Inauguració de l'exposició per l'alcalde de Cabrera de Mar, sr. Jordi Mir. (fot. J. Montlló) |
Laura Bosch durant la presentació de l'exposició. (fot. J. Montlló) |
I és que el Maresme, va jugar un paper decisiu en la Guerra de Successió, pel seu valor estratègic en el desenvolupament del conflicte. Per una banda, pel seu reconeixement a l'arxiduc Carles III,i per l'altra, perquè les tropes aliades van desembarcar a les costes de la Comarca durant el 1705, la qual cosa va facilitar que un cop l'arxiduc instal·lés la seva cort a Barcelona, les tropes borbòniques fossin derrotades durant el setge de Barcelona, la primavera de l'any 1706.
Per aquest motiu i d'altres, quan està establert el setge de Barcelona de 1713, les tropes borbòniques prenen la ciutat de Mataró, que es convertirà en el centre d'operacions militars al Maresme, on la repressió, saquejos i tota mena d'actes vandàlics, estarà a l'ordre del dia.
Imatges de l'acte inaugural i assistents.(fot. J. Montlló) |
L'origen de Can Dalmases i Ros o més modernament, Cal Conde es remunta als Ros, que provenen d'una nissaga de pagesos benestants, originaris del mas Ros del Cloquer de Mollet i que s'estableixen a Cabrera entre 1529 i 1532.
La filla del flequer, Francesc Ros, Caterina, es casa amb Pau Ignasi Dalmases, cronista oficial del les Corts de 1701 i fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats. La unió genera una de les més importants famílies mercantils.
Pau Ignasi Dalmases, és un clar exemple d'aquesta burgesia mercantil que en aquest context d'inestabilitat política promou un munt d'iniciatives comercials, amb la participació en diverses empreses i negocis. És el que avui en diríem un emprenedor.
Com a culminació de l'estatus social , que li permet accedir a la noblesa més propera a la casa reial, el 1703 pacta el matrimoni de la seva filla amb Josep Faust de Potau, hereu del comte de Vallcabra, i membre del Real Consell de l’Audiència.
Durant la guerra, Dalmases subministra blat al govern
austriacista, aconseguint privilegis de l’arxiduc; com el títol de marquès de
Vilallonga.
Enviat com ambaixador de la ciutat de Barcelona a Gran Bretanya, Dalmases intenta desesperadament el recolzament de l’armada anglesa. Quan ho aconsegueix és massa tard, Barcelona ja havia caigut en mans borbòniques. Mesos després, el 1715, sol·licita poder tornar, retent obediència a Felip V Degut a l’ambigüitat familiar els bens no li són confiscats, però és desposseït dels títols concedits per Carles III.
Ca n’Orriols d’Agell és la propietat d’un dels grans
llinatges de la Barcelona de 1700. Els seus orígens es remunten documentalment
a l’any 950. La importància d’aquesta propietat queda reflectida en un capbreu
de 1552,on Esteve Orriols és el que declara més peces de terra, 32, la majoria,
a Cabrera.
Els personatges que ens interessen per aquesta època, són
Francesc Orriols i Pons i el seu fill Ramon Orriols i Grimosachs. El primer,
era catedràtic de medicina i es casa amb Raymunda Grimosachs i Muntaner. Fou
conseller en cap l’any 1706 i l’any següent va ser nomenat Ciutadà Honrat per
Carles III.
El seu fill Ramon Orriols i Grimosachs, també fou doctor
en medicina i Ciutadà Honrat. Es casa amb Isabel Isern i Rafart, pubilla dels
Isern de Vilassar i mor durant el setge de Barcelona, en el baluard de Santa
Clara.
A primer terme asseguda i a l'esquerra, la família Ventós, propietaris de ca n'Orriols que vam tenir el plaer de rebre durant l'acte de inauguració.(fot. J. Montlló) |
Varis dels assistents. A primer terme l'amic periodista i escriptor, Albert Calls. (fot. J. Montlló) |
El públic assistent i els tècnics de TV Cabrera. (fot. J. Montlló) |