divendres, 28 de juny de 2019

El Museu recomana: 6 de juliol de 2019 el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, acull la presentació de les actes del II Simposi In Maritima - 2018 i del III Simposi In Maritima - 2020 sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval





Programa:
19.00 h. 
Presentació de les actes del II Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval “Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials”
A càrrec de Benet Oliva , president del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i d’Alexis Serrano, Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme.

“20 anys de Jornades sobre el patrimoni medieval del Maresme (1999-2019)”.
A càrrec de Jaume Vellvehi, President del Grup d’Història del Casal-Mataró.

Presentació del III Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval 2020
 “Omnia mors aequat. El món de la mort al Maresme medieval”.
A càrrec de Joaquim Graupera, Director del Simposi

19.30 h. / Museu Arxiu de Vilassar de Dalt
Conferència : “La memòria  del llinatge: capelles funeràries i sepulcres monumentals a la Catalunya gòtica”
 A càrrec de la Dra. Francesca Español, Universitat de Barcelona.

20.30 h. / Museu Arxiu de Vilassar de Dalt
Inauguració de l’Exposició  Ossos. Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física





juny de 2020
In maritima
III Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval

“Omnia mors aequat. El món de la mort al Maresme medieval”
Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt



Primera circular

Pel juliol del 2020, l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval, convoquen In maritima III Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, que proporciona un fòrum bianual on es presenten els treballs més recents sobre la història i el patrimoni medieval del Maresme.
En aquesta tercera edició del Simposi tractarem l’anàlisi del món funerari al Maresme Medieval, amb el títol “Omnia mors aequat. El món de la mort al Maresme medieval”. A l’època medieval la mort era ben present. En aquest simposi es fa una crida a la presentació d’estudis al voltant d’aquest tema des de la antiguitat tardana fins a inici del s. XVI. La temàtica es pot abordar des de perspectives diverses: l’arqueologia (enterraments, aixovars...), la història, la genealogia, la sociologia i la religió (creences, rituals funeraris...), l’antropologia (anàlisi forenses, patologies, etc), el dret i la documentació (testaments, inventaris post - mortem, dret successori...), l’arquitectura, el patrimoni material i artístic (capelles i monuments funeraris, sarcòfags...) o bé aportant una lectura multidisciplinària del fenomen o un inventari local.

Les persones interessades en presentar comunicacions han de tenir en compte el següent:

Temàtica de les comunicacions

·     ÀMBIT 1 – En aquest àmbit es poden presentar les comunicacions relacionades amb el tema central del  Simposi, és adir els articles relacionats amb el món de la mort al Maresme medieval.

·   ÀMBIT 2 - Temàtica oberta sobre qualsevol tema de l’època medieval del Maresme que no necessàriament les pugui inscriure en el tema central del Simposi.

Inscripcions

·          La inscripció al simposi és gratuïta però caldrà inscriure’s prèviament abans del 10 de juny de 2020. Cal aportar les dades següents: Cognoms - Nom - Adreça - Població - C.P. - Correu electrònic – Telèfon
·          Si es presenta comunicació: termini per presentar el títol i el resum de la comunicació (màxim un DIN A4): 31 de maig de 2020. Un cop feta la inscripció amb comunicació es lliurarà a l’interessat la normativa de la publicació de les actes.

Organització

·          Dr. Joaquim Graupera i Graupera, Director.
·          Sr. Enric Ortega i Rivera, Secretaria Tècnica.

Comitè científic

·          Dra. Coral Cuadrada i Majó. Universitat Rovira Virgili (Tarragona)
·          Dra. Roser Salicrú i Lluch . Institució Milà i Fontanals – CSIC (Barcelona)
·          Dr. Pere Benito i Monclús. Universitat de Lleida.
·          Sr. Josep Samon i Forgas. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt
·          Sr. Alexis Serrano i Méndez. Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme
       i President del Centre  d’Estudis Vilassarencs.
·          Sra. Laura Bosch i Martínez, Gerent del Museu Arxiu de Cabrils.

Contacte

Museu Arxiu de Vilassar de Dalt - C. Marquès de Barberà, 9 - 08339 – Vilassar de Dalt - 
Tel. 93 750 74 88 - c.e: museu@vilassardedalt.cat

divendres, 7 de juny de 2019

Crònica sardanista : Sigfrid Galbany estrena la seva darrera sardana “En Jordi Gallegos, sardanista i amic” a l'Escala



Sigfrid Galbany.
Foto: Gemma Galbany
Així encetem un capítol que esperem serà del vostre interès.  Per als qui ja ho sabeu, i sobretot per aquells que acabeu d’arribar, Cabrils es pot enaltir de tenir un compositor de sardanes  i d’havaneres de l’alçada d’un campanar. Algunes d’elles estan instrumentades per a cobla i d’altres per a piano. Es tracta d’en Sigfrid Galbany i Abril.


