dijous, 19 de gener de 2017

El cadirat gòtic de la basílica de Santa Maria del Mar i l'església de la Santa Creu de Cabrils. Història d'una peça recuperada.







Conferenciant: DR. JOAQUIM GRAUPERA GRAUPERA
Dia: Dissabte 28 de gener a les 7 de vespre
Lloc: Museu Municipal – carrer de Santa Creu, núm. 5, 08348 Cabrils


Crònica:


Fons Salvany  (SaP – 289-08 (1916).
Biblioteca de Catalunya
A partir d’una sèrie de fotografies de principis del segle XX, realitzades l’any 1908 i conservades a l’Arxiu Mas, dipositat a l’Institut Amatller -  (negatiu b/n). (16b) Número de clixé: B-1560 i 1540 Any: 1908) -,  i a la Biblioteca de Catalunya – C. Fons Salvany (SaP – 289-08 (1916), es van identificar uns plafons de fusta amb relleus gòtics inèdits que l’any 1918 es conservaven en el cor de l’església de la Santa Creu de Cabrils. En aparença, semblaven mampares laterals d’una càtedra o d’un banc de cor gòtic. Aquestes mampares, es van cremar l’any 1936 al mig de la plaça de l’Església juntament amb la resta del mobiliari litúrgic (a excepció dels bancs i l’orgue).

Semblava estrany que una església acabada de construir i la seva predecessora, la capella de la Santa Creu, construïda també al mateix indret, tinguessin una importància litúrgica i econòmica rellevant per posseir  una peça d’aquesta qualitat. Per tant, d’algun lloc hauria vingut, però d’on? i, per què?

Fons MMC
Josep Samon, que està treballant en la catalogació d'una part de l’Arxiu Patrimonial de la família Tolrà, ens ha permès descobrir una branca lateral de la família, originària del mas Tolrà de Cabrils, on una sèrie d’anotacions permeten confirmar l’origen importat de les peces.

La documentació consultada ens confirma que el dia 2 de maig de l’any 1779, Francesc Tolrà i Lledó, sombrerer , establert al barri de la Rivera de Barcelona   va aprofitar que a la Basílica de Santa Maria de Barcelona, s’estava desmuntant el cadirat gòtic de la primera meitat del segle XV,  per adquirir-ne una part.
Gràcies a la descoberta d’aquesta informació, se sap doncs que en el moment de la demolició, una part dels seients del cor va ser venuda a particulars. És aquí on apareix el nom de Francesc Tolrà i Lledó
El text diu  que va comprar “(...) nou cadires belles del cor de Santa Maria de Barcelona, per al cor de Santa Creu de Cabrils” (...) que van costar 27 lliures. Per altra banda, en la documentació conservada a l’Arxiu de Santa Maria del Mar, se sap que els constructors del cadirat van ser Francesc Gener, Llorenç Reixac, Antoni Claperós, Macià Bonafè i Enric de Birbar de Lovaina o de Bravant.

Fins la troballa d’aquesta documentació, es creia que el cadirat gòtic havia desaparegut totalment entre la seva demolició i els fets ocorreguts el juliol del 1936 que comportaren la crema de la major part del mobiliari litúrgic de la Basílica.

Així doncs, una descoberta excepcional, que torna a fer parlar una vegada més de Cabrils. 

El Doctor Joaquim Graupera, es va desplaçar in situ, a la Basílica de Santa Maria per intentar esbrinar alguna dada més i la seva sorpresa va ser quan va anar localitzant part d’aquest cadirat, desmembrat i repartit en les diverses capelles laterals de la basílica, amb un total d’11 seients del cor baix i 3 seients pertanyents al cor alt.


Restes del cadirat gòtic que encara es poden veure a la basílica de Santa 
Maria de Barcelona. Foto cedida pel Dr. Joaquim Graupera.


Foto: Xavier Fazio
Foto: Xavier Fazio


Foto: Xavier Fazio

Foto: Xavier Fazio
Foto: Xavier Fazio


Foto: Xavier Fazio





 Foto: Xavier Fazio

divendres, 13 de gener de 2017

Videos i reportarges sobre la mèdium i artista, Josefa Tolrà Abril


Homenatge a la mèdium i artista, Josefa Tolrà Abril el dia 8 de gener de 2017 al Cementiri Municipal de Cabrils.

Video: Xavier Fazio.



Homenatge a la mèdium i artista, Josefa Tolrà Abril el dia 8 de gener de 2017. Conferència al Museu Municipal de Cabrils.

Video: Farinadegaleta




Cabrils, l'artista desconeguda. 
Video: Farinadegaleta






Entrevista a Maria Tolrà, neboda de la Josefa Tolrà Abril. 8 de gener de 2016



Video de l'exposició "Josefa Tolrà. Dibujo fuerza fluídica" a la sala de Can Palauet (Mataró). Del 21 de desembre de 2013 al 30 de març de 2014.




