dissabte, 23 de juny de 2018


Més enllà de la preservació dels ritus i costumari propis de les fogueres ancestrals on s’hi ha incorporat els focs d’artifici, el foc continua tenint una gran presència en la celebració de la festa de Sant Joan. Pocs de vosaltres sabreu però, que a principis de segle  XX, Cabrils va alçar-se juntament amb altres pobles en resposta a un fet històric. Per primera vegada en la història de la celebració de la Nit de Sant Joan, un significat polític farà que les fogueres es consideren com a símbol de la unitat dels catalans.

El 2 de juny de 1906 el diari local La Veu de Capellades publica una crida sota el títol “Salutació Germanívola a tots els Catalans”, convidant a encendre fogueres als cims més enlairats de cada municipi la Nit de Sant Joan.

Això passava perquè políticament l’any 1905 queda marcat pels fets ocorreguts al setmanari Cu-Cut!, i per l’actuació repressiva de l’Estat espanyol vers la llibertat d’expressió de Catalunya. 300 oficials de la guarnició de Barcelona varen destrossar i calaren foc a la redacció del setmanari. En resposta, una gran part dels partits catalans decideixen unir-se en una gran coalició per fer front, la Solidaritat Catalana. Aquest fet genera una gran efervescència social en el catalanisme, atès que representa la unitat del poble català, l’ideal de tota nació.

Els textos de l’època criden a l’adhesió, al canvi, demanen la llibertat del país, la regeneració política i el progrés.

En aquest context neixen les Foguerades Patriòtiques de Sant Joan dels anys  1906 i 1907. En el discurs de la Solidaritat Catalana s’hi incorpora per primera vegada el missatge polític a una celebració festiva com són els focs de la Nit de Sant Joan i que perduren més d’un segle després,  sobretot amb la creació mig segle més tard d’un altre ritual alhora festiu i polític: la Flama del Canigó.

Cabrils s’adhereix al crit de les Foguerades Patriòtiques. De l’any 1906 no n’hem trobat per ara cap menció en tot cas als diaris de l’època però si que en tenim referències per al següent:


«Fochs.- En la vetlla de Sant Joan molt serán els fochs que’ls entussiastas catalanistas d’aquestas encontradas encendrán pels turons mes enlayrats de las mateixas, no sols pera seguir la tradició, sinó també pera saludar ab ells á tots los demés germans de la terra catalana y fins també als de Fransa’ls quals aixis mateix per medo d’aytal demostració exteriorisarán una vegada més l’afecte que senten envers nosaltres. En la expressada nit podrán donchs ovirarse en aquests encontorns quatre grans fogatas. Una al cim de Burriach á cárrech de l’Agrupació d’aquest poble i las altres a Montcabrer, turó de Sant Joan y de Sant Matheu, iniciadas respectivament per los autonomistas de Cabrils, Cabrera y Sant Pere de Premià.» (Costa de Llevant, 22 de juny de 1907) 

O encara un altre:

 «Ens avisen que els catalanistes d’aquesta localitat faran el seu foc en el turó de Montcabré» (El Poble Català,19 de juny de 1907) 

I també,  «Una bona colla d’entusiastes y patriotes catalans d’aquest poble pintoresch preparem ab grans treballs la celebració de un foch de grans dimensions al bell cim del Montcabré pera al revetlla de Sant Joan. Podrà perfectament observarse desde Barcelona» (La Veu de Catalunya, 22 de juny). 


El missatge era clar:

«Avui a les nou hores de la poética reverta de Sant Joan, en més de cent grandiosos altars de Catalunya, hi flamejarà foch d’amor y germanor que, aba sa lluminosa comunicació, estrenyerà més y més els sentiments de Solidaritat entro tots els fills de la terra catalana. A n’aquesta hora una grandiosa població de Catalunya s’encimalarà a les montanyes pera rebre la germanívola comunicació de tots els nostres compatricis»

Cada vegada que llegiu o escolteu aquestes paraules del poeta Joan Maragall, no oblideu doncs als valerosos de tots els pobles, als cabrilencs que a principis de segle no van poder realitzar el que nosaltres si veurem:

«Ja les podeu fer ben altesl
les fogueres aquest any
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d’aquest Sant Joan.
Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant…
i en fareu també en la Serra
perquè els vegin més enllà…
i el crit d’una sola llengua
s’alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d’un clamor de Llibertat !»

                        Joan Maragall (juny 1907)

divendres, 15 de juny de 2018

IN MARITIMA. 2n Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval


L'Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de vilassar de Dalt i Maresme Medieval convoquen In maritima: II Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, un fòrum bianual on es presenten els treballs més recents sobre la història i el patrimoni medieval de la comarca. 