Biografia

Neix un 23 d’agost de 1936 a Cabrils (El Maresme). Als deu anys s’inicia en la teoria del solfeig i piano amb Elvira Rigau i Oliver, filla del gran compositor i renovador de la sardana, Pere Rigau, conegut com a Barretó. Ell va ser el fundador de la cobla orquestra Montgrins, amb qui anys més tard mantindrà una estreta relació no només professional sinó d’amistat.
Als quinze anys compon la seva primera sardana, Enyorances, per a piano. Arriba el servei militar; el destinen a Manresa on aprofita per estudiar harmonia i composició amb el manresà Àngel Noguera i Alegre, fins que el destinen a la Pobla de Segur. Quan acaba el servei militar coneix el gran mestre director i fundador de la cobla Orquestra Girona, Josep Maria Boix, del qual rebrà algunes lliçons i amb qui crearà un vincle molt fort d’amistat fins a la mort del mestre Boix. L’any 1973, la cobla Orquestra Girona estrena  Enyorances.


Obra

El compositor té més de cent cinquanta sardanes, una trentena d’havaneres, alguna peça de caire religiós, cançonetes i peces clàssiques. L’any 1999 autoedita el seu primer CD que porta per títol “Sardanes”, amb el castell de Burriac com a tema central. Per la Festa Major de Santa Helena, l’ajuntament li ret homenatge, per la seva contribució a la cultura popular i al seu esforç per portar la sardana i el nom de Cabrils arreu dels Països Catalans. Continua auto editant la seva obra, en col·laboració amb l’Orquestra Montgrins.
El dia u de gener de 2009, Tossa de Mar estrena “Cap d’any a Tossa”, finalista de la Sardana de l’any 2009 que va tenir lloc al Palau de Congressos i exposicions de Perpinyà, amb 582 vots a favor. Paral·lelament Cabrils li atorga el  premi de divulgació cultural “La Concòrdia”, i l’ajuntament ho fa amb la “Creu de Terme”, màxim guardó del poble. Durant l’acte institucional, Tossa de Mar li va fer lliurament de l’Ava Gardner, estàtua que presideix el castell de la vila, simbolitzant així l’agermanament entre els dos municipis. Després de la signatura del llibre d’honor va haver-hi una ballada de sardanes amb l’Orquestra Montgrins i un dinar de germanor amb les actuacions de colles sardanistes, rapsodes, recital de poesies del mateix autor i del seu pare.
Diumenge dia 2 de juny, va tenir lloc l’aplec de l’Escala, que ostenta per tercer any consecutiu, el premi Espardenya d’Or atorgat per l’Agrupació d’Aplecs i la Diputació de Girona. Sigfrid Galbany va estrenar la seva darrera composició “En Jordi Gallegos, sardanista i amic”, dedicada al seu amic i president de l’Agrupació Escalenca Avi Xaxu.

Sigfrid Galbany envoltat de la seva família i el president i amic Jordi Gallegos a qui
ha dedicat la seva darrera sardana. 
Foto: cedida per Gemma Galbany i José Sevillano
Foto arxiu: Gemma Galbany
Foto arxiu: Gemma Galbany


Vincles:

Músics per la cobla:

Portal Sardanista. Un servei de la Confederació Sardanista de Catalunya:
El Punt Avui:


Pàgina de periodisme sardanístic: www.creuant.cat .



Nou treball de recerca sobre els molins fariners de la riera de Cabrils i del torrent de les Alsinetes



El dia 26 d'abril de 2019, a Cabrils, amb motiu de la celebració de la XIII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, l'alcalde de Dosrius, amfitrió de les darreres trobades que va acollir estudiosos de tota la comarca sota el lema: "Aigua". "Recurs vital, social,cultural i econòmic al Maresme", va presentar les actes on, entre d'altres temes d'interès comarcal, surt un treball d'investigació relacionat amb la riera de Cabrils i els molins fariners. 
Es tracta de la comunicació de la historiadora i arqueòloga Laura Bosch, que porta per títol:
Els molins fariners de la riera de Cabrils i del torrent de les Alsinetes.

El podeu llegir en la seva totalitat clicant el següent enllaç:


https://www.raco.cat/index.php/TrobadaMaresme/issue/view/27305?fbclid=IwAR2Qj_VZtocwqIq_snVvaCGr4b5X9PNs0JYGJimWhThmKoBID6z-SVsd738