Video del projecte "Qui sóc?".  8 Capgrossos que representen 8 artistes de diferents èpoques. 



Inauguració de l'exposició a Can Palauet el 21 de desembre de 2013. 




El 6 de febrer de 1998 es va inaugurar a Mataró l'exposició "revolt d'associacions" En representació d'ACM, en aquesta mostra col·lectiva d'associacions d'art contemporani, es van mostrar 3 dibuixos de Josefa Tolrà (1880-1959). En aquest vídeo Manuel Guerrero conversa amb Joan Brossa sobre la mèdium i artista de Cabrils.
Vídeo: Roser Alonso i Jordi Cuyàs
Edició: Jordi Cuyàs (2013)
ACM - Associació per a la Cultura i l'Art Contemporani



video


Podeu trobar aquesta i molta més informació al Web de l'Associació Josefa Tolrà:

https://josefatolra.org/tag/associacio-josefa-tolra/

Cabrils ret homenatge a la mèdium i artista cabrilenca, Josefa Tolrà i Abril (1880-1959)



Diumenge 8 de gener, el Museu Municipal ha acollit a l’Associació Josefa Tolrà. Coincidint amb la data de naixement de la Pepeta Tolrà Abril, la historiadora, crítica d’art i presidenta de l’Associació, PILAR BONET, ens ha apropat a la figura d’aquesta extraordinària mèdium i artista.

A les 11 del matí, des de la plaça de l’església, gairebé un centenar de persones van adreçar-se al cementiri municipal per un acte d’homenatge pòstum. En primer lloc l'alcaldessa, sra. Lina Morales va obrir els actes protocolaris amb un discurs molt emotiu. Seguidament va intervenir l'Eulàlia Salvador en representació de la família i la secretària de l'Associació, sra. Sandra Martínez va llegir un poema inèdit escrit per la mèdium. L'acte va finalitzar amb la col·locació d'un ram de flors a la tomba on la Pepeta descansa al costat del seu marit en Jaume Lladó.

A les 12 del migdia, al museu, plè a vessar, la historiadora Pilar Bonet va realitzar una retrospectiva  de la vida i obra de la Pepeta. Les intervencions per part del públic van ser nombroses. Es van vendre reproduccions en facsímil d'algunes de les obres de la Josefa Tolrà. Els diners obtinguts serviran per conservar, restaurar i emmarcar l'obra de la mèdium i artista. 

En acabat, a la planta baixa, es va oferir el vermut de l'amistat. Davant les nombroses sol·licituds per conèixer els indrets on va nèixer, viure i morir la Josefa Tolrà, el museu va organitzar una ruta guiada a la qual es van afegir els familiars i bona part dels assistents. 


Una mica d'història:

Arxiu: www.josefatolra.org
Josefa Tolrà i Abril va néixer el dia 8 de gener de 1880 a Cabrils, en una casa de cos del carrer Sant Salvador. Uns anys més tard anirà a viure a Can Bergai, al Torrent Roig, fins la mort del seu marit. La seva vida va discórrer com la de la majoria de nenes i nens d’aquell poble menut. Després d’anar a escola, entra a treballar a la fàbrica gran, del senyor Ignasi Font. La seva estada a la fàbrica serà de curta durada. Es casa molt jove amb en Jaume Lladó, amb el qual tindran tres fills, en Joan, la Maria i en Pere. Malauradament, perdrà els dos nois; primerament el petit, en Pere, després d’una llarga malaltia i per si el patiment  de la pèrdua d’un fill no els va castigar prou, amb la Guerra Civil, mor l’hereu de la família, en Joan.

La depressió sobrevinguda per la pèrdua dels dos fills serà immensa.  La Pepeta, que ben poc havia trepitjat l’escola, comença a dibuixar i escriure empesa per la comunicació fluídica que establirà amb éssers de llum. És així com, sense haver sortit mai del seu poble natal, comença a omplir llibretes senceres de dibuixos i símbols, de poesia i de ciència, de llocs llunyans i de fets històrics, escrits en llengua castellana, que desconeixia gairebé. Els dibuixos seran cada vegada més sorprenents. Brodarà mantellines d’una bellesa excepcional, guiada per aquesta força fluídica.

Jaume Lladó i Josefa Tolrà
davant de la portalada de Can Bergai.
Arxiu: www.josefatolra.org
La gent del poble, assabentats d’aquest fet, l’anava a veure; alguns d’ells demanaven consell i ella amb la bondat que la caracteritzava, mai va negar ajut a ningú, mai va acceptar diners, perquè només era una mèdium entre els éssers de llum i els homes. Molts d'ells encara recorden que els receptava aigua de la font Sagrera. Va oferir els seus dibuixos a qui li ho demanava; per ella no tenien més importància que la de comunicar-se. No es considerava artista. Quan el seu marit, en Jaumet va morir a Can Bergai, els cosins de Ca l’Arlot van reformar el celler perquè s’hi instal·lés  amb la seva filla. I allí va viure fins que un matí, el 15 d’octubre de 1959, com si dormís, asseguda al balancí de la seva habitació, amb el pot de pa amb llet a la mà, se’n va anar, tal vegada com aquells éssers de llum que ella coneixia tant bé.

