Diumenge dia 7 de maig, a les 6 de la tarda, com cada any, els veïns dels tres pobles, ens hem trobat a la capelleta del Crist Mujal. Enguany la benedicció dels termes ha anat a càrrec del rector de Cabrera de Mar. Després hi ha hagut una actuació musical seguida de la ja tradicional xocolatada amb melindros.
Foto: Vicenç Pallés
Foto: Vicenç Pallés
Foto: Vicenç Pallés
Foto: Vicenç Pallés
Foto: Vicenç Pallés
Història del Crist Mujal
La capelleta oratori va ser construïda l'any 1778 en els terrenys de la família Pallés Utset, reemplaçant la creu de terme medieval, de fusta, que en aquell indret marcava les sotsvegueries de Vilassar dels marquesos de Moja i de Cabrera de Mataró.
L'antiga creu de terme del Crist Mujal s'ha d'entendre alhora com un element de caire religiós i una fita de camins (etimològicament un "mujal" és una fita de camí). I és que des d'aquest enclavament de l'Antic Camí del Mig es podia bifurcar cap al veïnat de Sant Cristòfol, i cap a mar pel torrent dels Vinyals. El juny de l'any 1954, a redós de la capelleta s'hi va torbar el mil·liari de la Via Augusta, d'època romana, que es conserva al Museu de la Marina de Vilassar de Mar. La capelleta era parada obligatòria per a tots els traginers que feien la ruta de Mataró a Barcelona per l'anomenada Via Francigena o camí de França. Durant la Guerra Civil, les imatges de la capelleta, concretament un Crist crucificat a la creu, policromat i la Mare de Déu dels Dolors van ser espoliades i carregades en un camió juntament amb altres imatges religioses de l'església de Vilassar de Mar que es van abocar a la platja per ser cremades.
L'avi d'en Vicenç Pallés, de ca l'Amell que vivia a tocar de la platja, la mateixa nit, va anar d'amagat fins a l'abocador per intentar salvar-les. Només va tenir temps de recuperar el Crist que va amagar entre les bales de palla. L'endemà va tornar a la platja després que hi calessin foc, recuperant la Mare de Déu, de la qual només en quedava l'esquelet de fusta, les mans i la cara. En acabada la Guerra, les imatges van tornar a la capelleta fins que als anys setanta amb motiu de la construcció de l'accés a l'autopista C-32, es van expropiar els terrenys de ca l'Amell. La concessionària va donar vuit dies de temps per treure-ho tot i la família va emportar-se-les una vegada més a casa, on hi van fer construir un altar en honor seu. Finalment la capella no va ser enderrocada ja que el senyor Pérez-Sala va fer donació dels terrenys per on s'acabarien construint l'accés i sortida de l'autopista. El Mujal però, va quedar a l'abandó i l'augment de la circulació de vehicles per aquest indret va ser tant intens que més d'un camió, arrambant-si la van anar escapçant fins al punt de quedar en completa ruïna. L 'any 2000, però es crea una comissió de treball amb la idea de reconstruir la capella del Crist Mujal. Per Vilassar de Mar en formaven part, Vicenç Pallés, Dalmacio Ramon, Rafel Ortega i la seva esposa Mercè Mas, Carme Ramon, Pepeta Serra, Imma Romeu, Lluís Sardà, Rafel Boix, Damià Bas, el Museu de la Marina, el Rector Josep Maria Galbany i el Mossèn Ramon Roca. Per Cabrera de Mar hi havia en Joan Massó i la seva esposa, Carme Leon, en Joan Massó Sarrion, Maria Antònia Massó, David Farell, Núria López, Josep López Vinyals, Joan Lladó Puig i el Rector de la parròquia de Sant Feliu, mossèn Raimon Canalias. Finalment de Cabrils en van formar part en Jaume Tolrà i Ferrer, la Laura Bosch, del Museu-Arxiu Municipal i mossèn Salvador Freixas. L'any 2003 just abans de que fos enderrocada, en Rafel Ortega i la seva esposa Mercè Mas i la Carme Ramon van fer un acurat treball de camp per tal de mesurar-la i documentar-la fotogràficament. L'any 2004 amb motiu de les obres d'arranjament del vial de l'Antic Camí del Mig, s'aprova el projecte de reconstrucció de la capelleta, que serà desplaçada lleugerament del seu emplaçament inicial, en les terres que el sr. Joan Massó i la seva esposa Carme Leon van cedir per aquesta finalitat. L'obra de reconstrucció es va dur a terme per l'arquitecte Marià López, seguint la línia de la capelleta que hi havia als anys 1950. La creu que encapçala la teuladeta va ser obra del sr. Rafel Ortega. Per la seva part, la família Pallés va signar un conveni amb els tres ajuntaments cedint les imatges per tal que fossin restituïdes al seu lloc d'origen. I així, el dia 8 de maig de l'any 2005 s'inaugurava per fi la capelleta del Crist Mujal en presència dels alcaldes i rectors dels tres municipis, l'Il·ltre. sr. Joaquim Colomer i mossèn Salvador Freixas, per Cabrils, l'Il·ltre. sr. Carles Rocabert i mossèn Canalias, per Cabrera de Mar i l'Il·ltre. sr. Pere Almera i mossèn Josep Maria Galbany, per Vilassar de Mar. Des de llavors, any rere any es celebra al mes de maig la festa en honor al Sant Crist.