El Simposi es desenvoluparà durant tot el dia a la Sala d'actes de la Biblioteca de can Manyer, - Plaça Martí i Pol 6 de Vilassar de Dalt -.

En aquesta segona edició tractarem l'anàlisi del poblament rural al Mareme medieval, i portarà per títol Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials.

El juliol del 2017, en la presentació de les actes del primer Simposi, la Dra. Coral Cuadrada (URV) va presentar la ponència «Masos i masies: estat de la qüestió i vies de recerca», que ens oferia un punt d'arencada per a aquest segon simposi, ja que es van definir les línies d'investigació que s'han donat i es poden donar sobre aquest tema.

Per entendre l'organització del territori en l'etapa medieval, no es poden deixar de banda els masos com un dels trets bàsics que el configuren. El simposi proposa abordar aquest element des de múltiples perspective (l'arqueologia, la història, la geografia, la genealogia, l'economia, la sociologia, l'antropologia, l'arquitectura i el patrimoni material i artístic, aportant una lectura multidisciplinària del fenòmen.

Encara avui dia, a les diferents viles i ciutats de la comarca s'han conservat moltes masies. Conèixer-les i entendre el seu valor patrimonial és un dels objectius del simposi.

ORGANITZACIÓ

Dr. Joaquim Graupera Graupera, director.
Sr. Enric Ortega Rivera, secretari tècnic.

COMITÈ CIENTÍFIC

Dra. Coral Cuadrada Majó. Universitat Rovira Virgili (Tarragona).
Dra. Roser Salicru i Lluch. Institució Milà i Fontanals - CSIC (Barcelona).
Dr. Pere Benito i Monclús. Universitat de Lleida.
Sr. Josep Samon Forgas. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt
Sr. Alexis Serrano Méndez. Director de l'ARxiu Comarcal del Maresme i president del Centre d'Estudis Vilassarencs.
Sra. Laura Bosch Martínez. Gerent del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils.


PROGRAMA

9.30h. Lliurament de la documentació i acreditació dels participants.

10.00h. Inauguració del Simposi. Parlaments.

Ponències

10.30h. Ponència marc.
«Els masos a la Marina de la Selva entre el 1200 i el 1500», a càrrec de Xavier Soldevila i Temporal, Associació Història Rural de les Comarques Gironines.

11.30h. Pasa/cafè

12.00h. Ponència marc
«El mas català com a estructura senyorial: canvis i continuïtats al llarg de l'Edat Mitjana», a càrrec del Dr. Pere Benito i Monclús, Universitat de Lleida.

13.00h. Inici de les comunicacions

14.00h. Pausa per dinar

16.00h. Lectura de comunicacions
La durada de cadascuna dependrà de les comunicacions presentades de forma lliure.


Les comunicacions s'organitzaran en dos àmbits
a) Tema propi del Simposi: els masos medievals
b) Temàtica oberta sobre l'època medieval al Maresme i a Catalunya

Al finalitzar
Visita comentada al Vilassar medieval.

dijous, 7 de juny de 2018

Corpus 2018. A l'ombra de les catifes

Si bé encara algú pot anar a collir o recol·lectar els elements necessaris per la catifa, actualment cada grup, en funció del projecte, omple una taula de necessitats que transmet a la regidoria de Festes. No fa pas massa anys la setmana abans anaven a recollir tot allò que calia, establint un ordre en la recol·lecció, prioritzant primer les espècies més resistents i deixant per al final les més fràgils i delicades.

El procés de tria és tal vegada un dels passos més importants on la paciència i la constància requereix moltes hores. Car en el cas de la flor cal desfullar-la de la branca i emmagatzemar-la en un lloc fresc i sec per evitar que agafi humitat. Triar la flor demana molt de temps i aquí el més important per conservar la moral és treballar en grup, en un espai arrecerat, que actualment és el Casal dels Avis, a l’antiga escola de nens Tolrà.

Volem amb aquestes imatges homenatjar a totes i cadascuna de les persones que fan que any rera any els catifaires puguin realitzar veritables obres d'art. Sense elles i sense tots els que ens han deixat en aquests gairebé vint-i-cinc anys, això no hagués estat possible.


Núria Llongueras de Ca l'Estrany pilar indispensable de l'organització. Foto: MMC

Foto: MMC

Pilar Font de Ca l'Ardano. Foto: MMC

Marta Rigau de Can Salvi. Foto: MMC

A primer terme, la Mercè Font de Can Pujol de l'Era. Al fons, la Tatis i la Núria Llongueras.
Foto: MMC

Preparant el clavell groc pel llaç de suport als nostres presos polítics. Fons MMC

Preparant el clavell groc pel llaç de suport als nostres presos polítics. Fons MMC

L'humor i la voluntarietat sempre present. Fons MMC.



