dimecres, 18 de desembre de 2019

dilluns, 16 de desembre de 2019

Presentat el llibre "La Vall de Cabrera de Mar. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D"



Foto: Laura Bosch

Foto: J. Montlló


Dissabte, el museu va acollir tres dels autors del llibre coordinat per Josep Maria Rovira, "La Vall de Cabrera de Mar. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D": el propi coordinador, el dr. Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí Altimira, president del Grup d'Història del Casal de Mataró.

Una vetllada completa amb una gran acollida per part del públic que va assistir nombrós.

Després de les presentacions, Josep Maria Rovira, coordinador del primer volum que va aparèixer l'any passat sota el títol "La Vall de Cabrera de Mar a l'antiguitat, Ibers i romans. Patrimoni en 3D", presentava el segon de la col·lecció.

El llibre pretén ser un compendi del saber sobre l'evolució dels 2000 anys de vida del castell. Compendi d'infografies lluïdes. Les il·lustracions que posen de costat les estructures actuals amb les recompostes i projectades del passat són excepcionals. Les preses aèries, les simulacions, les superposicions, els croquis, els mapes i els dibuixos dels paisatges fan entrar al lector en els matisos, els detalls, el context, les tècniques de defensa i la quotidianitat medievals.

La recuperació visual de la capella (primera construcció al cim datada al segle IX) i la recreació de la torre d'homenatge, del pati d'armes, del recinte emmurallat i en general de la resta dels sectors, són un exercici de restauració virtual que ens transporta, pàgina rere pàgina, als temps gloriosos del feudalisme imperant.

Cabrera de Mar queda ben servida. la disciplina emergent de l'Arqueologia Virtual eixample la vall amb una mirada retrospectiva d'amplitud conceptual i metodologia científica. Un complement amable del treball bàsic que són les excavacions i les investigacions. Un complement no estàtic perquè retorna preguntes, planteja models i aventura hipòtesis.

El llibre convida a visitar el castell en visionat 3D clicant els enllaços cap als documents audiovisuals hostatjats a la gran xarxa que forma part ja completament de les nostres vides. Cliqueu! Les bondats de l'Arqueologia Virtual són evidents.

Foto: J. Montlló

Foto: J. Montlló

Foto: J. Montlló

Foto: J. Montlló

Foto: J. Montlló

Foto: J. Montlló
Foto: Laura Bosch

Foto: Grup d'Història del Casal

Per poder veure algunes de les imatges de recreació en 3D sobre el poblat iber de Burriac cliqueu al següent enllaç:


Us indiquem alguns passos per poder accedir a les diferents imatges 3D. Cliqueu, apreneu i sobretot divertiu-vos:







ELS BANYS O TERMES ROMANES DE CA L'ARNAU. CABRERA DE MAR
Josep Maria Rovira i Juan




FORN D'ÀMFORES DE CA L'ARNAU. CABRERA DE MAR
Josep Maria Rovira i Juan



INCINERACIÓ D'UN GUERRER IBER. CABRERA DE MAR
Josep Maria Rovira i Juan


EL CASTELL DE BURRIAC
Josep Maria Rovira i Juan




dilluns, 9 de desembre de 2019

El castell de Burriac, patrimoni en ·3D


L'arqueologia virtual està arribant al camp de la història local. La vall de Cabrera de Mar, que compta amb un patrimoni arqueològic de primer nivell, està essent objecte d'estudi avançat des de l'òptica de la visualització assistida per ordinador. Per tant, aquest llibre pretèn ser una eina de difusió cultural que marca tendència, obre camí i convida a navegar i explorar els elements del passat perl món del 3D.

El castell de Burriac o de Sant Vicenç és un dels jaciments més espectaculars de la comarca, i símbol de tots els pobles que s'hi apleguen, com és el municipi de Cabrils. És també un testimoni dels temps feudals. La seva silueta marca el perfil de la serralada del Baix Maresme.