29 d'abril a dos quarts set del vespre, el museu acull al pintor cabrilenc, Josep Vias Granados, artista reconegut internacionalment. No us perdeu la performance en directe que realitzarà allí mateix. També podreu veure exposat, en primícia, el quadre The life is wonderful, que l'artista ha realitzat i dedicat a la Proclamació de la República Catalana i que ha ofert al M. l'Hble. Sr. President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.
Josep Vias Granados –
Abararban (Barcelona 1971) –extret del catàleg
Comença a donar les primeres passes vitals i pictòriques
a Cabrils, on amb vuit anys inicial el seu aprenentatge tècnic amb els pintors
locals Salvador Fontanills i en Calzado.
El taller d’Art de Mataró, vinculat a l’Escola d’Arts i
Oficis de Barcelona (Llotja) suposa la seva primera trobada amb la vessant
acadèmica de la formació artística, fet que tindrà continuació amb
l’assistència a nombrosos seminaris. Però serà la seva tendència autodidacta la
que anirà definint un estil marcat per bona part dels referents nord-americans
dels anys quaranta i cinquanta, en especial els de l’expressionisme abstracte.
És el President del Comitè de Catalunya per als World Art
Games.
Ha exposat:
Pintor escollit als II World Art Games. Bratislava, 2015
Exposició Individual a la Galeria Oriente &
Occidente. València. Novembre 2016
Exposició col·lectiva a Donostiartean. Sant Sebastià.
Maig, 2016
Exposició col·lectiva a la Galeria Soll. Zagreb
(Croàcia). Març, 2016
Pintor escollit als III World Art Games. Bratislava, 2016
Performance als III World Art Games. Montenegro, 2016
Exposició col·lectiva a la Galeria Estudi Tenas. Desembre
2015 – Gener 2016
Exposició “The life is wonderful”. Museu Municipal de
Cabrils. 29 abril al 16 de maig 2017
Tres propostes sobre
el “fet català”(extret del catàleg)
Josep Vias, tot i tenir una obra fonamentada en
l’individualisme i la rebel·lió, no oblida el context on viu. La seva és també
una proposta sintònica. La prova són tres obres nascudes de la reflexió sobre
el procés que viu Catalunya en els darrers anys. La tela titulada 9N, fa
referència a la proposta de consulta que va dur-se a terme el 9 de novembre de
2014.
L’obra, amb la qual l’autor va obsequiar el president
Artur Mas, connecta amb una altra obra “Junts pel si”, amb motiu de la victòria de la candidatura de “Junts
pel si” al Parlament de Catalunya l’any 2016. L’any 2016, la figura de Ramon
Llull també va ocupar la seva atenció amb la seva obra “Lògica Nova. Ramon Llull” amb la qual obsequia al president Carles Puigdemont en
reconeixement per la seva tasca al capdavant del govern de la Generalitat. Amb
les tres obres, Vias, es distancia de la realitat i a partir de conceptes
històrics explica plàsticament la necessitat d’un objectiu col·lectiu com és el
d’una consulta.
