Durant
la realització, l’any 2005, del mapa de patrimoni cultural i natural de
Cabrils, es va detectar una caseta sota mateix del camí de Cabrera, al peu del
Montcabrer. La seva morfologia no s’assimilava a les típiques barraques de
vinya o pagès, amb la típica coberta de tartana i el dipòsit per la barreja bordelesa.
La
posterior troballa d’elements similars en el municipi de Vallromanes, feta per Francesc
Costa (2013), va aportar una nova visió d’aquest tipus de barraques, que ens
han fet replantejar la tipologia, l’ús i
la cronologia de la caseta del Camí de Cabrera. La hipòtesi que plantegem en
aquest treball és que es tracta d’una barraca destinada a guardar l’ utillatge
amb la finalitat de desfer pedregades i tempestes amb el llançament de coets.
Es troba situada a la falda del vessant sud del Montcabrer, sota mateix de la Creu i arran del Camí de Cabrera, a100
m del Pi Gros, que està en la confluència amb el carrer
Burriac. Exactament entre el carrer Jaume Balmes i el Camí de Cabrera.
Es troba situada a la falda del vessant sud del Montcabrer, sota mateix de la Creu i arran del Camí de Cabrera, a
Tot i que en altres indrets del municipi s’haguessin llençant coets, la situació d’aquesta caseta és ben peculiar tenint en compte tots els antecedents geogràfics, arqueològics i antropològics de la zona.
El turó de Montcabrer és un dels vèrtexs etno-arqueològics més importants de la comarca. Tant per la seva morfologia geològica,(com per haver hostatjat durant molts segles un santuari d’època ibèrica i per haver estat epicentre d’innombrables llegendes, rondalles i fets extraordinaris. Moltes d’aquestes llegendes relacionades amb les bruixes i les tempestes que provocaven per malmetre les collites dels pagesos.
Amb
el present treball, pensem que s’ha pogut recuperar la identitat d’aquesta
caseta, s’ha identificat l’ús per al qual es va construir, se li ha pogut posar
un nom que li permetrà entrar a formar part de la comunitat dels béns
patrimonials, el que es diu en termes tècnics, posar en valor.
A partir d’ara
deixarà de ser una caseta al costat del Camí de Cabrera per ser la Coetera de
Ca n’Amat. Potser molts tiraven coets per allunyar pedregades, però és ben cert
que només les propietats més adinerades es podien permetre el luxe de tenir una
caseta per guardar-hi els canons.
En definitiva, els investigadors han deixat palès com a partir de l'inventari d'un element patrimonial i la seva posterior recerca, s'ha pogut observar una continuïtat dins la comunitat de Cabrils, en l'elaboració d'estratègies col·lectives per protegir el seu modus vivendi de tempestes i malvestats. Durant la conferència s'han exposat una sèrie de solucions que s'han documentat i que també es poden trobar en altres indrets: comunidors, benediccions del terme, creus i sacralització de llocs emblemàtics i les pedres de llamp.
![]() |
Coetera de Ca n'Amat. (Fot. J. Montlló 2005) |
![]() |
Jordi Montlló i Laura Bosch durant la ponència (Fot. Jan Rexach) |
![]() |
Jordi Montlló durant la conferència (Fot. Jan Rexach) |
![]() |
Imatges de llibre Malevs Maleficvm "Martell de les bruixes" escrit al 1485 per Kramer i Sprenger, dos monjos inquisidors domínics. (Fot. Jan Rexach) |