Aquest llibre presenta un estat de la qüestió dels coneixements que arqueòlegs i historiadors tenen actualment de Burriac, amb voluntat divulgativa, i amb una tecnologia del segon decenni del segle XXI.

L'any 1980, amb motiu de la celebració del Cinquè Centenari del privilegi del rei Ferran el Catòlic que reconeixia les municipalitats de Mataró, Argentona, Vilassar, Cabrera i Premià, i la comprovació de la calamitosa degradació de les restes de l'antiga fortalesa, víctimes de les inclemències del pas del temps i de les accions incíviques, van propiciar la decidida intervenció dels deu ajuntaments de la comarca que, amb la col·laboració d'altres institucions públiques, van impulsar el Projecte Burriac.

El Museu Comarcal Maresme-Mataró va liderar i coordinar totes les actuacions de forma meritòria. Primer es van executar amb caràcter urgent les obres de consolidació, després van seguir els treballs d'excavació i finalment les intervencions de restauració de tot el conjunt.

Paral·lelament es va endegar una campanya de sensibilització de l'opinió pública i les institucions, la més important de les quals va ser l’exposició Burriac i la publicació d'un catàleg amb valuosos articles l'any 1988. Es van assolir solucions polítiques, econòmiques i culturals per garantir la preservació del conjunt monumental de tal manera que quedà incorporat per la porta gran al patrimoni de la comarca.

El llibre pretén ser un compendi del saber sobre l'evolució dels 2000 anys de vida del castell. Compendi d'infografies lluïdes. Les il·lustracions que posen de costat les estructures actuals amb les recompostes i projectades del passat són excepcionals. Les preses aèries, les simulacions, les superposicions, els croquis, els mapes i els dibuixos dels paisatges fan entrar al lector en els matisos, els detalls, el context, les tècniques de defensa i la quotidianitat medievals.

La recuperació visual de la capella (primera construcció al cim datada al segle IX) i la recreació de la torre d'homenatge, del pati d'armes, del recinte emmurallat i en general de la resta dels sectors, són un exercici de restauració virtual que ens transporta, pàgina rere pàgina, als temps gloriosos del feudalisme imperant.

Cabrera de Mar queda ben servida. la disciplina emergent de l'Arqueologia Virtual eixample la vall amb una mirada retrospectiva d'amplitud conceptual i metodologia científica. Un complement amable del treball bàsic que són les excavacions i les investigacions. Un complement no estàtic perquè retorna preguntes, planteja models i aventura hipòtesis.

El llibre convida a visitar el castell en visionat 3D clicant els enllaços cap als documents audiovisuals hostatjats a la gran xarxa que forma part ja completament de les nostres vides. Cliqueu! Les bondats de l'Arqueologia Virtual són evidents.


(Aquest text està extret del pròleg del llibre escrit per Nicolau Guanyabens i Calvet, direcotr del Museu Arxiu de Santa Maria - Centre d'Estudis Locals de Mataró)


Josep Maria Rovira n'és el coordinador i especialista en imatges 3D. També hi ha participat, Joan-Carles Alay Rodríguez Secretari General i responsable de la Comissió de Patrimoni de la Societat Catalana d'Arqueologia i vicepresident segon i director d'investigació de la Societat Española de Investigación de perfiles criminològicos, expert en arqueofurtivisme, @Joan Francesc Clariana, Dr. en Dret i Arqueologia Clàssica i especialista en ceràmica romana, Rosa Isabel Garí Lleixa professora d'història, coodirectora de varies excavacions realitades a Can Modolell, @Antoni Llamas, Coofundador del Grup d'Història del Casal especialista en bruixeria, Enric Subiñà Dr. en Història Medieval, Premi Burriac en tres convocatòries, amb gran nombre de publicacions tant a revistes temàtiques com a congressos. Jaume Vellvehí President del Grup d'Història del Casal de Mataró, Premi Iluró 2002 i Premi Rafel Cornellà de retrat literari.




dijous, 5 de desembre de 2019

El museu recomana: L'oníric món del doctor Pere Catà


Dijous dia 5 de desembre, a les 7 del vespre s'inaugura al Museu de Sant Andreu de Llavaneres - Can Caralt, l'exposició "L'oníric món del doctor Pere Catà".

