dilluns, 17 de setembre de 2018

30 de setembre - Actes commemoratius 1 d'Octubre




11:00H - INAUGURACIÓ DE L'ESPAI "ÀGORA 1 D'OCTUBRE".

Dia: 30 de setembre de 2018
Lloc: Davant de la biblioteca
Hora:  11h
Organitzador: Ajuntament de Cabrils amb la col·laboració de l'ANC Cabrils, Òmnium Cultural i el suport del Museu Municipal.




12:00H - EXPOSICIÓ: 

Llum als ulls i força al braç: l’1 –O, el dia que recordarem sempre

Dia: 30 de setembre de 2018
Lloc: Museu de Cabrils
Hora:  12h
Comissaris de l’exposició: Laura Bosch (Museu de Cabrils) 646627814 Jordi Montlló 676 259 583
Museografia: Jordi Montlló

§  Exposició amb fotografies de Jordi Borras i un recull de fotografies de gent de Cabrils.

§  Inauguració d’un mural de 3 x 2 metres de l’artista Joan Clapés.

§  Presentació del documental  “L’Olivera, 1-O” , obra del director Martí Sala. Recull 23 entrevistes de cabrilencs i cabrilenques que van participar d’una manera o altra en el Referèndum.

Està per confirmar l’assistència de personalitats a la inauguració, a excepció de l’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales i membres del Consistori i també de  familiars d’exiliats o presos polítics. 

En Jordi Borràs, per motius professionals no podrà ser-hi, però el dia 20 d'octubre, a les 7 del vespre, al museu, presentarem el seu llibre “Dies que duraran anys”. 


L’1 d’octubre de 2017 és un dia que ha marcat l’imaginari col·lectiu de molta gent. Qui no recorda què va fer aquell dia? Un dia carregat d’emocions contrastades pels esdeveniments viscuts en la pròpia pell o mitjançant les xarxes socials i la televisió.
De l’orgull a la indignació, passant pel neguit, la joia o la ràbia continguda. Orgull per la victòria davant tots els obstacles i entrebancs d’un estat poderós i amb recursos il·limitats. A les vuit del matí ja s’havia guanyat, només pel fet d’obrir els col·legis electorals amb urnes i paperetes. Ells ho sabien i van obrar per revenja, desproporcionadament i de forma grotesca per un país dins la Unió Europea.
Fou una victòria aconseguida pel treball en xarxa, com una malla. Com diu Quico Sellés, en un sistema de nodes. De manera que si un nus es trencava, la malla aguantava. Un èxit que es va forjar clandestinament i es consolidà en els carrers. L’any 1968, Miguel Delibes, per explicar la Primavera de Praga, escrivia que l’esperança estava en els carrers. Cinquanta anys més tard, els catalans hem proclamat que els carrers serien sempre nostres.
Avui commemorem el primer aniversari d’aquells fets. El procés continua i el futur és un intangible que es construeix amb esforç, intel·ligència, paciència i fermesa. Si els carrers són nostres també ho és el poder de decisió.