Intensitat plàstica i veritat.
Per Joan R.
Herrador (AICA – Associació Internacional de Crítics d’Art).
La pintura de Josep Vias, transita per dos camins
paral·lels que sovint es creuen, el de la intensitat plàstica i el de la
veritat. La seva és una proposta creativa on tenen una marcada preeminència la
immediatesa, la frescor i l’atzar. Sense descartar aspectes com la composició i
el contingut, on la seva producció adquireix comoditat i sentit estètic és amb
el tractament lliure de la matèria pictòrica, generant una proposta de ritmes
llarg i traços automàtics. Com el propi pintor diu “cerco un joc que em permeti narrar esdeveniments de tipus quàntic per
a interactuar amb el públic, amb una mena de freqüència nascuda de la intuïció,
per a fusionar l’interior més profund amb l’exterior més llunyà”.
Vias fa de les seves obres una expressió no controlada
del jo amb una aposta per una pintura all over i una predilecció pel gran
format sense la necessitat d’una idea prèvia compositiva. Generant teles
d’espai complert, que no representen, sinó que són.
A les seves teles l’objectivitat, els convencionalismes,
el càlcul i, en certs aspectes, la raó, deixen pas a un marcat individualisme
nascut d’una rebel·lió interior. Amb la qual, ens acosta a una transcendència
necessària per a guanyar-li la partida a dos conceptes inherents a tot creador,
el dubte i l’ansietat. Això genera una proposta que no enganya,que guig de
tendències decorativistes per a oferir-nos valors sòlids. Una pintura que
s’aixeca sobre el principi existencial del “ser és fer” i que col·loca el procés
per sobre del producte. Una obra que ens retroba, entre d’altres, amb Jackson
Pollock, W. De Kooning i Robert Motherwell però que deia escletxes per on entra
la llum de Caravaggio, la contundència de Picasso i la força de Matisse.
The life is wonderful –
Abararban vist des de la visió de l'artista:
"L’ exposició The life is wonderful
és una performance, una acció poètica ,quantum referèndum... Es tracta de
enviar un missatge de desitjos positius a l’Univers, de crear el futur que
volem ,algun desig, primer a la ment, ajudant-mede diverses eines una la presentació del meu Manager
Francisco Torralba de la meva obra i del meu treball realitzat amb ell ,amb el Tai-txi y la presentació de Mario Torino
introducció de exercicis de respirar y pels musics, connexió amb Fred Tassy, farà
un programa de radio dedicat a The life is wonderful. Daniel Higienico tocarà
un parell de temes ,y David Patricio ,Fede Marsa, possiblement mes convidats, que
amenitzaran la festa... el públic.
Diverses tècniques pictòriques realitzades per l’ Olga Torres i Abararban.
L’ Olga està convidada i en principi ha acceptat
la invitació amb la seva tècnica de projectar-se des de la seva anima i la seva
dolçor poderosa women power amb
pintura per tots els pors de la seva pell ,es complementa amb la meva accion quantum painting projecció dels
fets de l’ànima, als ancestres, portant-meamb inèrcia a una projecció còsmica d’inèrcia creada pel context,
i les eines esmentades; una inèrcia lògica d’ incorporació de l’instant (al
traç, a l’empremta, al dripping ). Al pensament següent, sense oblidar la
direcció d’ antecedent projectat amb la creació d’un desig o una visualització
de l’esperit a cada alè en totes les vibracions o a la manca, les absències,
els presents, el canvi de paradigma, creació, de la connexió i la comunicació
des de l inconscient a la realitat mes quotidiana. El diàleg entre plans, la possessió
de lo natural ,a la cançó a l’esperança, a la plenitud ,l’alegria i l amor!!!
...El públic tindrà el dret amb la seva assistència
d’ interactuar a l’acció ,The life is wonderful
,dedicada a la proclamació de la República Catalana ,si és el resultat del desig
general, aquet referèndum es quàntic. Hi
haurà dues urnes; en una es podrà votar “SI amor” i a l’altra “No por” , que
son les dues energies que al meu parer regeixen the world. Els vots també poden anar
acompanyats per els desitjos dels assistents.