Està dedicada a un figuraire a qui fa un any, el Col·lectiu El Bou i la Mula i l'Associació de Pessebristes de Barcelona varen homenatjar. Un escultor sense taller, allunyat del bullici mundà, que com una formigueta treballa per a ell, en el seu minúscul estudi, pel seu plaer i sobretot, per fer plaer als seus amics. Ell és el Doctor Pere Catà i Vidal (Sant Pol - El Maresme, 1937); més conegut entre els pessebristes i amics com el doctor Catà. És un dels grans desconeguts fora del petit cercle dels pessebristes barcelonins. El seu desconeixement és directament proporcional a la seva vàlua.

La seva llarga trajectòria com a escultor amateur i la seva vinculació a l'Associació de Barcelona i al Col·lectiu El Bou i la Mula, foren motius suficients perquè el 5 d'octubre de 2018 se li fes un homenatge com a mostra d'agraïment per la seva aportació tècnica, artística i humanística al món del pessebrisme. La present exposició és una fita més per tal de fer més visible l'obra d'un escultor que transforma el fang en excel·lència.




dijous, 28 de novembre de 2019

Les corals de Santa Helena i La Concòrdia, patrimoni immaterial


Les corals de Santa Helena i La Concòrdia són dues entitats culturals vertebradores del nostre territori. La de Santa Helena, fundada l'any 1992 i la de la Concòrdia, l'any 1928 (data de la inauguració del penó). Aquesta darrera sota la influència de les formacions claverianes (inscrita oficialment l'any 1940 com a tal a la Federació de Cors de Clavé), en un esforç per fer arribar la música a les classes treballadores, a partir de l'impuls de l'aparició de l'Orfeó Català, dins d'un context romàntic de la Renaixença, un moviment social i cultural de revitalització i de creació del sentiment de catalanitat, a partir de la llengua i de les arts. 
Tan una com l'altra són importants perquè són espais de socialització i de creixement individual i col·lectiu. 
A través de la seva música, expressen gran varietat de missatges: declaracions musicals que van des de la reafirmació identitària local fins a reivindicacions populars. Alhora, són dues entitats culturals plurals i diverses pel que fa al seu estil, i això és reflecteix en el repertori que interpreten, ampli, ric i variat, que va des de la música clàssica passant per la  tradicional i popular fins els estils més moderns.


Fotografia ©Jordi Bonet

dilluns, 18 de novembre de 2019

Noves aportacions al corpus de l’epigrafia romana. La inscripció localitzada a l’església parroquial de la Santa Creu de Cabrils.






Laura Bosch i el coordinador de la Sessió d'Estudis Mataronins, sr. Enric Subiñà.
Foto: Arxiu de Santa Maria


Amb aquest títol, el Museu Arxiu de Cabrils participa un any més a la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins, 2019. 

Enguany, la comunicació presenta el resultat de la recerca arqueològica que estan duent a terme, l'historiadora i arqueòloga, Laura Bosch juntament amb els arqueòlegs Joan Francesc Clariana i Diana Gorostidi, ambdós especialistes del món romà.

L’objectiu d'aquesta investigació, és la d’aportar nous coneixements al corpus de l’epigrafia romana. Es tracta de l’estudi d’una inscripció inèdita, localitzada per Laura Bosch en un carreu situat a la façana de tramuntana de l’església de la Santa Creu de Cabrils. Està inserit en el mur com a element reaprofitat. Tot i el poc contingut textual que conserva, les mesures i la paleografia permeten datar-lo en època romana i conjecturar el seu origen en un monument de notables dimensions. La seva condició com a spolia no permet conèixer per ara la seva procedència. La pedra, del tipus gres o sorrenca, sembla ser del tot aliena a la zona.



