblemàtics de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929: el Palau Nacional de Montjuïc, l'actual Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Aquest edifici el realitza amb la col·laboració d'Enric Catà i Catà, arquitecte municipal d'Arenys de Munt. 

A principis de 1923 Manel de Jaumar i Bofarull, inicia els contactes amb Cendoya a qui sol·licita un estudi previ per a la remodelació de la masia en castell. Les obres comencen a partir de l'agost.
El seu germà, Francesc de Sales, que va ocupar el lloc d'alcalde accidental de la ciutat de Barcelona durant els darrers mesos de l'any 1935, també s'hi apunta i la resta de germans ho ferà successivament.

Laura Bosch durant la conferència. Foto: Ramon Boadella

Imatges del públic assitent a la conferència. Foto: Ramon Boadella

Imatges del públic assitent a la conferència. Foto: Jordi Montlló

Imatges del públic assitent a la conferència. Foto: Ramon Boadella

Imatges del públic assitent a la conferència. Foto: Jordi Montlló

Laura Bosch durant la conferència. Foto: Jordi Montlló