El poeta Joan Brossa, el pintor Antoni Tàpies, l’escultor Moisès Villèlia i altres membres del Club 49, com Alexandre Cirici es van interessar en l’obra de la Pepeta Tolrà. També ho feran Magda Bolumar, Maria Dolors Orriols, Manuel Cuyàs o Enric Modolell. Brossa havia visitat varies vegades a la Pepeta. D’ella deia que veia l’aura de les persones i que parlava i dibuixava en estat de trànsit.

El 18 de gener de 1956, els amics de l’Associació Cultural Club 49, organitzen una exposició breu a la Sala Gaspar de Barcelona a partir de 12 dibuixos escollits pel psiquiatra Joan Obiols, sota el títol de Dibujo fuerza fluídica.

L’any 1977, amb motiu de la Festa Major, es fa una exposició de la seva obra a l’entrada de l’ajuntament de Cabrils, abans de la seva rehabilitació. 

L’any 1998, l’Associació per a la cultura i l’Art Contemporani, de Mataró, exposa part de l’obra de la Josefa Tolrà, alguns d’ells propietat del poeta Joan Brossa, que relata la història de la mèdium i artista.

L’any 2011, al Museu Reina Sofia de Madrid en una exposició que porta el nom de “¿La guerra ha terminado? El arte en un mundo dividido, 1945-1968” s’exposen sis dels dibuixos de la Josefa Tolrà, al costat d’artistes de renom internacional com Dubuffet, Fautrier, Michaux o Wols, entre altres.

L’any 2014, a Can Palauet de Mataró, s’inaugura una exposició excepcional, amb el nom de “Josefa Tolrà, Dibujo, fuerza fluídica”, de la mà de la Comissaria Pilar Bonet. També es presenta un catàleg on s’analitza per primera vegada l’obra d’aquesta cabrilenca.

Per més informació: 

AROLA, R.; BASSAS, A.; BONET, D.; GONZÀLEZ, M. J.: GRANDAS, T.; GUERRERO, M. HORTA, G.; MARTÍNEZ, S.; MONTLLEÓ, D.; OBIOLS, J.; SALVADOR, E.; SANTAMARIA, D.. (2014). Josefa Tolrà. Mèdium i artista. Ed. ACM i Ajuntament de Mataró. Direcció de Cultura (català, espanyol i anglès).

www.josefatolra.org



Reportatge fotogràfic:



11del matí: Homenatge al Cementiri Municipal

Homenatge al Cementiri Muncipal. Fotografia, J. Montlló

Homenatge al Cementiri Muncipal. Fotografia, J. Montlló

Homenatge al Cementiri Muncipal. Fotografia, J. Montlló

Homenatge al Cementiri Muncipal. Fotografia, J. Montlló 
Homenatge al Cementiri Muncipal. Fotografia, J. Montlló



Homenatge al Cementiri Muncipal. Fotografia, J. Montlló

Homenatge al Cementiri Muncipal. Fotografia, J. Montlló

Homenatge al Cementiri Muncipal. Fotografia, J. Montlló

Homenatge al Cementiri Muncipal. Fotografia, J. Montlló

Homenatge al Cementiri Muncipal. Fotografia, J. Montlló

Homenatge al Cementiri Muncipal. Fotografia, J. Montlló

12 del migdia: Conferència "Només quan dibuixo em sento en pau". Josefa Tolrà Abril (1880 - 1959).

La historia d'art i Presidenta la l'Associació Josefa Tolrà durant la seva intervenció. Fotografia: J. Montlló

Fotografia: J. Montlló

Fotografia: J. Montlló

Fotografia: J. Montlló

Fotografia: J. Montlló
Davant les nombroses sol·licituds per conèixer el lloc on va nèixer, viure i morir la Pepeta, el museu va organitzar una ruta guiada a la qual es van afegir els familiars i bona part dels assistents. 

Carrer de Sant Salvador, aquí va néixer i viure la Pepeta Tolrà. Fotografia: Xavier Fazio

Carrer de Sant Salvador, aquí va néixer i viure la Pepeta Tolrà. Fotografia: Xavier Fazio


Ca l'Arlot. Foto: L. Bosch

Ca l'Arlot. Foto: L. Bosch

Can Bergai al torrent Roig, on va viure amb el seu marit, en Jaumet i els seus fills. Foto arxiu: MMC