A continuació trobareu aquesta i d'altres comunicacions que es presentaran el proper dissabte al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, a partir de les 5 de la tarda. Durant la Sessió, es presentaran la Revista Fulls, 125 i el volum corresponent a XXXV edició de l'any passat.





divendres, 1 de novembre de 2019

84 Dites i refranys de Tots Sants


La castanyera, segons una auca vuit-centista. Col·lecció Amades.


La castanyera s'afanyaven a anunciar llur indústria tot cridant:

Calentes i grosses,
qui en vol ara què fumen?

Els marrecs, per fer-les enfadar, cridaven:

Petites i dolentes;
de les vuit, 
set de pudentes!


Amb motiu d’una festa ben tradicional nostra, la castanyada i Tots Sants, us deixem amb un seguit de dites i refranys coneguts d’uns i potser no tant dels altres.

Els refranys, les dites i també els proverbis són reculls de saviesa popular, la intenció dels quals és la transmissió d’un coneixement basat en l’experiència en llarg de la nostra història. Molts d’ells són divertits i fàcils de memoritzar per la seva retòrica particular i el joc de paraules. Avui dia, amb la vida estressant, les noves tecnologies i costums foranes, moltes llars han deixat de transmetre a llurs infants aquest coneixement oral.

La informació que ens proporcionen pot ser diversa: històrica, zoològica, toponímica, lexicogràfica, religiosa, agronòmica, literària, meteorològica, gastronòmica, sociològica, cinegètica, religiosa i ben d’altres. Pot expressar creences i supersticions populars però també culte, com els derivats dels sermons que durant l’Edat Mitjana es pronunciaven en llengua vernacla.

Hi ha però una ciència, la paremiologia, que recull i estudia els refranys, els proverbis i altres frases dites. Aquesta paraula que pot semblar un tant estranya prové del grec: paroimía (instrucció) + logos (tractat).

Parada de rifaire de panellets, segons la capçalera d'un romanç vuit-centista. Col·lecció Amades



1.              De sant Miquel a Tots Sants, nuvolades de mal pas.
2.              De Tots Sants a Nadal, l’hivern formal.
3.              De Tots Sants a Nadal hi ha dos mesos per igual.
4.              De Tots Sants enllà, agafa la manta i no la deixis anar.
5.              De Tots Sants a sant Martí, sembra si vols collir.
6.              De Sant Joan a Tots Sants, passa el pastor sos afanys.
7.              De Tots Sants a Advent, molta pluja i poc vent.
8.              De Tots Sants a l’Advent, ni massa pluja ni massa vent.
9.              De Tots Sants a Nadal justa una passa de gall.
10.           De Tots Sants a Nadal, gel i pluja i vendaval.
11.           De Tots Sants a Nadal, pluja, gel o vent cabal.
12.           De Tots Sants a Nadal, l’hivern formal.
13.           De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar, tant s’hi val.
14.           De Tots Sants a sant Andreu, vent o pluja o fred o neu.
15.           De Tots Sants a sant Andreu, aigua ens doni Déu.
16.           De Tots Sants a sant Andreu, un mes breu, i de sant Andreu a Nadal, no hi ha pas tant.
17.           De Tots Sants a sant Martí, onze dies hi comptí, i de sant Martí a Nadal, un mes i mig cabal.
18.           De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir.
19.           De Tots Sants fins a Nadal, el flequer perd son cabal.
20.       Des de sant Pere a sant Miquel tots els culs caguen bé, i de Sant Miquel a Tots Sants caguen, però no tant.
21.           Ditxós mes de Déu, que comença amb Tots Sants i acaba amb Sant Andreu.

22.           El bon any ha de ploure per tres sants: per Setmana Santa, per les Lledànies i per Tots Sants.
23.           El bon favar per Tots Sants s’ha de sembrar, i pel gener s’ha de cavar.
24.           El raïm penjat fins a Tots Sants s’ha de menjar de dos en dos grans; de Tots Sants enllà, de gra en gra.
25.           Els mossos es lloguen per sant Joan i es lloguen per Tots Sants.
26.           Els pecats de Carnaval surten per Tots Sants.
27.           Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l’hivern de veritat
28.           Entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral.
29.           Entre Tots Sants i Nadal, ni pluja ni vent no hi val.
30.           Entre Tots Sants i Nadal, ni vent ni temporal.