El públic podrà posar els papers que seran dels color groc or au
i el color vermell, la passió, en funció de com vulgui enfocar-ho, a projectar-se en el pròxim
referèndum polític, on els catalans podran expressar la seva opinió i el que
volen a les urnes. Jo crec que és un dret,
encara que molts no ho vulguin reconèixer, però hi es... També cadascun podrà apuntar en la papereta dels vots quàntics, els
seues desitjos mes quotidians i amb l’ajut de les eines esmentades.
La performance (The life
is wonderful) està dedicada al meu estimat amic . Complementa l’ exposició d’ olis , la sèrie “d’absències” dedicada al meu pare i
al meu amic Oli, que estan en un altre pla. També hi ha un petit dibuix
finalitzat per l’ EVRU, amb el projecte “ el vuelo del pájaro” de Frederic Amat. L’exposició gira al voltant del quadre The life is wonderful
dedicat a la proclamació de la República Catalana, ofert com a obsequi al molt Honorable President de
la Generalitat Carles Puigdemont, per la seva lògica i el seu corrent amb la connexió
amb la terra i al president Mas per la seva saviesa i connexió amb l art.
L’exposició consta d un parell de peces dedicades a la seva persona. Se li
farà lliurament oficial al seu representant públic.
Lliurament d’obsequis als patrocinadors
de la sèrie Catalònia - The life is wonderful i entrega del quadre “la sang de Guifre” al guanyador de
la rifa, quadre donat per l’artista al Comitè Catalònia per WAG (World Art
Games), per la meva participació als jocs d’agost WAG.
Hi haurà una degustació, cortesia del forn Ca la Rosi.
Després de la performance es podrà visualitzar la projecció del vídeo fet a
la colònia d’ artistes a Konadle WAG on he tingut l’honor de participar amb el Comitè
de Catalònia i també tinc l’ honor de presidir i participar als jocs des de
2015 (Bratislava), 2016 (Montenegro), i
durant el mes d’agost d’enguany, a Croàcia.
Vídeo promocional y presentació del Comitè Catalònia.
Es podrà degustar llavora’ns la pasta(CAKE) orgànica natural alcalina que també
presentaré als 4rts jocs de l’ Art , al mes d’agost del 2017".
Ahir dissabte, dia
22 d’abril, a les 7 del vespre, el Museu Municipal va acollir l’enginyer Xavier
Nubiola de Castellarnau, membre del Cercle Històric Miquel Biada, Barcelona –
Mataró, que ens va oferir la conferencia amb imatges “Els romàntics del tren”, en reivindicació del romanticisme com un
factor destacat que va impulsar el ferrocarril contra l’immobilisme dels
escèptics.
Xavier Nubiola de Castellarnau. Foto cedida per Xavier Nubiola Briera
Foto: MMC
El ferrocarril va crear noves ocupacions,
moltes d’elles substituïdes per controls automàtics fruit de l’electrònica.
Per alguns, agafar el tren era un dels moments
més difícils de la seva vida, fins i tot feien testament abans. Al passar pel
Túnel de Montgat els primers viatgers cridaven eufòrics i aplaudien d’entusiasme
per la prova superada. Per altres, el túnel era conegut com el “Passatge de
l’amor”, aprofitant els instants de foscor per a “fer manetes”, tot i que el
moment més romàntic corresponia als comiats i arribades a les estacions.
Qui no conserva o ha vist una postal que
familiars i amics s’enviaven com a prova del seu afecte i amor. Els viatges es
mostraven contents per arribar al seu destí sense cap problema ni accident,
establint un paral·lelisme entre la nostra vida i el viatge en tren.
Després de la presentació, en un ambient distès, Xavier Nubiola va oferir als assitents varis retalls ben còmics de pel·lícules mudes en blanc i negre relacionades amb l'amor: Buster Keaton, Jaimito i moltes altres que podreu seguir al nostre canal de video Youtube Nubiola va oferir un tast del documental en blanc i negre realitzada per TVE1 en commemoració del Centenari del primer tren Barcelona-Mataró 1848-1948. Per aquells interessants en el tema del ferrocarril: http://www.biada.com/
Les Bernardes, la casa de cultura del Gironès, va inaugurar divendres passat una exposició inèdita que parteix de tres projectes artístics de quatre artistes diferents. Es tracta del pintor Rafael Fuster, del fotògraf Pablo Sola i de les mèdiums Josefa Tolrà i Julia Aguilar. L’exposició, comissariada per Laura Cornejo i Pere Parramon, es podrà visitar fins al proper 26 de maig, a les sales expositives de Les Bernardes, a Salt.
