dissabte, 2 de març de 2019

Per Carnaval, tot s'hi val !


Una de les festes més esperades per tothom és el carnaval ! Són dies de gresca i xerinola per a grans i per a petits. És un temps per trencar amb els tabús, disfressar-nos, divertir-nos, temps per esbojarrar-se i capgirar les pautes socials de l'ordre establert; temps en què com diu la dita popular, «per Carnaval tot s'hi val».

Però, què significa, o què en resta avui? què n'ha perviscut amb el pas del temps?

La paraula Carnestoltes ens refereix a la reinterpretació cristiana de la festa ja que significa la prohibició de la carn, vaticina el període de dejuni i d'abstinència, de la serietat i de recolliment que el prossegueix amb la Quaresma. I per tant, aquests dies previs esdevenien els últims dies d'excessos abans de la privació. Ara bé, aquest no és l'origen de la festa, només es tracta de la readaptació feta pel cristianisme, i certament s'ha d'anar molt més enllà per entendre una celebració tan transgressora.
L'antropòloga Josefina Roma  diu que «el carnaval és la festa de les festes». I segons el desaparegut etnòleg Ramon Violant i Simorra, les festes del Carnaval, lliures i desvergonyides, són les que millor han perpetuat les antigues festes i orgies hivernals de tradició pagana, sovint relaciones amb els déus de la sembra i la collita.

Rituals primitius agrícoles i rituals de la fertilitat celebrats prèviament al despertar de la primavera, quan les hores de llum solar es comencen a notar més llargues i es revitalitza l’activitat humana i animal. En època romana, festivitats d’aquest tipus van rebre el nom de saturnals, lupercals i matronals, a més de rituals a la divinitat agricultora Ceres, les quals per l’estació i el significat amb el que se celebraven se les ha relacionat amb el carnaval. 
En territoris amb una romanització feble, com els Pirineus, fa pensar que la festivitat sigui fins i tot anterior, per la qual cosa s’estableix certa relació amb la festa celta d’Imbolc, celebrada a principis de febrer, amb lluna nova, dies que es consideraven infecunds i que, per tant, es concedia llibertat sexual, també eren rituals de fertilitat i purificació en els quals se celebrava que s’apropava la primavera i l’inici del cicle productor de la natura.
Els balls i comparses propies d'aquest moment de l'any concorren i s'apleguen en multitud de pobles. Cabrils n'és un exemple de xirinola on grans i petits participen en una rua ballant i cantant pels diferents carrers del nucli antic. Enguany, el primer premi ha estat per la Coral La Concòrdia.

Foto cedida: Coral La Concòrdia, guanyadora del primer premi Carnestoltes 2019


Vídeo arxiu MMC