31.           La bona filanera per Tots Sants comença la vetlla, i la més bona, per Santa Magdalena.
32.           La dona que de Tots Sants a Nadal no emprèn la fila, tot l’any sospira.
33.           Les ballades de Carnaval, surten per Tots Sants
34.           Les mosques, per Tots Sants, mortes o menjades, són acabades.
35.           Llaurada per Tots Sants mata la mala herba dels camps.

36.           Maridatge del Candeler, per Tots Sants bolquer.

37.           Per Sant Simó, sembra Ramon, i per Tots Sants, amb dues mans.
38.           Per Tots Sants, abrics i guants.
39.           Per Tots Sants, amaga el ventall i treu els guants.
40.           Per tots Sants, castanyes i mocadors grans.
41.           Per Tots Sants, capes i mocadors grans.
42.           Per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l’any bombons.
43.           Per Tots Sants el fred és al camp, per sant Martí és al camí, per santa Caterina és dintre la cuina.
44.           Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots.
45.           Per Tots Sants l’arada a casa.
46.           Per Tots Sants la neu pels alts, i per sant Andreu la neu al peu.
47.           Per Tots Sants les llebres corren pels camps.
48.           Per Tots Sants, agafa els pantalons de vellut.
49.           Per Tots Sants, agafa tords amb quatre mans.
50.           Per Tots Sants, la clau és pels camps.
51.           Per Tots Sants, les olives a les mans.
52.           Per Tots Sants, les olives fan mig oli.
53.           Per Tots Sants pluges i vents.
54.           Per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca  madura i esclata-sangs, mels i mantega pels estudiants.
55.           Per Tots Sants, arts a la mar.
56.           Per Tots Sants, caçador, plega els rams.
57.           Per Tots Sants, castanyes i panellets.
58.           Per Tots Sants, panellets, que a les dones fan fer pets.
59.           Per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats.
60.           Per Tots Sants, els camps blancs.
61.           Per Tots Sants, els camps verds i els cims blancs.
62.           Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar.
63.           Per Tots Sants, quinze ençà, quinze enllà, la flor sembrar, i si pot ser els d’aquí no esperis els d’allà.
64.           Per Tots Sants, sense trigar, treu l’arada a llaurar.
65.           Per Tots Sants, murtons i glans, cama-seques i esclata-sangs
66.           Per Tots Sants, castanyes i caragols amb banyes.
67.           Per Tots Sants, tots els vins són sans.
68.           Per Tots Sants, arts a la mar.
69.           Per Tots Sants, caçador, plega els rams.
70.           Per Tots Sants, penja les gàbies i caça amb reclams.
71.           Passats Tots Sants, els dies són germans.
72.           Per Tot Sants, amaga el ventall i treu els guants.
73.           Pluges perdudes, per tots Sants trobades
74.           Quan l’octubre és a la fi, Tots –els-Sants ja són ací.
75.           Quan l’octubre és a la fi, de Tots-Sants és el matí
76.           Qui de Tots Sants a Nadal no fila tot l’any sospira
77.           Qui per Tots Sants no té sembrats, perilla quedar enganyat.
78.           Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats.
79.           Quinze dies abans de Tots Sants, salut per tot l’any.

80.           Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants.

81.           Sagnies per Tots Sants, salut per tot l’any.

82.           Tots Sants el primer, sant Andreu el darrer.
83.           Tots Sants l’entra, sant Andreu el treu.
84.           Tots Sants porten les vetlles i sant Josep se les emporta.

La visita al cementiri, segons una auca de les Funcions de Barcelona de la primeria
del segle XIX. Col·lecció Amades