Fons Núria Llongueras - Jaume Llonch. Any 2000.


Fons Jordi Vega - M. Àngels Aldrufeu


Salvador Abril de Can Salvi. 
Fons Jordi Vega - M. Àngels Aldrufeu



L'Elisa Altafulla. Fons Jordi Vega - M. Àngels Aldrufeu




L'Irene.  Fons Jordi Vega - M. Àngels Aldrufeu



Casal dels Avis. Fons Jordi Vega - M. Àngels Aldrufeu



Casal dels Avis. Fons Jordi Vega - M. Àngels Aldrufeu



. Casal de la Rectoria. Fons Jordi Vega - M. Àngels Aldrufeu

dimecres, 6 de juny de 2018

Corpus 2018. Carrer del Mestre J. Jambert

Com cada any, la colla de catifaires del carrer Jambert te per costum dissenyar una catifa temàtica: Mozart, Cervantes... Enguany, per tot Catalunya s'estan organitzant diverses activitats en memòria i reconeixement de qui fou un científic brillant, Pompeu Fabra, que va codificar i modernitzar la llengua i la va fer apta per als diversos estils i funcions. 

La colla de catifaires del carrer Jambert, encapçalats per la Laura Casalprim ho ha tingut clar. El disseny de la catifa fa una especial incidència en la seva aportació a la llengua, alhora que posa en valor el gran arrelament social de la seva figura i obra arreu de Catalunya.

Utilitzar el pedrís adossat a la façana de ponent de l'església de Santa Creu ha estat un encert. Tot un espectacle amb paraules sortides del diccionari: 

Democràcia: Govern en què el poble exerceix la sobirania.

Educar: Fornar (un infant o jove) desenvolupant i dirigint les seves facultats físiques.

Llibertat: Estat del que no està subjecta al domini d'un altre.

Però també hi hem pogut llegir: amnistia, concòrdia, barreja, amistat, memòria, meravella i Justícia o igualtat.

Colla de catifaires del carrer Mestre Jambert. Foto: MMC

Colla de catifaires del carrer Mestre Jambert. Foto: MMC

Colla de catifaires del carrer Mestre Jambert. Foto: MMC

Colla de catifaires del carrer Mestre Jambert. Foto: MMC

Colla de catifaires del carrer Mestre Jambert. Foto: MMC

Colla de catifaires del carrer Mestre Jambert. Foto: MMC

Colla de catifaires del carrer Mestre Jambert. Foto: MMC

Colla de catifaires del carrer Mestre Jambert. Foto: MMC

Colla de catifaires del carrer Mestre Jambert. Foto: MMC

Colla de catifaires del carrer Mestre Jambert. Foto: MMC

Colla de catifaires del carrer Mestre Jambert. Foto: MMC

Colla de catifaires del carrer Mestre Jambert. Foto: MMC
 
Colla de catifaires del carrer Mestre Jambert. Foto: MMC

Colla de catifaires del carrer Mestre Jambert. Foto: MMC

Colla de catifaires del carrer Mestre Jambert. Foto: MMC

Corpus 2018. Sagrera i Plaça de l'església

Dalt de les escales de l'església de la Santa Creu, antic cementiri del poble fins que l'any 1858 es construí el nou, és on va començar tot l'any 1995, amb mossèn Salvador Freixas.
25 anys després la colla ha crescut. Alguns ja no es poden ajupir, però han sabut transmetre la passió als més joves per continuar aquesta tradició. 


Colla de la Plaça de l'Església. Foto: MMC

Colla de la Plaça de l'Església. Foto: MMC

Colla de la Plaça de l'Església. Foto: MMC

Colla de la Plaça de l'Església. Foto: MMC

Colla de la Plaça de l'Església. Foto: MMC

Colla de la Plaça de l'Església. Foto: MMC

Colla de la Plaça de l'Església. Foto: MMC
Colla de la Plaça de l'Església. Foto: MMC


Colla de la Plaça de l'Església. Foto: MMC

Colla de la Plaça de l'Església. Foto: MMC



Colla de la Plaça de l'Església. Foto: MMC



Colla de la Plaça de l'Església. Foto: MMC



Colla de la Plaça de l'Església. Foto: MMC




Colla de la Plaça de l'Església. Foto: MMC




Colla de la Plaça de l'Església. Foto: MMC



Colla de la Plaça de l'Església. Foto: MMC