Pablo Sola presenta «Empire of Dirt», Rafael Fuster «Le Louvre», i pel que fa a Josefa Tolrà (1880–1959) i Julia Aguilar (1899–1979), Pilar Bonet ha estat l’encarregada d’articular els discursos artístics d’ambdues en una única exposició. La mostra vol ser un viatge des del cos físic més sensual fins al treball a partir de l’espiritualitat —i l’espiritisme—, passant per l’estat intermedi entre allò que es toca i allò que no, el món dels reflexos i les ombres.
Obra de Josefa Tolrà. Fons Associació Josefa Tolrà
D'elles, Pilar Bonet diu: «Dues dones que mai no es van creuar, dues vides diferents però properes en l’experiència del sobrenatural, del dolor i l’energia del renéixer: Josefa i Julia. Protagonistes d’una extraordinària història de creació gràfica i literària germinada en l’automatisme mental i una capacitat visionària més enllà del pensament conscient i el món físic.»
Durant la presentació, Albert Piñeira, vicepresident de la Diputació de Girona i diputat de Cultura, seguint amb la idea que guia el cicle expositiu, va explicar «que per a l’ens supramunicipal aquesta proposta és un espai d’oportunitats que ofereix una experiència artística que inclou qualitat estètica i pensament crític contemporani».
A la inauguració també hi van assistir Robert Fàbregas, director de la casa de cultura Les Bernardes; Maria Mercè Roca, consellera de Cultura del Consell Comarcal del Gironès; Eva Rigau, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Salt; Pere Parramon i Laura Cornejo, comissaris, i Pilar Bonet, artista. L'exposició romandrà oberta fins el dia 7 de maig
El dia 6 de maig, el Centre d’Estudis
Vilassarencs, organitza la XIa Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal
del Maresme, que tindrà lloc a la Sala Roser Carrau, a l’Espai Cultural de Can
Bisa.
En finalitzar les comunicacions, pels volts de
les 5 de la tarda, es farà una visita comentada pel nucli antic de Vilassar de
Mar, Can Bassa, Sitges i la Torre d’en Nadal. El punt de trobada és la plaça de
l’església; és gratuïta i oberta a tothom qui hi vulgui assistir.
Amb el tema “Desenvolupament Urbanístic dels
pobles del Maresme”, historiadors de tota la comarca presenten les seves
comunicacions en relació a l’urbanisme dels nuclis poblats del Maresme, els
eixamples i ampliacions dels nostres pobles i elements arquitectònics concrets
com cases, esglésies, fabriques, palaus, castells, així com també de Mestres de
cases, arquitectes i enginyers que han deixat una empremta al nostre territori.
La historiadora i arqueòloga, Laura Bosch,
gerent del Museu Municipal, presenta dues comunicacions:
La primera d’elles porta el següent títol: Del Mas Rafart de Cabrils al castell de Can
Jaumar. La segona comunicació, es presenta conjuntament amb el també
historiador i arqueòleg Jordi Montlló : L’urbanisme
al servei del capitalisme salvatge. La Cisa (Premià de Dalt). Un estudi de cas.
Resum:
El mas
Rafart, ubicat al turó de l’actual Cementiri, està documentat al segle XVI.
Però els seus orígens són anteriors. La documentació localitzada per ara és
minsa. Sabem que al segle XIX ja pertany a la família De Jaumar, i que l’any
1923 el seu propietari decideix transformar-lo en un castell neomedieval. Qui
n’és el seu arquitecte? Enderroc i nova construcció o remodelació? Quins varen
ser els motius?
Un cop
presentat al Centre d’Estudis Vilassarencs, l’autora presentarà els resultats
de la recerca al Museu Municipal de Cabrils, on esperem hi assistireu
nombrosos.
